i S M P O S r

Document technical information

Format pdf
Size 7.0 MB
First found Jun 9, 2017

Document content analysis

Category Also themed
Language
Spanish
Type
not defined
Concepts
no text concepts found

Persons

Organizations

Places

Transcript

Si MPOSi
dE
La SOCi
d’Ur OLOg
e Ta T
Ca
t ALAn A
ia
Programa definitiu
COMITÈ
JUNTA DIRECTIVA DE LA SOCIETAT CATALANA D'UROLOGIA
COMITÈ ORGANITZADOR
President
F. Xavier Ruiz Marcellán
Vice-president 1er
Josep Comet Batlle
Vice-president 2on
Pere Borrat Font
Secretari
Lluís Gausa Gascón
Tresorer
David Salinas Duffo
Vocal Barcelona 1er
Xavier Ponce de León Roca
Vocal Barcelona 2on
Darío García Rojo
Vocal Girona
Ramon Domingo Ferrerons
Vocal Lleida
Jesús Guajardo Guajardo
Vocal Tarragona
Jaume Benages Pàmies
Vocal de Residents
Marc Serrallach Orejas
Vocal d’Activitats Científiques
Antonio Alcaraz Asensio
Vocal d'Activitats Professionals
Josep Ma. Saladié Roig
Vocal Relacions Internacionals
Pilar Laguna Pes
Director revista Annals d’Urologia
Francisco José Blasco Casares
INTRODUCCIÓ
Benvolguts companys,
Com tots sabeu, la Societat Catalana d'Urologia és l'òrgan que representa a tots els uròlegs de Catalunya i vol ser un organisme integrador i representatiu de tots els professionals, facilitant l'intercanvi
d'opinions i cercant possibles solucions a les situacions comunes.
Aquest any, la Junta ha estat encarregada de portar a terme l'organització del XIè Simposi Institucional, que es celebrarà a Barcelona.
Coneixedors de la magnífica actuació dels Comitès Organitzadors
d'altres edicions, és per a nosaltres un repte que volem assumir.
La nostra Societat és un òrgan de difusió científica, i dóna cabuda tant
als professionals de màxim nivell com a les noves generacions
d'uròlegs en formació, motors de la nostra especialitat futura. És per
això que animem a tots a participar-hi plenament.
Estem interessats en les últimes novetats tècniques i clíniques i també en la tasca que cada uròleg i hospital del país realitzen, a fi i efecte de valorar de forma contínua la realitat del moment.
No podem deixar d'agrair el recolzament que la indústria farmacèutica presta a la formació continuada dels professionals. La seva participació fa possible el desenvolupament d'activitats científiques
imprescindibles dintre del món sanitari.
Un any més ens retrobarem tots els uròlegs catalans en el XIè Simposi
de la Societat. Serà una satisfacció poder compartir les nostres experiències.
President
Dr. Francisco J. Ruiz Marcellán
Secretari
Dr. Lluís Gausa Gascón
PROGRAMA
Divendres 4 de novembre
21.30
SOPAR DE BENVINGUDA
15.00-17.30 SESSIÓ DE COMUNICACIONS ORALS
Moderadors:
G. Nohales Taurines
F. Sánchez Martín
SESSIÓ DE VÍDEOS
Moderadors:
G. Chechile Toniolo
A. R. Cortadellas
Dissabte 5 de novembre
8.00-8.30
ENTREGA DE DOCUMENTACIÓ
8.30-10.30 SESSIÓ DE COMUNICACIONS ORALS
Moderadors:
M. Ordis Dalmau
Ll. Pinsach Elias
SESSIÓ DE VÍDEOS
Moderadors:
J.LL. Balañá Azón
P. Borrat Font
SESSIÓ DE PÒSTERS
Moderadors:
F.J. Blasco Casares
J. Comet Batlle
17.30-18.00 PRESENTACIÓ DE TESIS
Moderadors:
F.J. Blasco Casares
C. Pellicé Vilalta
18.00-19.00 LLIÇÓ MAGISTRAL
F.X. Solé Balcells
L’uròleg com l’internista de la gent gran.
21.30
Diumenge 6 de novembre
9.00-10.00
10.30-11.00 INAUGURACIÓ OFICIAL
11.00-11.30 CAFÈ I VISITA EXPOSICIÓ TÈCNICA
11.30-13.30 TAULA RODONA
Bases anatomo-quirúrgiques implicades en el fracàs
biològic del PSA després de la prostatectomia radical
per càncer de pròstata
Moderador:
J.M. Saladié Roig
Panelistes:
Prof. Josep Mª Domènech Mateu
Catedràtic de Ciències Morfològiques de la UAB
Dra. Cristina Carrato Moñino
Metge Adjunt. Servei d'Anatomia Patològica de l'HUGTIP
Dr. Joan Areal Calama
Metge Adjunt. Servei d'Urologia de l'HUGTIP
Dr. Antonio Alcaraz Asensio
Cap de Servei d'Urologia de l'Hospital Clínic
13.30-15.00 DINAR DE TREBALL
SOPAR SOCIAL I LLIURAMENT DE PREMIS
SIMPOSI: ÒS I CÀNCER DE PRÒSTATA
J. Morote
F. Aguiló Lucía
J. Comet Batlle
J.A. Lorente Garín
J. Planas Norin
M.J. Ribal Caparrós
Amb el patrocini de NOVARTIS
10.00-11.00 SIMPOSI: QUIMIOTERÀPIA EN EL CÀNCER
DE PRÒSTATA AVANÇAT
Amb el patrocini de SANOFI AVENTIS
11.00-12.30 ASSEMBLEA ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA
DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA
Informe anual
Fites assolides
Projectes
Elecció de la seu de l’any 2006
Eleccions de càrrecs: President, Vice-president 2on, Vocal
d’activitats científiques, Vocal Barcelona 1er, Vocal Lleida,
Vocal residents, Vocal d'activitats professionals
12.30
CLOENDA DEL SIMPOSI
14.00
DINAR DE CLOENDA
OBJECTIUS
Els objectius del Simposi són revisar els diferents aspectes tècnics i pràctics, la situació global de la Urologia i promoure l'intercanvi d'experiències a nivell de Catalunya.
3. La data límit de lliurament de resums és el 10 d'octubre de 2005.
4. Els vídeos hauran de tenir una durada màxima de 10 minuts.
5. Per presentar una comunicació cal utilitzar el format que trobareu a
la web de la societat:
ASSISTENTS
El Simposi va dirigit als professionals de la Urologia i als metges en període de formació.
METODOLOGIA
El Simposi estarà format per Ponències, Taules Rodones, Sessions de
Comunicacions Lliures, Sessions de Vídeos i Sessions de Pòsters. Així
mateix aprofitarem aquest esdeveniment per a celebrar l'Assemblea
General, les eleccions i el lliurament de premis.
COMUNICACIONS
Els assistents són convidats a presentar comunicacions lliures en forma
oral, pòster o vídeo. També es premiarà la millor tesi, que hagi estat presentada abans del 10 d'octubre de 2005.
Es premiarà els següents millors treballs en 755 € cada un:
· Vídeo
· Comunicació Oral
· Pòster genèric
· Pòster cas clínic
· Tesi
· Tècnica quirúrgica
També s'entregaran els premis MSD de la revista electrònica Annals
d'Urologia dotats en 700 € cada un:
· al millor article de la revista electrònica publicat durant el 2004 i el 2005
· al millor treball científic publicat a qualsevol mitjà durant el 2004 i el 2005
(veure bases a www.scurologia.org)
· Premi Fundació Puigvert a la sessió de residents dotat en 1.200 €
Normes per a la presentació de comunicacions:
1. Els resums de les comunicacions seran de temàtica lliure
2. Per poder presentar una comunicació que hagi estat acceptada, és
condició imprescindible que almenys el primer autor estigui inscrit al
Simposi.
www.scurologia.org
i retornar-los per correu electrònic a:
[email protected]
6. El Comitè Organitzador del Simposi comunicarà a l'autor la seva
decisió sobre l'acceptació de la comunicació i també si ha estat escollida per a exposició oral o pòster. S'enviaran instruccions precises
per a cada cas.
SOPAR SOCIAL i LLIURAMENT DE PREMIS
· Premi Yamanouchi a la millor Tesi
· Premi Yamanouchi al millor Pòster genèric
· Premi Yamanouchi al millor Vídeo
· Premi Yamanouchi a la millor Comunicació Oral
· Premi Yamanouchi al millor Pòster cas clínic
· Premi Fundació Puigvert a la Sessió de Residents
· Premi Pfizer Joan Fíguls a la millor tècnica quirúrgica
· Premi MSD al millor article de la revista electrònica Annals d'Urologia
· Premi MSD al millor treball científic publicat a qualsevol mitjà
· Beniqué d'argent als uròlegs catalans, que ho hagin sol·licitat, amb 25
anys d'especialitat
· Diploma als uròlegs jubilats durant l'any 2004 que ho sol·licitin a la
Societat Catalana d'Urologia
· Diploma a la indústria farmacèutica
ASSEMBLEA ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA DE LA SOCIETAT
CATALANA D'UROLOGIA
Durant la celebració del XI Simposi es celebraran eleccions per a la renovació de diferents càrrecs. Animem a tots els membres de la Societat que
si vulguin presentar que utilitzin la butlleta adjunta i l'enviïn a la Secretaria
del Simposi: Grup (+) abans del 10 d’Octubre de 2005.
Elecció de càrrecs a la Junta segons els nous Estatuts (veure butlleta
adjunta):
· President
· Vice-president 2on
· Vocal d’activitats científiques
· Vocal Barcelona 1er
· Vocal Lleida
· Vocal residents
· Vocal d'activitats professionals
Membres de la Societat Catalana d'Urologia....................................300 €
No membres.....................................................................................325 €
Residents en període de formació.................................................... 200 €
(Cal presentar la documentació que ho acrediti)
Durant els dies del Simposi es celebrarà una exposició tècnica amb la participació d'empreses i laboratoris farmacèutics relacionats amb la urologia.
La inscripció s'efectuarà per rigorós ordre de recepció.
PLACES LIMITADES
La inscripció s'efectuarà enviant la butlleta degudament complimentada a
la Secretaria Tècnica, adjuntant xec nominatiu a Grup(+) congressos+incentius, fotocòpia de la transferència bancària al c/c de la Caixa de Catalunya,
agencia 2013 0017 01 0200940459 de Barcelona, o bé facilitant les dades de
la targeta de crèdit, tot indicant el nom de la persona inscrita i el nom del
Simposi.
SECRETARIA TÈCNICA, INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS
ALLOTJAMENT
GRUP(+) congressos+incentius
c/ València, 261 08007 Barcelona
Tel. 93 488 11 77 Fax 93 488 12 79
[email protected]
La secretaria ha reservat pels assistents un nombre limitat d'habitacions.
Les habitacions es designaran per ordre d'arribada de les peticions.
Les tarifes marcades, són preus diaris incloent l'esmorzar i l'IVA.
EXPOSICIÓ TÈCNICA
Hotel AC Barcelona................................185 €
LLOC DEL CONGRÉS
Hotel AC Barcelona
Pssg. Taulat, 278
08019 Barcelona
Tel. 93 489 8200
INSCRIPCIONS I FORMES DE PAGAMENT
La inscripció al Simposi inclou:
· Assistència a les sessions científiques de dissabte i diumenge
· Documentació científica
· Sopar de benvinguda de divendres 4 de Novembre
· Dinar de treball de dissabte 5 de Novembre
· Cafès
· Sopar social de dissabte 5 de novembre
· Dinar social de diumenge 6 de novembre
· Diploma acreditatiu
CANCEL·LACIONS
Qualsevol cancel·lació haurà de ser notificada per escrit a la Secretaria
Tècnica.
Les cancel·lacions anteriors al dia 4 d'octubre tindran dret a la devolució del
50% de la quota d'inscripció.
Les cancel·lacions posteriors al dia 4 d'octubre no tindran dret a la devolució de la quota d'inscripció.
Les devolucions s'efectuaran un cop finalitzat el Simposi.
València, 261 08007 Barcelona Spain
Tel. +34 (0) 93 488 11 77 Fax +34 (0) 93 488 12 79
e-mail: [email protected]
www.grupcongress.com
Junta directiva de la Societat Catalana d’Urologia Comitè Organitzador
President
Vice-president 1er
Vice-president 2on
Secretari
Tresorer
Vocal Barcelona 1er
Vocal Barcelona 2on
Vocal Girona
Vocal Lleida
Vocal Tarragona
Vocal de Residents
Vocal Activitats Científiques
Vocal d’Activitats Professionals
Vocal Relacions Internacionals
Director revista Annals Urologia
F. Xavier Ruiz Marcellán
Josep Comet Batlle
Pere Borrat Font
Lluís Gausa Gascón
David Salinas Duffo
Xavier Ponce de León Roca
Darío García Rojo
Ramon Domingo Ferrerons
Jesús Guajardo Guajardo
Jaume Benages Pàmies
Marc Serrallach Orejas
Antonio Alcaraz Asensio
Josep Ma. Saladié Roig
Pilar Laguna Pes
Francisco José Blasco Casares
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
1
21.30
Sopar de benvinguda
Dissabte 5 de novembre
8.00-8.30
Entrega de documentació
8.30-10.30
Sessió de comunicacions orals – SALA [email protected]
Moderadors:
M. Ordis Dalmau
Ll. Pinsach Elias
O1.
ESTUDI DELS FACTORS QUE INFLUEIXEN A LA RECIDIVA A LA PRIMERA
CISTOSCOPIA DEL TUMOR VESICAL SUPERFICIAL PRIMARI.
R. Martos, J. Bestard, L. Cecchini, J. M. Abascal, C. Salvador, J.I Idoipe, J. Morote.
Servei d’Urologia. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Barcelona
O2.
ANÀLISIS DE LA SUPERVIVÈNCIA POST-CISTECTOMIA RADICAL. DIFERÈNCIA
ENTRE TUMORS PRIMARIS INFILTRANTS I PROGRESSADORS
Francés A.; Vigués F.;Muñoz J; Cuadrado J.M.; Pastor S.; Condom E.; Aguiló F.;
Franco E.
Servei d’Urologia. Hospital Universitari de Bellvitge
O3.
UTILITAT DE LA HIBRIDACIÓ IN SITU FLUORESCENT (FISH) EN LA DETECCIÓ NO
INVASIVA DEL CARCINOMA DE CÈL·LULES TRANSICIONALS DE BUFETA
M. Marín-Aguilera1, L. Mengual1, F. Algaba2, Y. Arce2, M. Burset1, M.J. Ribal3, E.Ars1
i A. Alcaraz3.
(1)
Laboratori de Biologia Molecular. Fundació Puigvert. Barcelona.
(2) Laboratori d’Anatomia Patològica. Fundació Puigvert. Barcelona.
(3) Servei d’Urologia. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
O4.
INSTILACIONES VESICALES CON BACILO DE CALMETTE-GUERIN PARA EL
TRATAMIENTO DEL CARCINOMA DE CEL UROTERIALES QUE AFECTA DUCTUS
PROSTATICOS.
R. Martinez; C.Gutierrez; J.Palou; J.Arce; B.Juaneda; N De Graeve; A.Rosales; J
Segarra; J.Huguet; H.Villavicencio.
Fundació Puigvert, Barcelona
O5.
CIS Y/O AFECTACION DE DUCTUS PROSTÁTICOS DESPUÉS DE TRATAMIENTO
ENDOVESICAL CON BCG.
R.Martinez; C.Gutierrez; F.Rodríguez; N De Graeve; J Huguet; A.Rosales; J. Palou; H.
Villavicencio.
Fundació Puigvert, Barcelona.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
2
O6.
CISTOPROSTATECTOMIES EN PACIENTS AMB TUMORS INTRADIVERTICULARS.
A. Bujons, X. Pascual, J. Huguet, J. Palou, A. Rosales, JJ.Gómez,J.Segarra, H.
Villavicencio
Servei d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona
O7.
CARACTERIZACIÓN MOLECULAR DEL CARCINOMA TRANSICIONAL DE VEJIGA
MEDIANTE LA TÉCNICA DE MICROARRAYS DE CDNA
MJ. Ribal, M. Burset*, L. Mengual*, E. Ars*, H. Villavicencio**, A. Alcaraz
Servicio de Urología, Hospital Clínic (Barcelona)
* Laboratorio de Biología Molecular, Fundació Puigvert (Barcelona)
** Servcio de Urología, Fundació Puigvert (Barcelona)
O8.
EXPRESIÓN DE HER-2 Y SEGUNDOS MENSAJEROS EN EL CARCINOMA
TRANSICIONAL DE UROTELIO SUPERIOR. IMPLICACIONES PRONÓSTICAS.
Izquierdo L, Truan D, Petit A, Altés P, Arch A, García E, Peri Ll, Agud A, García A,
Sánchez M, Goicoechea I, Molina A, Ribal MJ, Mallofré C, Gutiérrez del Pozo R, Alcaraz
A.
Hospital Clínic, Barcelona.
O9.
FACTORES PRONÒSTICO DE PROGRESIÒN Y MUERTE EN PACIENTES AFECTOS DE
CARCINOMA DE CELULAS TRANSICIONALES DE UROTELIO SUPERIOR. BENEFICIO
DE LA QUIMIOTERAPIA ADYUVANTE.
Izquierdo Reyes L, Truan Cacho D, Altès Ineva P, Alonso P, Gutiérrez A, Arch A, Garcìa
E, Agud A, Peri Ll, García A, Sánchez M, Goicoechea I, Molina A, Alvarez-Vijande R,
Ribal MJ, Mellado B, Gutiérrez del Pozo R, Alcaraz,A.
Hospital Clínic, Barcelona.
O10.
CARCINOMA TRANSICIONAL DE URETRA DESPUÉS DE CISTECTOMIA RADICAL
V.Monllau, J.Huguet, H.Ascaso, J.Palou, H. Villavicencio.
Fundació Puigvert. Barcelona.
O11.
IMPORTANCIA DE COLAGENASA-3 (MATRIX METALLOPROTEINASE-13), P16 Y P53
EN CARCINOMA VESICAL INFILTRANTE: CORRELACIÓN CON PARÁMETROS
PATOLÓGICOS.
Oscar Rodríguez Faba, Joan Palou, Josep Segarra, Rubén Parada, Antoni Rosales,
Josep Salvador, Humberto Villavicencio.
Fundació Puigvert, Barcelona
O12.
TRATAMIENTO QUIRURGICO DE LA RECIDIVA LOCAL DEL CARCINOMA RENAL
DESPUES DE LA NEFRECTOMIA RADICAL: EXPERIENCIA EN 12 PACIENTES.
Rodríguez F, Gaya JM, Arce J, Martínez R, Juaneda B, Salvador J, Segarra J, Palou J,
Villavicencio H.
Servicio de Urología. Fundació Puigvert. Barcelona.
O13.
TRACTAMENT DE LES MASSES RENALS AMB CIRURGIA PARCELAR. EXPERIÈNCIA
DE L’HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE
Fumadó Ciutat, L ; López-Costea, MA; Vigués Julia, F; Pastor López, S; Ropero
Valverde, J; García Navarro, A; Riera Canals, L; Franco Miranda, E
Hospital Universitari de Bellvitge
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
3
O14.
ESTRATÈGIA DEL TRACTAMENT DEL TUMOR RENAL AMB TROMBUS A LA VENA
CAVA.
Boix i Orri R; Arzoz, M., Ruiz, J., Buisan, O., Sánchez M, J., González-Satué, C, Areal,
J., Ibarz L., Saladié. JM.
Servei d’Urologia i Trasplantament Renal. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
O15.
TRACTAMENT QUIRÚRGIC DE LA RECIDIVA LOCAL AÏLLADA DEL HIPERNEFROMA.
LA NOSTRA EXPERIÈNCIA.
Arzoz Fàbregas, M; Boix Orri, R; Ruiz Domínguez, J; Ibarz Servio, Ll; Areal Calama, J;
Uría González-Tova, J; Gago Ramos, J.Ll; González Satué, C; Buisan Rueda, O;
Sánchez Macías, X; Bayona Arenas, S; Saladié Roig, J.M.
Servei d’ Urologia i Trasplantament Renal. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
O16.
CIRUGIA RECONSTRUCTIVA DESPRÉS DE GLANDECTOMIA PER CARCINOMA DE
PENE
X. Pascual, A. Bujons,R. Martinez, A. Rosales, O. Angerri, J. Huguet, J. Segarra, J.
Palou, H. Villavicencio
Fundació Puigvert, Barcelona
O17.
ALTERNATIVAS A LA CONTINENCIA: PRINCIPIO DE MITROFANOFF, REVISIÓN DE
NUESTRA CASUÍSTICA.
C Gutiérrez, J Caffaratti, R Martínez, O Angerri, JM Garat, H Villavicencio.
Fundació Puigvert, Barcelona
O18.
VÀLVULES D’URETRA POSTERIOR: REVISIÓ DEL ULTIMS ANYS
B. Juaneda, O. Angerri, J.Caffaratti, JM. Garat, H. Villavicencio
Fundació Puigvert. Barcelona.
O19.
INSTIL·LACIÓ DE MITOMICINA EN EL POSTOPERATORI IMMEDIAT DE LA RESSECCIÓ
TRANSURETRAL DE TUMOR VESICAL: EXPERIÈNCIA D’UN HOSPITAL COMARCAL
Héctor López Llauradó, Jordi Sáenz de Cabezón Martí, Jesús Pinzón Guerrero, Toni
Bosch Garcia, Montserrat Domènech Santasusagna* i Josep Ma Malet Carreras Josep
Servei d’Oncologia* i Servei d’Urologia. Althaia Xarxa Assistencial de Manresa.
Amb el patrocini d’ INIBSA
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
4
8.30-10.30
Sessió de vídeos – SALA EIXAMPLE
Moderadors:
J.LL. Balañá Azón
P. Borrat Font
V1.
EXÉRESIS DE PRÓTESIS ENDOURETRAL Y URETROPLASTIA TÉRMINO-TERMINAL
J. Caparrós, J. Ponce de León, Mª. Montlleó, Ll. Gausa. H. Villavicencio
Fundació Puivert, Barcelona
V2.
DISECCIÓN LATEROVESICAL ROMA EN LA COLOCACIÓN DEL CABESTRILLO
SUBURETRAL
Uría González-Tova, J; Bayona Areñas S,Roger Boix Orri; Montserrat Arzoz; Luis Ibarz
Servio; JosepMª Saladié i Roig.
Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona
V3.
URETROPLASTIA CON INJERTO DORSAL PREPUCIAL Y COLGAJO PENEANO
ANTERIOR
Caballero JM, Borrat,Marti L Camps J, Ristol J.
Servicio de Urología.Hospital Mútua de Terrassa. Terrassa (Barcelona).
V4.
RTU DE PRÓSTATA TRAS BRAQUITERAPIA POR CARCINOMA PROSTÁTICO
Caballero JM, Borrat,Marti L Camps J, Ristol J.
Centre de Treball : Servicio de Urología.Hospital Mútua de Terrassa. Terrassa
(Barcelona).
V5.
LINFADENECTOMÍA INGUINAL PROFUNDA Y OBTURATRIZ POR CARCINOMA
ESCAMOSO DE PENE.
Caballero JM, Cugat E, Camps J, Borrat P, Marti L, Ristol J.
Servicio de Urología.Hospital Mútua de Terrassa. Terrassa (Barcelona).
V6.
DIAGNÒSTIC PEROPERATORI DE LOES HEPÀTIQUES EN NEFRECTOMIA PER CCR.
R. Domingo, J. Comet, S. López-Ben*, J. Figueras*, N.Torrent, V. Montserrat, C.
Valiente, A. Ponce i M. Ordis.
Servei d’Urologia i Servei de Cirurgia*
Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta
V7.
NEFRECTOMIA RADICAL AMB SUBSTITUCIÓ DE VENA CAVA INFERIOR, PER
HIPERNEFROMA DRET AMB INVASIÓ VASCULAR.
J. Comet, R. Domingo, S. López-Ben*, J. Figueras*, N.Torrent, V. Montserrat, C.
Valiente, A. Ponce i M. Ordis.
Servei d’Urologia i Servei de Cirurgia*
Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
5
8.30-10.30
Sessió de pòsters – SALA SANTS
Moderadors:
F.J. Blasco Casares
J. Comet Batlle
P1.
TUMOR MULTIFOCAL IPSILATERAL Y RECIDIVA CONTRALATERAL TRAS
NEFRECTOMIA RADICAL POR CARCINOMA RENAL
Darío García, Carlos Abad, Angel Prera, Eduardo Vicente, Naum Hannaui, José L.
González, J. Antonio Peña, Mª Angeles cabezuelo*, Juan Prats
Urología. Patología*. CORPORACIO PARC TAULI. SABADELL:
P2.
ASPECTES MEDICOLEGALS EN LA PRACTICA UROLOGICA
C.Pellicé (#), R.Bruguera (*), J.Benet i M. Martínez (*)
(*) SERVEI DE RESPONSABILITAT PROFESSIONAL DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES
DE BARCELONA (COMB)
P3.
..QUELCOM A PROP DELS TUMORS TESTICULARS DE CEL.LULES DE SERTOLI...
C.Pellicé i Vilalta i Ma. Cosme Giménez
Barcelona
P4.
ROTURA RECURRENTE DE NEOVEJIGA ILEAL: MANEJO CONSERVADOR A PROPÓSITO
DE UN CASO.
H. Ascaso Til, J. Segarra, P. de la Torre *, V. Monllau y H. Villavicencio.
Servicio de Urología y Radiología*. Fundació Puigvert. Barcelona.
P5.
PAD TEST PRE I POST REEDUCACIÓ PERINEAL EN LA LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA
D´ESFORÇ FEMENINA.
A. Bujons; C. Errando Smet; C.Báez; X. Pascual; M. Granda; P. Arañó; H.Villavicencio.
Unitat d´Urologia funcional i femenina. Servei d´Urologia Fundació Puigvert Barcelona.
P6.
CATÉTERES DE DERIVACIÓN URINARIA CALCIFICADOS:
C.Gutiérrez, F. Millan, A. Bujons, R. Martinez, F. Rousaud,H. Villavicencio.
Fundació Puigvert, Barcelona
P7.
URÉTER ECTÓPICO BILATERAL. A PROPÓSITO DE UN CASO CLÍNICO
C Gutiérrez, O Angerri, J Caffaratti, JM Garat, H. Villavicencio.
Fundació Puigvert, Barcelona
P8.
RESULTATS I INDICACIONS DE L´EMBOLITZACIÓ ARTERIAL SELECTIVA DELS
ANGIOMIOLIPOMES RENALS
Bestard J, Trilla E, Pérez M*, Planas J, Cecchini Ll, Órsola A, Raventós CX, Abascal JM,
Ramírez C, Martos R, Salvador C, Celma A, Gómez E, Ballesteros C, Mir C, López MA, De
Torres I**,Segarra A*, Morote J.
Servei d’Urologia, Angioradiologia* i Anatomia Patològica**de l’Hospital General de la
Vall d’Hebron. Barcelona.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
6
P9.
RTU PRÓSTATA BIPOLAR vs MONOPOLAR: RESULTADOS PRELIMINARES
C Salvador, JM, Abascal, L Cecchini, R Martos, C Ramírez, A Celma, E Trilla, C Raventós,
A orsola, J Planas, E Tremps, J Morote
Servicio de Urología Hospital Universitario Vall d´Hebron. Barcelona
P10.
VALOR PRONÓSTICO DEL TUMOR VESICAL INFILTRANTE DE TIPO ESCAMOSO:
ANÁLISIS DE LA SUPERVIVENCIA FRENTE A LA VARIANTE TRANSICIONAL
C Salvador, JM Abascal, R Martos, E Gómez, C Ballesteros, C Ramírez, A Celma, J
Bestard, C Mir, E Trilla, L Cecchini, C Raventós, A orsola, J Planas, JI Idoipe, J Morote.
Servicio de Urología Hospital Universitario Vall d´Hebron. Barcelona
P11.
INSTIL.LACIÓN INMEDIATA POSTOPERATORIA DE MITOMICINA C EN LA RTU DEL
TUMOR VESICAL SUPERFICIAL: SU INSTAURACIÓN
Bujons A, Pascual X, Segarra J, Huguet J, Parada R, Gómez J, de Graeve N, Rosales A,
Palou J, Villavicencio H.
Servicio de Urología. Fundació Puigvert. Barcelona.
P12.
ABORDAJE TRANSTORÁCICO DE UNA RECIDIVA EN DIAFRAGMA DE UN CARCINOMA
RENAL
Rodríguez F, León C*,Martínez R, Arce J, Juaneda B, Pascual X, Rodríguez O, Rosales
A, Palou J, Villavicencio H.
Servicio de Urología de la Fundació Puigvert.
Servicio de Cirugía Torácica del HSCSP*
Barcelona.
P13.
ESQUEMA PRÁCTICO DEL MANEJO DE LOS EFECTOS ADVERSOS ASOCIADOS CON LA
INSTILACION DE BCG
Rodríguez F, Gaya JM, Arce J, Martínez R, Juaneda B, Rodríguez O, Segarra J, Huguet
J,Palou J, Villavicencio H.
Servicio de Urología. Fundació Puigvert. Barcelona.
P14.
ANÀLISI DESCRIPTIU DELS PACIENTS AMB TUMORS RENALS AMB AFECTACIÓ
METASTÀSICA: TRACTAMENTS I RESULTATS
Celma A, Trilla E, Abascal JM, Martos R, Ramirez C, Salvador C, Bestard J, Gomez E, Mir
C, Ballesteros C, Raventos C, Cecchini Ll, Planas J, Orsola A, Fakiani A, Bellmunt J *,
Morote J.
Servei d´Urologia . Hospital Universitari Vall d´Hebrón. Barcelona
Servei Oncologia Mèdica. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Barcelona
P15.
ONCOCITOMA RENAL: ÉS POSSIBLE LA CORRELACIÓ CLÍNICO-RADIOLÒGICA?
Mir C, Trilla E, Abascal JM, Ramirez C, Martos R, Salvador C, Celma A, Bestard J, Gomez
E, Ballesteros C, De Torres I, Planas J, Raventos CX, Cecchini Ll, Orsola A, López –
Pacios MA, Morote J.
Servei d’Urologia i Patologia. Hospital Universitari Vall d’Hebrón. Barcelona
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
7
P16.
ESTUDI DE RENTATS VESICALS MITJANÇANT MICROARRAYS DE DNA PER AL
DIAGNÒSTIC DEL CÀNCER DE BUFETA
L. Mengual1, M. Burset1, E. Ars1, M.J. Ribal2, J.J. Lozano3, B. Miñana3, L. Sumoy3 i A.
Alcaraz2.
(1) Laboratori de Biologia Molecular. Fundació Puigvert. Barcelona.
(2) Servei d’Urologia. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
(3) Laboratori de Microarrays. Centre de Regulació Genòmica. Barcelona.
P17.
DOLOR TESTICULAR CRÓNICO Y URETER ECTÓPICO
L Sos, O Angerri, J Caffaratti, JM Garat, H Villavicencio
Fundació Puigvert, Barcelona
P18.
METÀSTASI ATÍPICA SINCRÒNICA DE CARCINOMA DE CÈL·LULES CLARES EN PACIENT
AMB ANTECEDENTS DE TIMOMA.
Josep Mª Gaya, Jacobo Arce, Xavi Pascual, Anna Bujons, Fernando Rodríguez-Escovar,
Laia Sos, Joan Palou, Humberto Villavicencio.
Servei d’Urologia. Fundació Puivert, Barcelona.
P19.
CIRURGIA RECONSTRUCTORA DE L’ESCLEROSI CERVICOURETRAL DESPRÉS DE
PROSTATECTOMÍA RADICAL, PER FRACÀS DE LA SOLUCIÓ ENDOSCÒPICA.
Josep Mª Gaya, Joan Palou, Pere Arañó, Roberto Martínez de Pinillo, Anna Bujons, Xavi
Pascual, Fernando Rodríguez, Laia Sos, Humberto Villavicencio.
Servei Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona.
P20.
PROSTATECTOMIA RADICAL PERINEAL AL PACIENT TRASPLANTAT RENAL AMB
CANCER DE PROSTATA LOCALITZAT
Suárez Novo, JF; Pastor López S; Aguiló Lucía, F; Riera Cana,s, Ll; Cuadrado Campaña,
JM; Franco Miranda, E
Hospital Universitari de Bellvitge
P21.
EVALUACIÓN PROSPECTIVA DE LA EFICACIA DE LEVOFLOXACINO VERSUS
AMPICILINA-AZTREONAM EN PROCEDIMIENTOS ENDOUROLÓGICOS
Ropero, J; Torrecilla, C; Colom, S; López-Costea, MA; Riera, L; Franco, E
Hospital de Bellvitge
P22.
CIRUGIA MAYOR AMBULATORIA. EXPERIENCIA EN PARC TAULI: CIRCUITOS,
RESULTADOS Y COSTES
Peña J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera A.,Prats J.
Servicio de Urología.Hospital de Sabadell. Corporació Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
P23.
URÉTERO-PIELOPLASTIA LAPAROSCÓPICA. CASUÍSTICA ACTUAL.
Gausa Gascón, L.; Pascual, M., Rosales Bordes, A., Ponce de León Roca, J., Montlleó
González, Caparrós Sariol. J.: Villavicencio Mavrich, H.
Fundación Puigvert. Barcelona
P24.
NEOPLÀSIA DE PRÒSTATA I METÀSTASIS PULMONARS SOLITÀRIES.
A. PONCE, J. COMET, N. TORRENT, R. DOMINGO, V. MONTSERRAT i M. ORDIS.
Servei d’Urologia. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. GIRONA.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
8
P25.
METÀSTASI VAGINAL DE TUMOR RENAL AMB TROMBO A VENA CAVA.
A. PONCE, J. COMET, N. TORRENT, R. DOMINGO, V. MONTSERRAT i M. ORDIS.
Servei d’Urologia. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. GIRONA.
P26.
LEOC, UNA ALTERNATIVA DE TRACTAMENT EN LITIASIS D´URETRA PROSTÁTICA
Jacobo Arce, Fernando Rodríguez, Begoña Juaneda, Roberto Martínez, Jose Mª
Rodríguez Ledesma, Salvador Esquena, Francisco Sánchez Martín, Félix Millán.
Humberto Villavicencio
Servei d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona
P27.
INSTIL.LACIÓ DE N-ACETILCISTEÍNA I BICARBONAT SÓDIC PER SONDA DE
NEFROSTOMIA : UNA OPCIÓ DE TRACTAMENT EN PACIENTS AMB LITIASIS DE CISTINA
RECIDIVANT
Jacobo Arce, Helena Ascaso, Salvador Esquena, Francisco Sánchez Martín, Ferran
Rousaud, Félix Millán, Humberto Villavicencio
Servei d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona
P28.
LIMFOMA B PRIMARI DE VIES URINÀRIES
Gómez-Lanza E, Planas J, Cecchini Ll, Ramírez C, Abascal JM, Martos R, Salvador C,
Celma A, Bestard J, Ballesteros C, Mir C, De Torres I*, Morote J
Servei d’Urologia. *Servei d Anatomia Patològica
Hospital General Universitari Vall d´Hebrón, Barcelona
P29.
ADENOMA NEFROGÈNIC VESICAL a UN PACIENT TRASPLANTAT
Jose Manuel Ruiz Domínguez, Òscar Buisan Rueda; Joan Areal Calama; Roger Boix Orri;
Montserrat Arzoz; Luis Ibarz Servio; Josep Mª Saladié i Roig.
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
P30.
HEMATOMA PÈLVIC POSTBIÒPSIA TRANSRECTAL NO ECODIRIGIDA
Jose Manuel Ruiz Domínguez, Jose Gago Ramos; Joan Areal Calama; Òscar Buisan
Rueda; Roger Boix Orri; Montserrat Arzoz Fabregas; Luis Ibarz Servio; Josep Mª Saladié
i Roig
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
P31.
TORSIÓ CONGÈNITA DE PENIS
Arch Cañas, A; Gutiérrez del Pozo, R; García Ruiz, E; Peri Cusí, L; Agud Piqué, A;
Izquierdo Reyes, L; Altés Nieva, P; García Larrosa, A; Sánchez Caba, M; Alcaraz Asensio,
A
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
P32.
RETENCIÓ AGUDA D’ORINA EN DONA JOVE COM A DEBUT D’ENCEFALOMIELITIS
POSTVACUNAL.
Fumadó Ciutat, L; Camps Lloveras, N; Pastor López, S; Aguiló Lucía, F; Franco Miranda,
E
Hospital Universitari de Bellvitge
P33.
OCLUSIÓ D’ARTÈRIA RENAL PER TRAUMATISME ABDOMINAL NO PENETRANT
A. Agud, A. García, Ll. Peri, M. Musquera, R. Gutiérrez, A. Alcaraz
Hospital Clínic, Barcelona
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
9
P34.
TROMBOSI D´UNA DILATACIÓ VARICOSA AL PENIS
García Cruz E, Peri Cusi Ll, Gutiérrez del Pozo R, Franco de Castro A, Alcaraz Asensio A.
Servei de Urologia, Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
P35.
VIH I TRANSPLANTAMENT RENAL
A. Agud, A. Arch, M. Musquera, F. Cofan, R. Gutiérrez, A. Alcaraz
Hospital Clínic de Barcelona
P36.
NEFRECTOMIA LAPAROSCÒPICA EN UN LACTANT
Ramírez Sevilla C, Cecchini LL, Gómez-Lanza E, Abascal JM, Martos R, Salvador C,
Celma A, Bestard J, Ballesteros C, Mir C, Ferreres J.C.*, Asensio**, Morote J
Servei d´ Urologia. *Servei d Anatomia Patològica . **Servei de Cirurgia Pediàtrica
Hospital General Universitari Vall d´Hebrón, Barcelona
P37.
NEFRECTOMIA PARCIAL EN CIRURGIA DE BANC I AUTOTRANSPLANT COM A
TRACTAMENT QUIRÚRGIC DE TUMOR RENAL EN MONORRÉ
Ramírez Sevilla C, Trilla E, Planas J, Abascal JM, Gómez-Lanza E, Fakiani A, De Torres
I*, Morote J,
Serveis d´ Urología i Anatomia Patológica*
Hospital General Universitari Vall d´Hebrón, Barcelona
P38.
PRÒTESIS ENDOLUMINAL COM A TRACTAMENT D’ANEURISMA GEGANT DE L’ARTÈRIA
RENAL ESQUERRA EN PACIENT MONORRENA ESQUERRA
Francés A.; Ropero J.; Sancho C.*; Domínguez J.*;, Escalante E.*; Alba E.*;Riera L.;
Franco E.
Servei d’Urologia, *Servei d’Angiorradiologia, Hospital Universitari de Bellvitge
P39.
FÍSTULA ARTÈRIO-VENOSA RENAL DRETA SECUNDARIA A LA LLIGADURA EN BLOC
DEL PEDICLE RENAL.
ARZOZ FÀBREGAS, MONTSERRAT; BOIX ORRI, ROGER; RUIZ DOMÍNGUEZ, JOSEP;
AREAL CALAMA, JOAN; GONZÁLEZ SATUÉ, CARLES; BUISAN RUEDA, OSCAR; BAYONA
ARENAS, SALVADOR; IBARZ SERVIO, LLUÍS; SALADIÉ ROIG, JOSEP Mª.
SERVEI D´UROLOGIA.HOSPITAL UNIVERSITARI GERMANS TRIAS I PUJOL.
P40.
ENDOMETRIOSI EN UN DIVERTICLE URETRAL
Gómez-Lanza E, Raventós C, Orsola A, Ramírez C, Abascal JM, Martos R, Salvador C, de
Torres I*, Morote J
Servei d’Urologia i Servei d’Anatomia Patològica (*)
Hospital General Universitari Vall d’Hebrón
10.30-11.00
INAUGURACIÓ OFICIAL- SALA [email protected]
11.00-11.30
CAFÈ I VISITA EXPOSICIÓ TÈCNICA
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
10
11.30-13.30
TAULA RODONA – SALA [email protected]
BASES ANATOMO-QUIRÚRGIQUES IMPLICADES EN EL FRACÀS BIOLÒGIC DEL PSA DESPRÉS
DE LA PROSTATECTOMIA RADICAL PER CÀNCER DE PRÒSTATA
Moderador:
J.M. Saladié Roig
Panelistes:
Prof. Josep Ma. Domènech Mateu
Catedràtic de Ciències Morfològiques de la UAB
Dra. Cristina Carrato Moñino
Metge Adjunt Servei d’Anatomia Patològica de l’HUGTIP
Dr. Joan Areal Calama
Metge Adjunt. Servei d’Urologia de l’HUGTIP
Dr. Antonio Alcaraz Asensio
Cap de Servei d’Urologia de l’Hospital Clínic
13.30-15.00
DINAR DE TREBALL
15.00-17.30
Sessió de comunicacions orals – SALA [email protected]
Moderadors:
G. Nohakes Taurines
F. Sánchez Martín
O20.
ANÀLISI DEL NOU CIRCUIT DE DERIVACIÓ DE MALALTS EXTERNS PER A LITOTRÍPSIA
EXTRACORPÒRIA PER ONES DE XOC (LEOX)
F. Millán Rodríguez, F. Sánchez Martín, S. Esquena Fernández, F. Rousaud Barón, S.
Gracia Garcia, H. Villavicencio Mavrich.
Fundació Puigvert, Barcelona
O21.
CATETERISME URETERAL POSTURETEROSCÒPIA. VALORACIÓ DE LA SEVA EFICÀCIA
EN LA PREVENCIÓ DE LA MORBILITAT
Cuadrado Campaña JM, Torrecilla Ortiz C, Colom Feixas S, Contreras Garcia J, Ropero
Valverde J, Francés Comalat A, Franco Miranda E
Hospital Universitari de Bellvitge
O22.
ESTUDI EPIDEMIOLÒGIC DE LA LITIASI A CATALUNYA. RESULTATS PRELIMINARS DE
L’ANÀLISIS CRISTALOGRÀFICA DE 3545 CÀLCULS URINARIS
F. Millán Rodríguez, S. Gracia Garcia, F. Rousaud Barón, S. Esquena Fernández, F.
Sánchez Martín, F. Marchant, H.Villavicencio Mavrich
Fundació Puigvert, Barcelona
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
11
O23.
LITIASIS DEL ARBOL URINARIO SUPERIOR Y CIRUGIA ABIERTA.
FJ. Blasco Casares*, L. Ibarz Servio, M. Ramon Dalmau, D. Salinas Duffo, FJ. Ruiz
Marcellán.
Servicio de Urología – Litiasis Renal. Institut Dexeus. Barcelona.
Servicio de Urología. Hospital Municipal de Badalona. Badalona
O24.
REPARACIÓN DE PROLAPSO GENITAL CON PELVICOL® TRANSVAGINAL.
Jorge Hidalgo Arroyo, Pedro Martínez Cáceres, Isabel Díaz Sánchez, Gilberto E. Chéchile
Toniolo.
Instituto Médico Tecnológico
O25.
TRATAMIENTO DE LA INCONTINENCIA DE ESFUERZO CON CABESTRILLO REGULABLE
TIPO REMEEX
Cristina Gutiérrez, Carlos Errando, Manuel Prados, Carlos Báez, Pedro Araño, Humberto
Villavicencio.
Unidad de Urología Funcional y Femenina. Fundación Puigvert. Barcelona.
O26.
PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA VERSUS OBERTA
Gómez-Lanza E, Raventós CX, Cecchini Ll, Orsola A, Tremps E, Ramírez C, Abascal JM,
Martos R, Salvador C, Celma A, Bestard J, Ballesteros C, Mir C, Trilla E, Planas J,
Morote J.
Servei d’Urologia. Hospital General Universitari Vall d’Hebron
O27.
APRENENTATGE DE LA PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA EN LA “SEGONA
GENERACIÓ”
Raventós CX, Cecchini Ll, Trilla E, Planas J, Orsola A, Abascal J, Ramírez C, Martos R,
López MA, Morote J.
Servei d’Urologia. Hospital General Universitari Vall d’Hebron, Barcelona
O28.
NEFRECTOMÍA LAPAROSCÓPICA EN EL TRASPLANTE RENAL DE DONANTE VIVO
Izquierdo L, Altés P, Truan D, Arch A, García E, Agud A, Peri Ll, García A, Sánchez M,
Goicoechea I, Molina A, Ribal MJ, Àlvarez-Vijande R, Gutiérrez del Pozo, R, Alcaraz A.
Hospital Clínico Barcelona.
O29.
ANÀLISI DE LES NEFRECTOMIES RADICALS LAPAROSCÒPIQUES VERSUS VIA OBERTA
Ramírez Sevilla C, Cecchini Ll, Gómez-Lanza E, Raventós CX, Trilla E, Planas J, Orsola
A, Abascal JM, Martos R, Salvador C, Celma A, Bestard J, Morote J
Servei d´ Urologia.
Hospital General Universitari Vall d´Hebrón, Barcelona
O30.
PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÓPICA POR VIA
EXTRAPERITONEAL. EXPERIENCIA DEL PARC TAULI
Autores: Peña J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera
A.,Prats J.
Servicio de Urología.Hospital de Sabadell. Corporació Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
O31.
URETROPLASTIA: ¿AFECTA A LA FUNCION SEXUAL?
J. Ponce de León Roca J. Sarquella Geli, L. Gausa Gascón, M. Montlleó González, J.
Caparrós Sariol, H. Villavicencio Mavrich
Servicio de Urología, Fundació Puigvert, Barcelona
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
12
O32.
TRASPLANTAMENT RENAL ORTOTÒPIC: UNA ALTERNATIVA VÀLIDA AL
TRASPLANTAMENT HETEROTÒPIC EN CASOS SELECCIONATS
Mireia Musquera, Anna Agud, Lluís Peri, M. José Ribal, Frederic Oppenheimer*, Rafael
Gutiérrez, Antonio Alcaraz
Servei d’Urologia. *Unitat de Trasplantament Renal. Hospital Clínic - Universitat de
Barcelona. Barcelona.
O33.
COMENTARIS VARIS ENVERS LA MONOGRAFIA MEDICA:
“UROLOGIA DE GUERRA. AUTOR: CAPITAN MEDICO PONCE DE LEON.
ED. LUIS GILI: BARCELONA; 1942”
C. Pellicé i Vilalta i X. Ponce de León Roca
Barcelona
O34.
FRENUL.LOPLASTIA AMB ELECTROCAUTERI SOTA ANESTESIA TÒPICA (EMLA)
Alcoberro Turu, Josep - Aguilar Ruiz, Antoni - Bernal Dzekonski, Guennadi
Consorci Sanitari de Terrassa
O35.
UNITAT D’HOSPITALITZACIÓ PENITENCIARIA: FUNCIONAMENT DE LA UNITAT
D’UROLOGIA
Aguilar Ruiz, Antoni – Alcoberro Turu, Josep – Bernal Dzekonski, Guennadi
Consorci Sanitari de Terrassa
15.00-17.30
Sessió de comunicacions orals – SALA GRÀCIA
Moderadors:
L. Gausa Gascón
D. García Rojo
O36.
EJACULACIÓ PREMATURA: INTERVENCIÓ COMBINADA
Fernandez Lozano A., Cabello Santa maría, F. Sotolongo Vergo I. Ruiz Castañé Fundació
Puigvert, Barcelona
O37.
FACTORES PRONÓSTICOS Y TABLAS PREDICTIVAS DEL CÁNCER DE PRÓSTATA
J. Segarra, F. Millán, J. Palou, A. Rosales, J. Huguet, R. Parada, N. DeGraeve y H.
Villavicencio
Fundació Puigvert, Barcelona
O38.
SIGNIFICADO PRONOSTICO DE LA INCISION CAPSULAR EN LA EVOLUCIÓN DE
PACIENTES SOMETIDOS A PROSTATECTOMIA RADICAL
R. Martos, CX. Raventós, E. Trilla, L. Cecchini, A. Orsola, J. Planas, I. De Torres*, J.
Morote.
Servicio de Urología, Vall d´Hebron Hospital, Barcelona.
Servicio de Anatomía Patológica, Vall d´Hebron Hospital, Barcelona.
O39.
ANALISIS DE LA RELACION ENTRE TESTOSTERONA SERICA Y AGRESIVIDAD TUMORAL
EN PACIENTES CON CANCER DE PROSTATA
Ramírez Sevilla C, Gómez-Lanza E, Planas J, Trilla E, Raventós CX, Cechini L, Orsola A,
Catalán R, Abascal JM, Salvador C, Celma A, J. Morote.
J. Morote et al. Servicio de Urología, Vall d’Hebrón Hospital, Barcelona.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
13
O40.
FACTORES ASOCIADOS A LA OSTEOPOROSIS EN PACIENTES CON CANCER DE
PROSTATA SOMETIDOS A DEPRIVACION ANDROGENICA
CF. Ballesteros, C. Salvador, JM. Abascal, J. Planas, E. Trilla, A. Orsola, CX
Raventós, L. Cecchini, R. Catalán, J. Morote.
Servicio de Urología, Vall d´Hebron Hospital, Barcelona.
O41.
PAPER DE LA INGESTA DE CALCI SOBRE LA DENSITAT MINERAL ÒSSIA
EN EL MALALT AMB CÀNCER DE PRÒSTATA EN TRACTAMENT AMB SUPRESSIÓ
ANDROGÈNICA
J. Planas, J. Morote, C. Salvador, J.M. Abascal, E. Trilla, L. Cecchini, C.X. Raventós, A.
Orsola
Servei d’Urologia. Hospital Vall d’Hebron. Barcelona.
O42.
EVOLUCION DE LA PREVALENCIA DE OSTEOPOROSIS EN PACIENTES CON CÁNCER DE
PROSTATA SOMETIDOS A SUPRESION ANDROGENICA
J. Morote, J. Planas, J.M. Abascal, C. Salvador, A. Orsola, E. Trilla, CX Raventós, L.
Cecchini, G. Encabo.
Servicio de Urología, Vall d´Hebron Hospital, Barcelona.
O43.
CANVIS EN LA DENSITAT MINERAL ÒSSIA EN PACIENTS AMB CÀNCER
DE PRÒSTATA DURANT ELS DOS PRIMERS ANYS DE SUPRESSIÓ ANDROGÈNICA.
Anna Orsola, Juan Morote, Jose M. Abascal, Jacques Planas, Enrique Trilla, Carles X.
Raventos, Lluis Cecchini, Gloria Encabo i Jaume Reventos
Servei d’Urologia, Medicina Nuclear (GE) i Unitat de Recerca Bàsica (JR), Hospital Vall
d´Hebron, Barcelona
O44.
PROSTATECTOMÍA RADICAL EN PACIENTS AMB RTU PRÒSTATA PRÈVIA
Bujons A., Pascual X., Montlleó M., Rosales A., Gausa L,Ponce de León J., Caparrós J.,
Salvador J., Villavicencio H.
Servicio de Urología Fundació Puigvert.
O45.
EL PERCENTAGE DEL CILINDRE MÉS AFECTAT EN LA BIÒPSIA PROSTÀTICA PREVEU
EL RESULTAT ANÀTOMO-PATOLÒGIC FINAL
Raventós CX, Orsola A, Gómez-Lanza E, Abascal JM, Ramírez C, Martos R, Salvador C,
Celma A, Bestard J, Ballesteros C, Mir C, Cecchini Ll, Trilla E, Planas J, de Torres I*,
Morote J.
Servei d’Urologia.*Servei d’Anatomia Patològica
Hospital General Universitari Vall d’Hebron, Barcelona
O46.
ESTUDI DE LA BIÒPSIA PROSTÀTICA PER L´ OBTENCIÓ DE FACTOR PREDICTIUS DE
LES TROBALLES PATOLÒGIQUES DESPRÉS DE LA PROSTATECTOMÍA RADICAL.
X. Pascual, A. Bujons, M. Musquera, M.J. Ribal, J. Segarra, J. Huguet,
A. Rosales, J. Gomez,J. Palou, H. Villavicencio
Fundació Puigvert, Barcelona
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
14
O47.
RESULTATS PRELIMINARS EN EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CaP MITJANÇANT
ESPECTROSCOPIA DE RM ENDORECTAL
Comet-Batlle J, Vilanova Busquets JC*; Maroto Genover A +, Barceló C*, Torrent Quer
N, Montserrat Orri V, Ponce Campuzano A, Domingo R,, Valiente Amarilla CR, Ordis
Dalmau M
Agència d’Avaluació de Tecnologia per a la recerca Mèdica (AATRM)
Servei Urologia i Servei Radiologia (+) Hospital J. Trueta (Girona).
Ressonancia Magnètica Girona (*)
O48.
VAPORIZACIÓN PROSTÁTICA CON LASER NKTP: LECCIONES TRAS DOS AÑOS
José Emilio Batista Miranda, Marc Crego Tapies, Eva Ciscar, Miriam Rodríguez, Gabriel
Buendía
Unitat d’urodinamia i Plataforma Láser. Centro Médico Teknon
O49.
DUES SUBCATEGORIES DE PROSTATITIS AGUDA EN FUNCIÓ DE LA MANIPULACIÓ
PRÈVIA DEL TRAM URINARI INFERIOR
F. Millán Rodríguez, J. Palou, A. Bujons Tur, M. Musquera Felip, C. Sevilla Cecilia, M.
Serrallach Orejas, C. Baez Angles, H. Villavicencio Mavrich.
Fundació Puigvert
O50.
FOTOVAPORIZACIÓN CON LÁSER KTP EN PACIENTES CON ADENOMA DE PRÓSTATA
G. Chéchile, P. Martínez, J. Hidalgo, I. Díaz, A. Rousaud
Instituto Médico Tecnológico
O51.
GRAU D’ACOMPLIMENT DELS QÜESTIONARIS INTERNACIONALS ENVERS L’HBP EN EL
CONTINGENT ADSCRIT A UN CENTRE D’ASSISTENCIA PRIMARIA GERIATRICA (II)
C. Pellicé I Vilalta
CAP MUTUAM-BARCELONA
O52.
CRIOTERAPIA PROSTATICA: A PROPOSITO DE 65 CASOS
J. Segarra, H. Ascaso, J. Palou, V. Monllau, y H. Villavicencio.
Fundació Puigvert. Barcelona.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
15
15.00-17.30
Sessió de vídeos-SALA EIXAMPLE
Moderadors:
G. Chechile Toniolo
A.R. Cortadellas
V9.
REIMPLANTAMENT URETERAL AMB PLÀSTIA VESICAL PER VIA LAPAROSCÒPICA
Cecchini Rosell, Lluís; Raventós Busquets, CX; Orsola de los Santos, A; Abascal, J; Trilla,
E; Planas J; Morote, J.
Servei d’Urologia, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.
V10.
CISTECTOMIA RADICAL I SUBSTITUCIÓ VESICAL LAPAROSCÒPIQUES
Cecchini Rosell, Lluís; Orsola de los Santos, A; Raventós Busquets, CX; Salvador, C;
Trilla, E; Planas J; Morote, J.
Servei d’Urologia, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.
V11.
PIELOLITOTOMIA LAPAROSCÒPICA
González Satué, C.; Areal Calama, J.; Uria González-Tova; Gago Ramos, J.; Arzoz
Fábregas, M.; Boix Orri, R.; Ibarz Servio, L. i Saladié Roig, JM.
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona
V12.
IRUGIA LAPAROSCÒPICA DE L’ANGIOMIOLIPOMA RENAL
González Satué, C.; Areal Calama, J.; Sánchez Macias, X.; Buisán Rueda, O.; Arzoz
Fábregas, M.; Boix Orri, R.; Ibarz Servio, L. i Saladié Roig, JM.
Hospital Universitari Germans trias i Pujol. Badalona
V13.
PROGRAMA DE ENTRENAMIENTO DE ENDOSCOPIA Y LAPAROSCOPIA
UROLÓGICA.
R.Martinez; C.Gutierrez; F.Rodríguez; C.Baez ;N.De Graeve; J.Salvador; H.Villavicencio
Fundació Puigvert,Barcelona
V14.
TUMORECTOMIA RENAL DRETA LAPAROSCÒPICA EN PACIENT AFECTE DE MALALTIA
DE VON HIPPEL- LINDAU.
Josep Lluís Gago Ramos
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
V15.
HEMINEFRECTOMIA POLAR SUPERIOR IZQUIERDA LAPAROSCÓPICA POR URETER
ECTÓPICO
O. Angerri, A. Rosales, J. Caffaratti, J.M. Garat, H. Villavicencio
Fundació Puigvert, Barcelona
V16.
MARSUPIALIZACIÓN POR RETROPERITONEOSCÓPIA DE QUISTE RENAL OBSTRUCTIVO
Jorge Hidalgo Arroyo, Pedro Martínez Cáceres, Gilberto E. Chéchile Toniolo.
Instituto Médico Tecnológico. Barcelona, Espanya.
V17.
NEFRECTOMIA RADICAL LAPAROSCÓPICA. EXPERIENCIA DEL PARC TAULI
Autores: Peña J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera
A.,Prats J.
Servicio de Urología.Hospital de Sabadell. Corporació Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
16
V18.
PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÓPICA POR VIA EXTRAPERITONEAL.
EXPERIENCIA DEL PARC TAULI
Peña J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera A.,Prats J.
Servicio de Urología.Hospital de Sabadell. Corporació Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
V19.
DUPLICITAT COMPLERTA PIELOURETERAL AMB ABOCAMENT ECTOPIC. TRACTAMENT
QUIRÚRGIC LAPAROSCÒPIC
Vigués Julià, F., Lopez Costea, M.A., Pastor Lopez, S., Cuadrado Campaña, J.M.,
Rodriguez Tolrà, J., Riera Canals, LL., Franco Miranda, E.
Hospital de Bellvitge
17.30-18.00
Sessió de Tesis – SALA [email protected]
Moderadors:
F.J. Blasco Casares
C. Pellicé Vilalta
18.00-19.00
Lliçó Magistral – SALA [email protected]
L’URÒLEG COM L’INTERNISTA DE LA GENT GRAN
F.X. Solé Balcells
21.30
Sopar social i lliurament de premis
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
17
Diumenge 6 de novembre
9.00-10.00
Simposi: Òs i càncer de pròstata
J. Morote Roble
F. Aguiló Lucía
J. Comet Batlle
J.A. Lorente Garín
J. Planas Norin
M.J. Ribal Caparrós
Amb el patrocini de NOVARTIS
10.00-11.00
Simposi: Quimioteràpia en el càncer de pròstata avançat
Amb el patrocini de SANOFI AVENTIS
11.00-12.30
ASSEMBLEA ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA
Informe anual
Fites assolides
Projectes
Elecció de la seu de l’any 2006
Eleccions de càrrecs
12.30
CLOENDA DEL SIMPOSI
14.00
DINAR DE CLOENDA al Restaurant LA OCA MAR a la Platja de la Nova Mar Bella
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
18
O1
ESTUDI DELS FACTORS QUE INFLUEIXEN A LA RECIDIVA A LA
PRIMERA CISTOSCOPIA DEL TUMOR VESICAL SUPERFICIAL PRIMARI.
R. Martos, J. Bestard, L. Cecchini, J. M. Abascal, C. Salvador, J.I Idoipe , J. Morote.
Servei d´Urologia. Hospital Universitari Vall d´Hebron. Barcelona
INTRODUCCIO I OBJECTIUS
Els tumors vesicals superficials presenten una tasa de recidiva molt més elevada que qualsevol
altra neoplàsia d´origen urològic. Es considera recidiva a l´aparició de lesions vesicals neoplàsiques
descobertes a l´estudi de control de la malaltia (generalment realitzada als 3 mesos de la ressecció).
Hi ha diferents estudis publicats respecte als factors que influeixen a la recidiva als 3 mesos de la
primera ressecció, sent les més importants la multiplicitat de les lesions primàries i la realització
de quimioteràpia intravesical.
MATERIALS I METODES
S’analitza l´evolució de tots els malalts diagnosticats de tumors vesicals primaris i sotmesos a
ressecció transuretral de tumor vesical durant el període que inclou Gener de 2004 fins Juny de
2005. Es registren 107 pacients, 10 d´aquests han sigut exclosos per ser diagnosticats de tumors
infiltrants, 1 per èxitus per una altra caussa i 14 per curt seguiment. Per tant, s´inclouen 82 malalts
a l´estudi. Es realitza base de dades Access i estudi estadístic amb SPSS 12.0.
RESULTATS
Dels 82 malalts inclosos: 22 van ser Ta (27,8%) , 60 T1 (72,2%).65 (79,3%) van ser diagnosticats per
hematúria, 15 (18,3%) de manera incidental, 1 (1,2%) per sde. Miccional, 1 (1,2%) per còlic nefrític.
43 tenien tumors d´alt grau (52,4%) i 39 de baix grau (47,6%). 47 (57,3%) van ser únics, 35 (42,7%)
múltiples. 54 (65,9%) de menys de 3 cm. , 28 (34,1%) majors de 3 cm. 16 ( 19,5%) es van consideran
de baix risc, 25 (30,5%) de risc intermig, 41 (50%) d´alt risc. A cap d´aquests malalts es va sotmetre
a quimioteràpia intravesical postoperatoria. Amb 37 (45,7%) malalts es va optar per observació, 6
(6,2%) per MMC 6 mesos, 12( 14,8%) per BCG pauta curta, 27(33,3%) per BCG de pauta llarga. El
temps mig entre la realització de la ressecció i del primer control cistoscòpic és de 3,98 mesos
(1,03-12,2). El seguiment mig va ser de 6,4 mesos (0-19,8).
La tasa de recidiva global a la primera cistoscòpia és del 27,4 %. En l´estudi univariat s´observa
que hi ha una tasa de recidiva d´un 18,2% en tumors únics i 41,4 % en tumors múltiples (p=0,03).
Un 15% de Ta i 30,8% de T1 (p>0,05), 29,7% de tumors d´alt grau i 25% dels de baix grau (p>0,05),
6,7% del grup de baix risc , 34,8% del grup de risc intermig i 31,4% del grup d´alt risc (p>0,05),
23,1% en tumors de menys de 3cm i 38,1% en tumors de més de 3 cm (p>0,05),. En l´estudi
multivariat, el factor que influeixen a la recidiva als 3 mesos és la multiplicitat (p=0,03). El tamany
(p>0.05), l´estadi clínic (p>0,05), el grau tumoral (p>0,05), el grup de risc(p>0,05) i el tractament
realitzat (p>0,05) no han demostrat tenir influència respecte a la tasa de recidiva.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
1
CONCLUSIONS
A la nostra sèrie, el factor que determina la recidiva al primer control és la multiplicitat (Odd
Ratio=3.16). La resta de variables no han demostrat influència sobre la recidiva. Respecte a la nostra
tasa de recidiva global és d´un 27.4%, dada que coincideix amb estudis publicats en aquells subgrups
als que no se´ls hi ha practicat quimioteràpia intravesical.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
2
O2
ANÀLISIS DE LA SUPERVIVÈNCIA POST-CISTECTOMIA RADICAL.
DIFERÈNCIA ENTRE TUMORS PRIMARIS INFILTRANTS I
PROGRESSADORS
Francés A.; Vigués F.;Muñoz J; Cuadrado J.M.; Pastor S.; Condom E.; Aguiló F.; Franco E.
Servei d’Urologia. Hospital Universitari de Bellvitge
INTRODUCCIÓ
Recientment s’han publicat estudis en els que es troben diferències envers a la supervivència
postcistectomia respecte l’origen del tumor primari: infiltrant o progressió a infiltrant d’un tumor
superficial. S’ha atribuït una pitjor supervivència al grup de pacients als que es va practicar una
cistectomia radical per tumor infiltrant que prové de la progressió d’un tumor primari superficial.
Es presenta l’anàlisi de supervivència actuarial de la nostra sèrie de cistectomies.
MATERIAL I MÈTODES
Desde 1988 al 2002 s’han practicat al nostre centre 464 cistectomies per tumor vesical infiltrant
demostrat per la histologia de la ressecció precistectomia. De les 464 cistectomies, 124 (26.7%)
són tumors vesicals infiltrants que provenen de la progressió d’un tumor inicialment superficial;
340 pacients presentaven tumors que van debutar com a infiltrants. No existeixen diferències
significatives en quant a seguiment (mitja de 29.71 mesos) i distribució d’estadi patològic de la peça
de cistectomia ni afectació ganglionar.
RESULTATS
No es troben diferències estadísticament significatives en quant a supervivència global ni en quant
a supervivència per estadis entre els dos grups analitzats. (p=0.082)
CONCLUSIONS
Els nostres resultats mostren que els tumors vesicals superficials que progressen a infiltrant de
la muscular, no tenen un pitjor pronòstic després de la cistectomia radical comparant-los amb la
supervivència dels pacients que debuten com a infiltrants, a diferència dels estudis publicats.
Ref. biblogràfiques
(1) Bartgold Ph. Schrier, Maarten P Hollander, Bas W.G. et al. Prognosis of Muscle InvasiveBladder
Cancer: Differences between Primary and Progressive Tumours and Implications for Therapy.
European Urology 45 2004 292-296
(2) Mathias May, Christian Helke, Thomas Nitzke et al. Survival Rates after Radical Cistectomy
according to Tumor Stage of Bladder Carcinoma at first Presentation. Urologia Internationalis
2004; 72: 103-111
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
3
O3
UTILITAT DE LA HIBRIDACIÓ IN SITU FLUORESCENT (FISH) EN
LA DETECCIÓ NO INVASIVA DEL CARCINOMA DE CÈL·LULES
TRANSICIONALS DE BUFETA
M. Marín-Aguilera1, L. Mengual1, F. Algaba2, Y. Arce2, M. Burset1, M.J. Ribal3, E.Ars1 i A. Alcaraz3.
(1) Laboratori de Biologia Molecular. Fundació Puigvert. Barcelona.
(2) Laboratori d’Anatomia Patològica. Fundació Puigvert. Barcelona.
(3) Servei d’Urologia. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
INTRODUCCIÓ
El carcinoma de cèl·lules transicionals (CCT) vesical suposa el segon càncer més freqüent de
l’aparell urinari. Aproximadament el 75% dels CCT vesicals són superficials en el moment del
diagnòstic. Aquests són tumors que presenten una alta recurrència (50-80% dels casos) pel que
és necessari un seguiment clínic molt acurat. La tècnica de referència actual pel diagnòstic i
seguiment del CCT vesical és l’endoscopia complementada amb la citologia urinària. Malgrat la
invasivitat que impliquen les tècniques endoscòpiques, actualment es tendeixen a realitzar freqüents
controls per a la detecció precoç de possibles recidives. El desenvolupament d’una tècnica no
invasiva capaç d’equiparar la sensibilitat i l’especificitat de la cistoscopia i citologia juntes, ens
permetria el redisseny del seguiment clínic dels tumors vesicals.
OBJECTIU
Determinar la sensibilitat i especificitat de la tècnica FISH en la detecció del tumor vesical.
MATERIALS I MÈTODES
Es van recol•lectar 93 orines procedents de pacients afectes de CCT vesical (4Tis, 50Ta, 20T1 i 19T2),
12 de pacients amb història d’aquest tumor però amb cistoscopia negativa en el moment de
recol•lecció de la mostra, i 14 procedents de controls voluntaris sans. Totes les mostres van ser
analitzades tant per FISH com per citologia, excepte les provinents de pacients amb antecedents
tumorals.
RESULTATS
La sensibilitat de la tècnica de FISH en la detecció de CCT vesical ha estat un 30% superior a
l’obtinguda per citologia. Concretament, mitjançant FISH s’ha pogut detectar un 46,2% dels tumors
G1 mentre que per citologia només se n’ha detectat el 7,7%. En el cas dels tumors Ta i T1 les
sensibilitats respectives de FISH van ser del 60,4% i 85,7%, mentre que les de la citologia van ser
del 22% i del 65%. A més, un 68,8% de les citologies sospitoses dels pacients amb CCT vesical van
ser positives per FISH.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
4
CONCLUSIONS
En el present estudi hem demostrat que la tècnica FISH té una major sensibilitat que la citologia
en la detecció de CCT vesical, especialment en els graus i estadis tumorals més baixos. A més,
atès que és un procediment no invasiu, suggerim la utilitat del FISH, complementat amb una tècnica
d’imatge no invasiva, en el seguiment clínic del tumor vesical i en els casos amb citologies
sospitoses..
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
5
O4
INSTILACIONES VESICALES CON BACILO DE CALMETTE-GUERIN
PARA EL TRATAMIENTO DEL CARCINOMA DE CEL UROTERIALES QUE
AFECTA DUCTUS PROSTATICOS.
R. Martinez; C.Gutierrez; J.Palou; J.Arce; B.Juaneda; N De Graeve; A.Rosales; J Segarra; J.Huguet;
H.Villavicencio.
F.Puigvert,Barcelona
OBJETIVOS
Las instilaciones del Bacilo de Calmette Guerin(BCG) han resultado ser eficaces en el tratamiento
del Carcinoma in Situ(CIS) que afecta a la uretra prostatica(UP).Hemos realizado en nuestra institución
un estudio prospectivo para evaluar el uso de instilaciones intravesicales de BCG en pacientes con
carcinoma de células uroteriales (CCU) que afecte a ductus prostaticos.
MATERIAL Y METODOS
Los criterios de inclusión de este estudio fueron el CCU que afectaba UP, específicamente ductus
prostaticos. Fueron criterios de exclusión la instilación previa de BCG y la rección transuretral previa
de próstata.Los pacientes fueron tratados con BCG intravesical Connaught(81mg) administrado
semanalmente, por un periodo de 6 semanas.
RESULTADOS
11 pacientes fueron incluidos en este estudio;8 (73%) presentaron tumor macroscopico en UP. En
10 pacientes (91%) se observó simultáneamente CCU vesical y 8 pacientes (73%) tuvieron afectación
del cuello vesical. Tras un seguimiento medio de 40 meses (n=10 pacientes),la respuesta en la
uretra prostatica fue de 82%,la recurrencia vesical de CCU fue de 64%.Dos pacientes con enfermedad
ductal residual en UP fueron posteriormente tratados con cistoprostaectomia radical y están
actualmente libres de enfermedad. En uno de estos pacientes, la pieza de cistoprostatectomía
mostró afectación estromal prostática. Otro paciente desarrolló enfermedad metastásica y murió
varios meses después del diagnóstico. Por consiguiente, progresión de enfermedad fue objetivada
en 2 pacientes(18%).Actualmente el 90 % de los pacientes están vivos sin evidencia de enfermedad
y 72,7% se han beneficiado de esta estrategia de conservación vesical.
CONCLUSIÓN
La BCG es una opción terapéutica factible para este tipo de pacientes con CCU que afecta los ductus
prostáticos. En este estudio, la preservación vesical fue exitosa en 70% de los pacientes y sólo se
objetivo una muerte por tumor. Obviamente, estos pacientes necesitan seguimiento estricto con
cistoscopia y citologías para detectar recurrencias y/o progresión.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
6
O5
CIS Y/O AFECTACION DE DUCTUS PROSTÁTICOS DESPUÉS DE
TRATAMIENTO ENDOVESICAL CON BCG.
R.Martinez; C.Gutierrez; F.Rodríguez; N De Graeve; J Huguet; A.Rosales; J. Palou; H. Villavicencio.
Fundació Puigvert, Barcelona.
INTRODUCCIÓN Y OBJETIVO
La BCG se ha demostrado como un tratamiento eficaz en el carcinoma in situ de uretra
prostática(UP). Se ha preconizado la administración de una segunda tanda de BCG ante la recurrencia
tumoral.
Estudio retrospectivo de pacientes con el diagnóstico de afectación de UP por CIS superficial o
de ductus prostaticos después de BCG.
MATERIAL Y METODOS
Entraron en el estudio los pacientes con Cis en UP o en ductus después de tratamiento endovesical
con BCG Connaught(81mg) una por semana durante 6 semanas. No se realiza RTU de próstata
previo a la BCG.
RESULTADOS
De 9 pacientes con CIS en UP después de BCG,4 tenían antecedentes de CIS en UP y 8 de tumor
superficial de alto grado. Todos fueron tratados con una nueva tanda de BCG y 6 desarrollaron
enfermedad invasiva con una mortalidad cáncer especifica de 66.6%.
De 11 pacientes con CIS de ductus, después de BCG,10 fueron sometidos a cistectomia radical
sin una segunda tanda de BCG.3 presentaron invasión de estroma prostatico.
Tres desarrollaron tumor de tramo urinario superior. Diez se hallan libres de enfermedad. Uno
se desconoce evolución.
CONCLUSIÓN
El tratamiento con una segunda tanda de BCG ante la persistencia o recurrencia de CIS en UP
conlleva un fracaso terapéutico con una mortalidad cáncer específica elevada. Ante el fracaso de
la BCG, aunque en algunos casos se evidencie un infraestadiaje, la cistectomía radical permite un
alto índice de curación.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
7
O6
CISTOPROSTATECTOMIES EN PACIENTS AMB TUMORS
INTRADIVERTICULARS.
A. Bujons, X. Pascual, J. Huguet, J. Palou, A. Rosales, JJ.Gómez,J.Segarra, H. Villavicencio
Servei d´Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona
OBJECTIUS
Analitzar els resultats i evolució de les cistectomies radicals en pacients amb tumors vesicals
intradiverticulars.
MATERIAL I MÈTODES
Entre 1982-2004 s´han realitzat al nostre centre 6703 RTU de tumors vesicals i d´aquests 95 eren
diverticulars . S´ha realitzat un estudi retrospectiu de les 20 cistectomies (21%) realitzades en
aquests tumors. S´analitza estadiatge del tumor intradiverticular i de la cistectomia, morbilitat i
evolució.
RESULTATS
Dels 20 pacients cistectomitzats, 9 (45%) tenien antecedents de tumor vesical superficial
extradiverticular i 11 (55%) foren tumors infiltrants d’entrada. Edat mitja en al moment de la
cistectomia 65 anys (38-79). Tots eren homes.
La forma de presentació més freqüent havia estat la hematúria macroscòpica, que s’observà
en 11 casos (55%) i 9(45%) presentaven simptomatologia miccional obstructiva associada.
L’anatomia patològica de las RTU: :10 T3, 2T2,8T1 . Es realitzaren 14 cistectomies radicals amb
conducte ileal en 14 casos, 3 amb derivació ortotòpica Studer , 1 ureterosigmoidostomia , 1 derivació
ortotòpica Camey i 1 derivació transureteroureterostomia cutània .
L’anatomia patològica de les cistectomies: 4 (20%) carcinomes escamosos: 1 G3pT3, 1 G3pT3b
i 2 pt4 ; 13 carcinomes transicionals:1 pT0, 2 pTis ,1G2pT1 , 1G2pTa , 5 G3pT3 , 2G3pTa , 1G3pT3b;
3 tumors sarcomatoides : 2 G3pT3b.
8 pacients (40%) reberen Quimioteràpia com a tractament complementari.
Evolució: 7 casos (35%) estan vius i lliures de tumor a una mitja de seguiment de 100 mesos
(R12-276); 2 (10%) casos han mort per metastasis pulmonars a una mitja de 18 mesos (R 5-24); 3
(15%) morts per altres causes a un temps mig de seguiment de 100 mesos (R12-168); 7casos (35%)
s´han perdut en el seguiment a una mitja de 54.8 mesos (R 12-180) i 1(5%) pacient mort en el
postoperatori inmediat.
CONCLUSIONS
Podem concloure que els tipus de tumors intradiverticulars més frequents són els transicionals,
són de major grau i estadiatge que els tumors vesicals en general, requerint un tractament més
radical.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
8
O7
CARACTERIZACIÓN MOLECULAR DEL CARCINOMA TRANSICIONAL
DE VEJIGA MEDIANTE LA TÉCNICA DE MICROARRAYS DE CDNA
MJ. Ribal, M. Burset*, L. Mengual*, E. Ars*, H. Villavicencio**, A. Alcaraz
Servicio de Urología, Hospital Clínic (Barcelona)
* Laboratorio de Biología Molecular, Fundació Puigvert (Barcelona)
** Servcio de Urología, Fundació Puigvert (Barcelona)
INTRODUCCION
A pesar de numerosos estudios realizados no se conocen marcadores moleculares validados en
cáncer de vejiga con valor diagnóstico o pronóstico. La técnica de microarrays de cDNA permite el
análisis de los patrones de expresión de millares de genes en un solo experimento de hibridación
y por lo tanto la caracterización de los procesos de carcinogénesis y progresión del cáncer vesical.
El ¨screening¨ masivo de genes permitirá la identificación de marcadores para una posterior
validación y aplicación asistencial de los mismos.
OBJETIVO
El objetivo de nuestro estudio es determinar el perfil de expresión genética de 45 tumores vesicales
mediante la técnica de microarrays de CDNA.
MATERIAL Y METODOS
Se procedió al estudio de 45 muestras de tumor vesical obtenidas mediante resección transuretral
(15 Ta G1-G2, 15 T1G3 y 15 T2-4). Se procedió a la congelación inmediata de las muestras tras su
obtención a -80ºC para su posterior procesamiento y extracción de RNA. Asimismo se obtuvo RNA
de 15 muestras de mucosa vesical normal. Se procedió a la realización de pooles… Ermoi. Los
distintos pooles se analizaron mediante microarrays de DNA (Microarrays con 54675 clones diferentes
(hgu133plus2).
RESULTADOS
El análisis de distintos grupos clínicos de tumores (TaG1-TaG2, T1G3 y
T2-T4) utilizando microarrays de RNA (Affymetrix U133 plus 2) nos ha permitido comparar sus
perfiles globales de expresión mediante un análisis no supervisado de agrupación (unsupervised
clustering). Hemos observado que todos los grupos tumorales difieren significativamente de los
tejidos controles normales, habiéndose encontrado más de 500 genes diferencialmente expresados
entre controles y muestras tumorales. Así mismo los tumores superficiales (TaG1-TaG2) son
claramente distintos de los invasivos (T2-T4) desde el punto de vista de su perfil genético. Es
importante destacar que los tumores con pronóstico intermedio (T1G3) son indistinguibles según
su perfil genético global de los tumores invasivos (T2-T4).
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
9
CONCLUSION
La clasificación molecular del carcinoma transicional de vejiga difiere de su clasificaron
anatomopatológica pudiendo constatar que los CCT T1G3 agrupan con los tumores infiltrantes
constituyendo un grupo molecular único y diferente a los de los TCC superficiales (Ta). Así mismo
el cáncer de vejiga independientemente de estadio o grado presenta un perfil genético diferencial
respecto al urotelio normal haciendo posible la caracterización de marcadores moleculares validos.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
10
O8
EXPRESIÓN DE HER-2 Y SEGUNDOS MENSAJEROS EN EL CARCINOMA
TRANSICIONAL DE UROTELIO SUPERIOR. IMPLICACIONES
PRONÓSTICAS.
Izquierdo L, Truan D, Petit A, Altés P, Arch A, García E, Peri Ll, Agud A, García A, Sánchez M,
Goicoechea I, Molina A, Ribal MJ, Mallofré C, Gutiérrez del Pozo R, Alcaraz A.
Hospital Clínico Barcelona.
INTRODUCCIÓN
El carcinoma transcicional de urotelio superior (TTUS) tiene una naturaleza y potencial maligno
heterogéneo. El 25% de los pacientes, fallecen a consecuencia de la progresión neoplásica en un
plazo medio de 5 años. Por ello, uno de los problemas que se nos plantea, es aclarar el perfil
predictivo de estos tumores. Son múltiples las moléculas implicadas en la formación del proceso
neoplásico. La vía del HER-2 juega un papel relevante en el proceso de proliferación celular,
activando a la AKT y segundos mensajeros como KI-67 e inhibiendo la Caspasa cuya función es
inducir la apoptosis, derivando todo ello en la carcinogénesis.
OBJETIVOS
Valorar la expresión de HER-2/AKT así como segundos mensajeros KI-67 y Caspasa en tumores
transicionales de urotelio superior. Determinar los factores pronóstico de progresión tumoral.
MATERIAL Y METODOS
Se realizó un análisis retrospectivo de las nefreureterectomías o ureterectomías parciales por
neoplasia del tracto urotelial superior realizadas en nuestro servicio entre 1990 y el 2004. En el
estudio se incluyeron 100 casos sobre los que se realizó un microarray tisular (2 cores de 2 mm
por caso). Las anticuerpos empleados fueron anti-AKT-P, anti-caspasa-3P, anti-Ki-67 y anti-HER2(ErbB2). Se analizaron las variables clínicas y patológicas de los pacientes. En el análisis univariante
se utilizó el coeficiente de correlación de Spearman y regresión de Cox univariante. En el análisis
multivariante se empleó regresión de Cox por pasos hacia delante.
RESULTADOS
La distribución por estadios fue la siguiente: 14%pTa, 24%pT1, 21%pT2, 28%pT3, 13%pT4, con un
13,1% de N1. Grados: I (9,2%), II (44,9%), III (45,9%). Con un seguimiento medio de 41,8 meses (0,3182,7) un 30,5% de pacientes presentaron recidiva ganglionar y/o metástasis a distancia. La expresión
de HER-2 se correlacionó con la expresión nuclear de AKT (R= 0,342 p=0,01) y su intensidad (R=0,334
p=0,001), la expresión de caspasa-3P (R=0,257 p=0,011) el grado (R=0,355 p<0,0001) y la afectación
ganglionar (R=0,287 p=0,005). La intensidad citoplasmática de AKT se correlacionó con el Ki-67
(R=0,434 p<0,0001), el grado (R=0,209 R=0,042) y a la presencia de carcinoma in situ (R=0,233
p=0,023). La expresión nuclear de AKT se correlacionó con el Ki-67
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
11
(R=0,245 p=0,016), el HER-2, y la recidiva tumoral (R=0,219 p=0,036). El Ki-67 se correlacionó con
la AKT, el grado (R=0,349 p=0,001), el estadio (R= 0,229 p= 0,025) y la localización ureteral (R=0,335
p=0,001). En el análisis univariante las variables pronósticas de recidiva fueron el grado (Hazard
Ratio= 9,160 IC95%:3,2-25,9)), el estadio (HR= 2,869 IC95%:1,9-4,4), la afectación ganglionar (HR=7,737
IC95%: 0,5-16,9), la expresión de Ki-67 (HR=12,376 IC95%: 3,3-46,2), la expresión nuclear de AKT
(HR= 31,6 IC95%:5,3-190) y su intensidad (HR= 2,695 IC95%: 1,6-4,6) y el HER-2 (HR=3,443 IC95%:
1,3-9,4). En el análisis multivariante, las variables independientes predictoras de recidiva tumoral
fueron: el estadio (UICC) la intensidad de AKT nuclear y el grado, lográndose con el modelo un área
bajo la curva de 0,758 (IC95%: 0,657-0,858).
CONCLUSIONES
El carcinoma transicional de urotelio superior es un tumor de mal pronóstico. El 25% de los pacientes
fallece en un plazo medio de 4 años por progresión tumoral. La detección de marcadores tumorales
nos sería de gran ayuda en el manejo de esta neoplasia desde el momento del diagnóstico. La
expresión de HER-2/AKT en los TTUS implica una mayor agresividad. Éste constituye junto al estadio
y grado, factores independientes de progresión tumoral. El uso de inhibidores de AKT, actualmente
en estudio, puede representar una futura opción de tratamiento en estos pacientes.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
12
O9
FACTORES PRONÓSTICO DE PROGRESIÓN Y MUERTE EN PACIENTES
AFECTOS DE CARCINOMA DE CÉLULAS TRANSICIONALES DE
UROTELIO SUPERIOR. BENEFICIO DE LA QUIMIOTERAPIA
ADYUVANTE.
Izquierdo Reyes L, Truan Cacho D, Altès Ineva P, Alonso P, Gutiérrez A, Arch A, Garcìa E, Agud A,
Peri Ll, García A, Sánchez M, Goicoechea I, Molina A, Alvarez-Vijande R, Ribal MJ, Mellado B,
Gutiérrez del Pozo R, Alcaraz,A.
Hospital Clínic Barcelona.
INTRODUCCIÓN
Los tumores de urotelio superior (TTUS) representan el 5% de todos los tumores uroteliales.
Globalmente, la supervivencia de los pacientes a 5 años es del 35-55%.
OBJETIVOS
Determinar los factores pronóstico de progresión tumoral y fallecimiento por esta causa en este
grupo de pacientes y evaluar el posible beneficio de la quimioterapia con cis/carboplatino en estadios
avanzados.
MATERIAL Y MÉTODOS
Durante los años 1991 a 2004, se intervinieron en nuestro centro 135 pacientes por TTUS, de los
que fueron válidos para estudio 114. Las variables analizadas fueron: la presencia de tumor vesical
previo o concomitante, la edad, el sexo, el subtipo histológico, el estadio, los márgenes, el grado,
la localización, el tamaño, la multiplicidad y la administración de quimioterapia adyuvante. El análisis
de supervivencia se efectuó con el método de riesgos proporcionales de Cox. La tendencia lineal
de las asociaciones se testó mediante el coficiente de correlación de Spearman (R). El nivel de
significación se fijó en una p<0,05.
RESULTADOS
La mediana de edad de los pacientes fue de 69,5 años, con una razón Hombre:mujer de 4:1. La
distribución por estadios correspondió a un 21% pT2, 28% pT3 y un 13% pT4. Respecto a la
supervivencia libre de recidiva, en el estudio univariante resultaron significativas el estadio patológico,
el margen quirúrgico, el grado III, la afectación de parénquima renal, pedículo, el tamaño tumoral
y la asociación de carcinoma transicional con escamoso, neuroendocrino, nested o sarcomatoide.
De todas ellas, en el análisis multivariante resultaron factores independientes de progresión el
estadio, el grado III y los márgenes positivos (Razón de tasas:2,091- 2,716-2,799 respectivamente).
Se evaluó la mortalidad específica por cáncer asociándose en el estudio univariante con el estadio
patológico, el grado III, la afectación de parénquima renal, del pedículo renal y de los márgenes.
De todos ellos, en el análisis multivariante resultaron factores independientes de progresión el
estadio, el alto grado, los márgenes positivos, y la administración de quimioterapia adyuvante (Razón
de tasas: 3,210- 4,778- 8,043- 0,196). La supervivencia global libre de enfermedad de la serie fue
del 75% a los 4 años, con un seguimiento medio de 48 meses, de los cuales el 100% fallecieron.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
13
CONCLUSIONES
El 25% de los pacientes intervenidos por TTUS fallecen como consecuencia de la progresión
neoplásica, siendo el estadio, el grado y la afectación de márgenes los principales factores pronóstico.
El uso de quimioterapia adyuvante aumenta la supervivencia específica por cáncer en los estadios
III y IV.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
14
O10
CARCINOMA TRANSICIONAL DE URETRA DESPUÉS DE CISTECTOMIA
RADICAL
V.Monllau, J.Huguet, H.Ascaso, J.Palou, H. Villavicencio.
Fundació Puigvert. Barcelona.
OBJETIVOS
Análisis de nuestra experiencia en el diagnostico, tratamiento y evolución de las recidivas uretrales
post cistectomía.
MATERIAL Y METODOS
Estudio retrospectivo de la base de datos de 1007 cistectomías realizadas en varones en Nuestro
Centro entre agosto de 1978 y junio de 2002. Análisis de los pacientes cistectomizados por tumor
vesical transicional que desarrollaron posteriormente recidiva uretral.
RESULTADOS
Presentaron recidiva uretral 35 pacientes, 5 con Sustitiución vesical tipo Studer y 30 con conducto
ileal a una mediana de 14 meses (rango 3-79) de la cistectomía. Dieciocho casos (51%) presentaban
afectación de la uretra prostática en la pieza de cistectomía (5 estroma, 5 ductos, 3 afectación
superficial y 4 CIS). El estadio patológico de las cistectomías fue: pTIS 4casos, pT1 12, pT2 9, pT3
6, pT4 4. El diagnóstico se realizó tras la aparición de síntomas en 21casos (60%) y durante el
seguimiento (Citología positiva) en 14 (40%). A 3 pacientes con Studer se les hizo tratamiento
conservador (2 RTU y 1 caso BCG) y a los restantes se les realizo la uretrectomía. El estadio patológico
de las uretrectomias fue: Tx 3 casos, pTIS 11, pTa 6, pT1 6, pT2 7, pT3 2.
CONCLUSIONES
La recidiva uretral post cistectomía es poco frecuente y en mas de la mitad de los casos se presenta
con síntomas. La mayoría de los pacientes con recidiva uretral tienen tumor en uretra prostatica
en la pieza de cistectomia y/o enfermedad multifocal.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
15
O11
IMPORTANCIA DE COLAGENASA-3 (MATRIX METALLOPROTEINASE13), P16 Y P53 EN CARCINOMA VESICAL INFILTRANTE: CORRELACIÓN
CON PARÁMETROS PATOLÓGICOS.
Oscar Rodríguez Faba, Joan Palou, Josep Segarra, Rubén Parada, Antoni Rosales, Josep Salvador,
Humberto Villavicencio.
Fundació Puigvert
OBJETIVO
Determinar si la expresión de p16, p53 ( proteínas implicadas en el control del ciclo celular en la
transición de G1-S) y colagenasa 3( enzima implicada en la degradación del colágeno de la matriz
extracelular) están asociadas con el estadio, progresión y pronóstico del carcinoma vesical infiltrante.
PACIENTES Y MÉTODO
El estadiaje inmunohistoquímico de p16, p53 y colagenasa 3 se realizó en preparaciones seriadas
de piezas de cistectomía de 42 pacientes ( 32 hombres y 10 mujeres) que fueron sometidos a
cistectomía radical por carcinoma vesical infiltrante (mediana de seguimiento 67,2+_5,99 meses).
RESULTADOS
Se encontró alterada la expresión de p16 en 16(38,1%) pacientes, p53 en 28(66,7%) pacientes y
colagenasa-3 en 13(31%) pacientes.
Se encontraron diferencias estadísticamente significativas en el tiempo libre de enfermedad y
el tiempo de supervivencia en relación al estadio tumoral entre tumores pT2 y resto de tumores
invasores del detrusor.
Se encontraron diferencias estadísticamente significativas en el tiempo libre de enfermedad y
el tiempo de supervivencia en relación al tamaño entre tumores menores y mayores de 3 cm.
Se encontraron diferencias en el tiempo libre de enfermedad y tiempo de supervivencia entre
los tumores p16 positivos y negativos pero no con p53 y colagenasa 3.
No se encontraron diferencias estadísticamente significativas en la expresión de p16, p53 y
colagenasa 3 en relación con el estadio y el tamaño.
CONCLUSIONES
Aunque la expresión alterada de p16, p53 y colagenasa 3 están asociados con el seguimiento clínico
de pacientes con cáncer vesical infiltrante ninguno de ellos parece ser un predictor sólido del
comportamiento tumoral.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
16
O12
TRATAMIENTO QUIRURGICO DE LA RECIDIVA LOCAL DEL CARCINOMA
RENAL DESPUES DE LA NEFRECTOMIA RADICAL: EXPERIENCIA EN
12 PACIENTES.
Rodríguez F, Gaya JM, Arce J, Martínez R, Juaneda B, Salvador J, Segarra J, Palou J, Villavicencio H.
Servicio de Urología. Fundació Puigvert. Barcelona.
OBJETIVO
La recurrencia local del carcinoma renal después de realizada la nefrectomía es infrecuente.
Nosotros evaluamos los resultados de un grupo de pacientes con recidiva local tratados
quirúrgicamente.
MATERIALES Y MÉTODOS
Se realizó el análisis retrospectivo de 12 casos con recurrencia local en fosa renal después de
nefrectomía radical por tumor, tratados con resección quirúrgica de la recidiva. El tiempo medio
de recurrencia fue de 37,2 meses. Se practicó estudio de extensión descartando la presencia de
metástasis a distancia. Se trataron mediante cirugía amplia y agresiva con intención curativa.
RESULTADOS
La resección completa de la recidiva local fue posible en 11 pacientes, con un informe
anatomopatológico de márgenes quirúrgicos negativos en 9 de ellos.
De 12 pacientes, 5 tuvieron una segunda recidiva. Dos recibieron radioterapia adyuvante. Durante
el seguimiento, 7 pacientes fallecieron de cáncer y 2 por otras causas, tres están vivos y libres de
enfermedad.
Durante las intervenciones quirúrgicas tuvimos 2 (16%) complicaciones mayores y 3 (25%)
complicaciones menores, sin exitus perioperatorio.
CONCLUSIONES
El tratamiento quirúrgico es una opción factible para la recidiva local del carcinoma renal y puede
ser realizada con una morbilidad aceptable. Algunos pacientes seleccionados, pueden beneficiarse
de un abordaje quirúrgico agresivo con intento curativo.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
17
O13
TRACTAMENT DE LES MASSES RENALS AMB CIRURGIA PARCELAR.
EXPERIÈNCIA DE L’HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE
Fumadó Ciutat, L ; López-Costea, MA; Vigués Julia, F; Pastor López, S; Ropero Valverde, J; García
Navarro, A; Riera Canals, L; Franco Miranda, E
Hospital Universitari de Bellvitge
Presentem una sèrie de 119 cirurgies parcelars renals realitzades a l’Hospital universitari de Bellvitge
entre els anys 1990 i 2004.
Com a criteris d’inculsió electius (n: 95) es consideren masses menors a 4 cm de diàmetre,
exceptuant les hiliars, les que es presenten amb hematúria, les que comprometen estructures
extrarrenals o les que presenten adenopaties, i com a criteris imperatius (n: 24) en els que es
presenti un compromís de la funció renal.
En 28 casos no hem realitzant mesures de clampatge de l’hil renal, i el els restants s’ha requerit
una mitjana de 23 minuts de clampatge (rang 7-60). L’estància hospitalària mitja és de 6,2 dies,
amb xifres de cratinina en el seguiment de 113umol/L de mitja.
El tamany mig de les lesions és de 3.25cm, incrementant-se fins a 3.91cm en les indicacions
imperatives.
Destaquen dels resultats d’anatomia patològica de les peçes quirúrgiques un 20,5% de lesions
benignes, i dins les lesions malignes, un 65% corresponen a carcinomes renals de cèl·lules clares,
un 16% a la variant cromòfoba, un 15% papil·lar i un 4% carcinoma oncocític. Un 92% són T1 a
l’estadiatge.
En nou casos els marges quirúrgics s’han identificat com a positius, si bé en cap cas hi ha hagut
recurrència local o a distància, amb una mitjana de seguiment de 52 mesos.
S’han presentat complicacions en un 18% dels casos, destacant un exitus per IAM postoperatori,
una nefrectomia obligada i dues revisions quirúrgiques per sagnat
Amb la nostra experiència podem concloure que la cirurgia parcelar renal és un procediment
segur, de forma electiva, en tumors menors de 4 cm, amb tases de complicacions similars a la
cirurgia radical, i que evitem el sobretractament fins en el 20% dels casos per patologia tumoral
benigne, assegurant una major protecció de la funció renal a llarg plaç.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
18
O14
ESTRATÈGIA DEL TRACTAMENT DEL TUMOR RENAL AMB TROMBUS
A LA VENA CAVA.
Boix i Orri R; Arzoz, M., Ruiz, J., Buisan, O., Sánchez M, J., González-Satué, C, Areal, J., Ibarz L.,
Saladié. JM.
Servei d’ Urologia i Trasplantament Renal .
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona
Paraules clan: Trombus en cava, CEC, Càncer renal
INTRODUCCIÓ
La incidència de trombus en el moment del diagnòstic del tumor renal se situa en un 4-10% dels
casos.
La presència de trombus a la vena cava no va associada a un empitjorament del pronòstic ,sempre
que la cirurgia suposi la extracció del mateix.
Depenent de l’alçada on s’ubiqui l’extrem cranial del trombus, podrem classificar-los en quatre
nivells:
I: VCI infradiafragmàtica subepàtica.
II: VCI retrohepàtica per sota de les venes suprahepàtiques.
III: VCI retrohepàtica per sobres les venes suprahepàtiques.
IV: a) el trombus penetra 2-3 cm dins de l’ aurícula dreta.
b) el trombus ocupa l’aurícula dreta.
S’ha considerat que el nivell del trombus no té una relació clara amb la supervivència. Però és
evident que el tractament dels nivells III i IV, inclòs en algunes ocasions el nivell II , tindrà com a
conseqüència, en la majoria del casos un augment de la morbimortalitat donada la complexitat
quirúrgica.
MATERIAL I MÈTODES
Presentem els resultats de11 casos de tumor renal amb trombus a la vena cava diagnosticats al
nostre centre des de 1997 fins 2005, 10 es van tractar amb Nefrectomia radical i exèresis del tumor.
Fem un anàlisis descriptiu de les característiques dels pacients: edat, sexe, mida del tumor,
lateralitat, localització, presència d’ adenopaties i metàstasis, clínica al debut, alçada del trombus,
realització de circulació extracorpòrea, morbilitat intra i postoperatòria,histología, seguiment i
supervivència així com presència de recidiva local o a distància.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
19
RESULTATS
La mitjana d’edat va ser de 51anys (51+-13’5), en quan a la distribució per sexes; es van diagnosticar
8 homes i 3 dones. El tumor fou dret en 8 ocasions, esquerre en 2 casos i bilateral en 1 dels casos.
El tamany mig va ser de 9’75cm (+- 2,10). En quan a la localització, el terços mig i inferior van
ser els més afectats. Segons l’ubicació de l’extrem cranial del trombus els resultats van ser els
següents: nivell I: 2, II: 5, III: 1 , IV: 3. En quan a l’histologia van resultar ser carcinoma renal 9 dels
10 casos intervinguts(8 cèls clares, 1 papil.lar), el restant va ser un Tm de Wilms. En 3 casos va
haver-hi infiltració neoplàssica de la vena cava.
Els símptomes de debut predominants van ser: hematúria i dolor lumbar; tres dels pacients es
van diagnosticar de manera incidental.
Dels 10 casos intervinguts 4 van ser operats al quiròfan de cirurgia cardíaca, en dos d’ells es va
emprar la CEC.
La mortalitat intraoperatòria va ser nul·la, 2 pacients van ser exitus en el postoperatori immediat.
Un altre pacient fou exitus després d’un mes de la cirurgia.
Dels 7 pacients restants 1 va presentar recidiva a nivell ganglionar, 1 M1 pulmonar, i 1 M1
Hepàtica sotmetent-se a cirurgia.
Conclusions:
Els pacients afectes de neoplàsia renal amb trombo de la vena cava poden beneficiar-se d’una
cirurgia radical, sense que el nivell del trombus tingui significació pronòstica. No obstant és important
una bona avaluació radiològica que permeti crear l’estratègia a seguir en cada pacient. Així com
l‘enfoc interdisciplinari de la patologia, ja que en moltes ocasions serà necessària la col·laboració
del cirurgià cardíac.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
20
O15
TRACTAMENT QUIRÚRGIC DE LA RECIDIVA LOCAL AÏLLADA DEL
HIPERNEFROMA. LA NOSTRA EXPERIÈNCIA.
Montserrat Arzoz Fàbregas, Roger Boix Orri, Josep Ruiz Domínguez, Lluís Ibarz Servio, Joan Areal
Calama, Joan Uría González-Tova, Josep Lluís Gago Ramos, Carles González Satué, Oscar Buisan
Rueda, Xavier Sánchez Macías, Salvador Bayona Arenas, Josep M. Saladié Roig
Servei d’Urologia. Hospital Univeritari Germans Trias i Pujol. Badalona
INTRODUCCIÓ
La recidiva local aïllada del hipernefroma després de la cirurgia radical és una entitat poc freqüent.
En l´actualitat encara no hi ha el consens de quin ha de ser el tractament d´elecció. Tot i que
molts dels casos presentaran malaltia metastàsica, sembla que la cirurgia de la recidiva local
podria augmentar la supervivència.
MATERIAL I MÈTODE
Fem un anàlisis retrospectiu dels casos d´hipernefroma T1-T3N0MO que han recidivat inicialment
com a malaltia local aïllada en el nostre servei. Revisem alhora la literatura sobre aquest tipus de
recidiva.
RESULTATS
Durant el període de Gener 1997 fins a Gener 2005 s´ han realitzat al nostre centre 242 nefrectomies
radicals per hipernefroma. Set d´aquests casos han recidivat inicialment de forma local. El temps
mig fins la recidiva és de 12 mesos. Tots diagnosticats en controls rutinaris. En tots els casos s´optà
per a un tractament quirúrgic. Amb un temps mitjà de seguiment de 30 mesos, quatre pacients
son vius, un sense malaltia i tres son morts, un d´ells per causes alienes a la malaltia.
CONCLUSIONS
Tot i que és una entitat poc freqüent, la recidiva local aïllada presenta un mal pronòstic. Els controls
rigurosos ens ajudaran a detectar la recidiva local de forma precoç. El tractament quirúrgic podria
augmentar la supervivència en aquests casos i sembla ser el tractament més recomanat.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
21
O16
CIRURGIA RECONSTRUCTIVA DESPRÉS DE GLANDECTOMIA PER
CARCINOMA DE PENE
X. Pascual, A. Bujons,R. Martinez, A. Rosales, O. Angerri, J. Huguet, J. Segarra, J. Palou, H.
Villavicencio
Fundació Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIÓ
L’amputació parcial de pene és la tècnica terapèutica més efectiva per al tractament del carcinoma
de pene localitzat, però presenta gran morbilitat per la mutilació que provoca.
OBJECTIUS
Presentem la nostra experiencia en la reconstrucció glandar segons la tècnica descrita per Bracka
indicada en pacients amb carcinoma escamos de pene (T1s, T1, T2) o que podien tenir complicacions
greus després de la radioterapia.
MATERIAL I MÈTODES
Estudi retrospectiu de 21 pacients diagnosticats de tumor de pene entre els anys 1995 fins el 2004
als que es va realizar una tècnica reconstructiva.
L’edat mitja era de 60 anys ( 50- 80 ).
Tots els pacients tenien diagnòstic clínic compatible amb tumor de penis, i es va realitzar biopsia
a la zona sospitosa, amb el resultat de carcinoma escamos de gland T1 en 18 pacients, en 2 pacients
carcinoma de gland T2 .
Es realitza a tots els pacients amputació parcial de penis i reconstrucció segons tecnica de
Bracka. En un pacient es realitza cirugía recosntructivs després de radioterapia per motius estetics
L´estadiatje fou en 76% de carcinoma escamos ( T1)i en 24% dels pacients afectació del teixit
conectiu subepitelial.( T2)
RESULTATS
La mitja d’estància hospitalària dels pacients ha estat de 12 dies. Absència de recidiva de la malatia
en 18 pacients i en dos pacients malaltia recidivant als quals es realitza falectomia total
Les complicacions immediates van ser: en 4 pacients necrosis parcial del injert (19%), 17
pacients ( 81%)no van tenir complicacions inmediates .
Les complicacions tardanes van ser: en 3 pacients (14%)estenosis del neomeat que necessitaren
la realització de dilatacions , en 2 pacients(9,5%) un meat hiperplàsic sense tractament.
Preguntat sobre el resultat estètic 15 (72%) pacients ho trobem molt bo, 6 (28%) pacients
aceptable. En quan a la micció 13 (61%) pacients refereixen tenir una bona micció, 6 (28%) mala
micció. Abans de la cirugía 14 pacients tenian ereccions i mantenien relacions, després de la
cirugía 10 podien mantenir relacions i 4 pacients tenien ereccions però no mantenien relacions
sexuals.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
22
CONCLUSIONS
La tècnica de cirugia conservadora amb recontrucció neoglandar amb injert de pell del musle, és
una tècnica senzilla i oncològicament correcta en estadi T1, oferint un bon resultat estètic i funcional.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
23
O17
ALTERNATIVAS A LA CONTINENCIA: PRINCIPIO DE MITROFANOFF,
REVISIÓN DE NUESTRA CASUÍSTICA.
C Gutiérrez, J Caffaratti, R Martínez, O Angerri , JM Garat, H Villavicencio.
Fundació Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIÓN
El sistema urinario inferior está formado por un reservorio, un conducto hacia el exterior y un
mecanismo de continencia. Cuando existe una alteración en algunos de dichos elementos se produce
una pérdida del control sobre la continencia urinaria. El principio de Mitrofanoff preconiza el uso
de un conducto estrecho (pe: apéndice) tunelizado en la pared del reservorio o vejiga entre la
mucosa y la capa muscular. La aplicación de dicho principio ha constituido un avance importante
en el manejo y tratamiento de los pacientes con incontinencia urinaria severa de diversas causas
en los que no se puede utilizar la uretra nativa y como mecanismo de continencia en reservorios
urinarios.
MATERIAL Y MÉTODOS
Evaluamos el resultado obtenido en 34 pacientes sometidos a cirugía entre 1991 y 2005: 17 hombres
y 17 mujeres con una media de edad de 13,6 años. El diagnóstico inicial fue de extrofia vesical en
17 pacientes (50%), vejiga neurógena en 6 pacientes(17.7%) epispadias y traumatismos pelviano en
8 pacientes cada una (8.82%). El 88% de los pacientes habían sido sometidos a alguna intervención
para mejorar la continencia previamente. En cuanto a las indicaciones de la cirugía la más frecuente
fue la incontinencia severa en un 76.4% seguido de la desderivación de estoma cutáneo en 17.6%.
En cuánto a la técnica quirúrgica los tejidos utilizados para el Mitrofanoff fueron en 25 pacientes
apéndice, 5 pacientes ileon ( tec. Monti) y 3 pacientes colon (Tec. Casale). El abocamiento del conducto
fue en 14 pacientes a vejiga, 19 pacientes a intestino y 1 paciente a estómago. La localización del
estoma cutáneo fue en ombligo en 17 pacientes (50%), fosa iliaca en 9 pacientes (26.4%) y un paciente
con estoma ortotópico.
RESULTADOS
Con un seguimiento de entre 3 y 144 meses ( con pérdida de seguimiento de 1 paciente al año de
la intervención). Los resultados son de éxito en 29 pacientes (85.2%), mejoría en 3 pacientes y
fracaso en 2 pacientes, uno con SV a permanencia y otro escapes persistentes por estoma, (ambos
pendientes de resolución). Presentando como complicaciones en 7 pacientes dificultades para el
sondaje y en 6 pacientes presencia de litiasis en reservorio que han requerido intervención.
CONCLUSIONES
El procedimiento de Mitrofanoff es una excelente técnica como mecanismo de continencia, con
resultados superponibles en las diversas series (85.2% de éxito en nuestro Centro). El apéndice
continua siendo la primera opción en los pacientes sin HC de incontinencia fecal. Como alternativa
al apéndice, utilizamos intestino reconfigurado según técnica de Yang-Monti (en trayectos
relativamente cortos) y la modificación de Casale en los casos mas largos.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
24
O18
VALVULES D´URETRA POSTERIOR: REVISIÓ DEL ULTIMS ANYS
B. Juaneda, O. Angerri, J.Caffaratti, JM. Garat, H. Villavicencio
Fundació Puigvert. Barcelona.
INTRODUCCIÓ
Les vàlvules d’uretra posterior són una malformació congènita en forma de replecs membranosos
a nivell de la uretra posterior, que obstrueixen el pas d’orina. És la causa més freqüent d’obstrucció
infravesical en el nadó. Incidència: 1/5000 a 1/8000.
OBJECTIU
Realitzar un estudi retrospectiu del casos tractats en el nostre centre en els últims 3 anys. Realitzar
un anàlisi de la seva heterogenicitat clínica.
MATERIAL I MÈTODES
Entre març de 2002 i novembre de 2004 s’han diagnosticat al nostre centre 9 varons amb vàlvules
d’uretra posterior. L’edat al diagnòstic va des de la detecció pre-natal, a la detecció d’un cas als 9
anys d’edat. La sospita diagnostica va ser: 5 casos per ectasia pielocalicilar bilateral detectada en
ecografies prenatals rutinàries, 2 infeccions urinàries, un cas per oliguria i un altre en l’estudi
urodinàmic per bufeta hiperactiva.
En tots els casos menys un es va col·locar cistostomía. El diagnòstic de confirmació va ser
mitjançant cistouretrografia miccional seriada (CUMS). Es va completar l’estudi mitjançant:
Gammagrafia renal (DMSA), urografía intravenosa (UIV), ecografia renovesical i anàlisi de sang i
d’orina.
RESULTATS
La tècnica quirúrgica realitzada va ser: 8 Ressecció transuretral de les vàlvules (RTU), i 1 resecció
amb ganivet fred de les vàlvules. Un pacient va presentar una nova obstrucció infravesical al tres
mesos de la cirurgia i es va realitzar nova RTU.
En 5 pacients es van diagnosticar diferents graus de reflux vesico-ureteral, dos d´ells van ser
tractats amb injecció submeatica de deflux, observant posterior desaparició del reflux.
En la gammagrafia prèvia a la cirurgia la funció renal es veia alterada en 5 casos, i tant sols en
un d´ell va millorar després de la cirurgia desobstructiva. Un pacient presenta insuficiència renal
severa i és candidat a trasplantament renal.
CONCLUSIONS
Les vàlvules d’uretra posterior són una patologia congènita amb gran variabilitat clínica, que va des
de una gran hidronefrosis i oligoamnios en el fetus amb posterior alteració de la funció renal i
respiratòria, a casos que passen desapercebuts durant anys per la escassa repercussió clínica. El
diagnòstic primerenc junt amb la derivació urinària al néixer són bàsics per endarrerir l’aparició
d’insuficiència renal crònica.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
25
O19
INSTIL.LACIÓ DE MITOMICINA EN EL POSTOPERATORI IMMEDIAT DE
LA RESSECCIÓ TRANSURETRAL DE TUMOR VESICAL: EXPERIÈNCIA
D’UN HOSPITAL COMARCAL
Héctor López Llauradó , Jordi Sáenz de Cabezón Martí, Jesús Pinzón Guerrero, Toni Bosch Garcia,
Montserrat Domènech Santasusagna* i Josep Ma Malet Carreras Josep
Servei d’Oncologia* i Servei d’Urologia. Althaia Xarxa Assistencial de Manresa.
Amb el patrocini d’ INIBSA
RESUM
El tumor vesical superficial (TVS) és una malaltia freqüent en la pràctica urològica diària en la
majoria dels hospitals. Una característica del TVS és l’alt índex de recurrència, que pot arribar al
70% en els dos primers anys i que varia segons els diferents grups de risc. Per evitar la recurrència
s’han utilitat nombrosos tractaments endovesicals ambulatoris amb quimioteràpia (Mitomicina C,
Epirrubicina, Thiotepa, etc) o immunoteràpia (BCG) amb diferents pautes setmanals, mensuals,
trimestrals, etc. En els últims anys s’ha demostrat que l’administració endovesical de 40 mgr de
Mitomicina C en el postoperatori immediat de la ressecció transuretral (RTU) d’un TVS (millor abans
de les 6 hores) redueix de forma molt significativa la seva taxa de recurrència, inclòs millorant o
substituint en alguns grups de risc, un tractament perllongat.
Aquest tractament s’indica després de tota RTU de tumor vesical d’aspecte superficial, sigui
únic o múltiple i en general en tots els tamanys. Existeixen també contraindicacions com hematúria
important, una ressecció àmplia amb perforació de la bufeta, etc.
La majoria de tumors vesicals inicials són superficials (70-80%), per tant, molts pacients poden
beneficiar-se d’aquest tractament. Tot i no saber-se el resultat patològic en el moment de la RTU,
en general, tots els diferents grups de risc de TVS es beneficiaran d’aquest tractament (sobretot
el TVS únic, papil.lar i de baix risc). S’han descrit diversos efectes secundaris de la instilació
endovesical, com rash cutani al.lèrgic o síndrome miccional, però en general són poc freqüents.
El tractament precisa d’un protocol mèdic, d’una coordinació de diferents grups de professionals
(metges, infermeres, farmacèutics i personal de Farmàcia) i d’una técnica de dispensació correcte.
Aquests últims aspectes i alhora el respecte per les possibles complicacions han fet que en alguns
hospitals s’hagi retrassat l’inici d’aquest tractament.
Els objectius d’aquesta comunicació són exposar els resultats de l’estudi retrospectiu dels
pacients tractats amb Mitomicina C endovesical postoperatòria al nostre centre (200 tractaments
aprox. en els últims 3 anys), evaluant entre d’altres l’índex de recurrència i els efectes secundaris
(poc freqüents), repassar els passos tècnics a seguir des que s’indica la medicació fins que
s’administra al pacient, analitzar en quants centres hospitalaris catalans s’ha instaurat aquest
tractament i encoratjar als hospitals on encara no es realitza a iniciar-ho.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
26
O20
ANÀLISI DEL NOU CIRCUIT DE DERIVACIÓ DE MALALTS EXTERNS
PER A LITOTRÍPSIA EXTRACORPÒRIA PER ONES DE XOC (LEOX)
F. Millán Rodríguez, F. Sánchez Martín, S. Esquena Fernández, F. Rousaud Barón, S. Gracia Garcia,
H. Villavicencio Mavrich.
OBJECTIU
El nostre és un dels centres on es deriven malalts externs procedents de tota Catalunya per a la
realització de LEOX. Al setembre de 2005 es va canviar el circuit de programació per un altre que
proporciona més agilitat i informació clínica. L´objectiu d´aquest estudi és presentar-lo a la comunitat
urològica catalana i avaluar-ne la seva eficàcia.
MATERIAL I MÈTODES
Es va dissenyar una plantilla on es consigna informació administrativa i clínica del malalt que en
rebre-la per fax o correu permet, a travès d´un barem de 0 a 10, programar l´ESWL en funció de
la urgència i gravetat del cas. Els factors que es tenen en compte són: presència de catèter,
hospitalització o cirurgia prèvia, cas consecutiu, escala de dolor, presència de ectàsia o de litiasi
ureteral. Es realitza un estudi descriptiu de l´eficàcia del mètode.
RESULTATS
- 74 pacients avaluats (70% homes) amb una edad mitjana de 46 anys (IC95%=41-51).
- Malalts remesos des de 13 hospitals (principalment de Girona i Barcelona).
- Tamany mig de la litiasi 1.25 cm (IC95%=1.1-1.4); un 54% són de la banda dreta.
- Localització: GCS 5%, GCM 7%, GCI 16%, pelvis 26%, lumbar 34%, sacre 5%, pelvià 15%, intramural
11%.
- Tractament consecutiu 30%, hospitalització o cirurgia recent 20%, ectàsia 58%.
- Dolor: Absència 18%, lleu 24%, moderat 43%, intens 15%
- Barem de prioritat.
- Puntuació mitjana 3.73 (IC95%=3.2-4.2)
- Puntuació 0-2: 30%; 3-5: 52%; 6-8: 18%; 9-10: 0%
- Temps mig d´ espera de programació: 35 dies (IC95%=32.5-37.5)
- No hi ha hagut cap ajornament
- En funció del barem: 0-2: 42 dies (IC95%=40-44) 3-5: 33 dies (IC95%=30-36) 6-8: 29 dies
(IC95%=20-37)
- En funció de l´hospitalització o cirurgia prèvia: Sí 23 dies (IC95%=17-29) No 38 dies
(IC95%= 36-40)
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
27
CONCLUSIONS
Aquest sistema permet disposar d´una major agilitat administrativa i conèixer les dades clíniques
més relevants del cas.
D´altra banda permet una programació discriminant la gravetat del cas. Per això, s´aconsegueix
que els casos més greus o recent hospitalitzats o intervinguts tinguin una espera inferior a la resta.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
28
O21
CATETERISME URETERAL POSTURETEROSCÒPIA. VALORACIÓ DE LA
SEVA EFICÀCIA EN LA PREVENCIÓ DE LA MORBILITAT
Cuadrado Campaña JM, Torrecilla Ortiz C, Colom Feixas S, Contreras Garcia J, Ropero Valverde J,
Francés Comalat A, Franco Miranda E
Hospital Universitari de Bellvitge
INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
La col.loació de catèter ureteral després de la realització d’una ureteroscòpia en el tractament
endoscòpic de la litiasis és una pràctica habitual en un alt percentatge dels nostres pacients. La
majoria dels estudis recents questionen la seva utilitat. Intentem valorar l’eficàcia real d’aquesta
pràctica.
MATERIAL I MÈTODES
Realitzem un estudi retrospectiu en el que es van seleccionar 46 pacients als que es va realitzar
durant l’any 2004 ureteroscòpia terapèutica per litiasis (ureteroscopi rígid Storz 10 Ch). En tots els
casos es va realitzar litotrípsia mecànica pneumàtica amb Lithoclast i extracció de fragments amb
pinça. El tamany de les litiasis va ser entre 0.5 i 2 cms i es van analitzar únicament procediments
realitzats en urèter mig i inferior i pacients sense lesions ureterals. Es van analitzar 2 grups de
similars característiques, el primer de 30 pacients als que es va deixar catèter ureteral simple recte
5Ch entre 24 i 48h; i un segon grup de 16 pacients sense aquest. Vam medir la necessitat d’analgèsia
suplementària, la presència de dolor postoperatori i les complicacions o consulta per aquestes
després de l’alta hospitalària.
RESULTATS
La presència de dolor de caràcter moderat o intens en el postoperatori, necessitant analgèsia
suplementària, va aparèixer en el 26.6% dels pacients amb catèter ureteral, sent el percentatge
similar en els pacients sense catètr. La consulta per dolor o altres complicacions en el postoperatori
després de l’alta va ser mínima, sense difrències destacables entre ambdós grups.
CONCLUSIONS
No considerem d’utilitat el catèter ureteral sistemàtic postureteroscòpia en la situació de
fragmentació de litiasis amb Lithoclast sense lesions mucoses i amb desaparició de la litiasis, en
virtut a l’abscència de diferències significatives, en clínica dolorosa o miccional, necessitat d’analgèsia
i estància hospitalària; la resta de situacions (lesions de més entitat o volum litiàsic major) són
susceptibles d’anàlisi posteriors.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
29
O22
ESTUDI EPIDEMIOLÒGIC DE LA LITIASI A CATALUNYA. RESULTATS
PRELIMINARS DE L’ANÀLISIS CRISTALOGRÀFICA DE 3545 CÀLCULS
URINARIS
F. Millán Rodríguez, S. Gracia Garcia, F. Rousaud Barón, S. Esquena Fernández, F. Sánchez Martín,
F. Marchant, H.Villavicencio Mavrich
Fundació Puigvert
OBJECTIU
Realitzar un estudi epidemiològic de la litiasi a Catalunya valorant-ne la diferència entre comarques.
MATERIAL I MÈTODE
Anàlisi cristalogràfica de 3545 càlculs urinaris procedents de malalts de tota Catalunya des de l´any
2001. S´ ha estudiat la distribució per grups en funció de l´ edat, sexe, procedència geogràfica i
tipus de càlcul.
RESULTATS
Sexe
Home 69% Dona 31% (H/D=2.2).
Procedència Girona 2.4%, Tarragona 2.3%, Lleida 1.6%. Barcelona 86.7% (Barcelonès 50.5%,Baix
Llobregat 5.1%,Maresme 7.4%,Vallès Oc. 7.2%, Vallès Or. 6.5%,Garraf 0.6%, Osona 1 % , B a g e s
1.3%,Berguedà 1%, Anoia 0.4%), Fóra de Catalunya 7%.
Anàlisi Cristalogràfica
El 64% eran de fase única. OCM 39.4%, OCD 22.5%, URI 13.3%, APA 13.8%, FAM
5%, BRU 2%, CIS 1.5%, Altres 2.5%.
Edat mitjana 51.5 anys. Home 52.3 Dona 49.5 (p<0.0001 t Student)
Sexe segons procedència (%homes)
Barcelona 69, Girona 57, Lleida 65.5, Tarragona 52, Fóra 71 (p=0.002)
Composició càlcul segons procedència (p=0.0001); A continuació es posen exemples agrupant
en les 4 províncies (a la comunicació es pressentaran també distingint les comarques):
- OC: Lleida 67%. BCN 63%, Girona 50%, Tarragona 49%.
- URI:Lleida 15.5%, Tarragona 13.6%, BCN 13.3%, Girona 12.9%
- APA: Lleida 6.9%, BCN 13.5%, Tarragona 18.5%, Girona 21.2%.
- CIS: Lleida 3.4%, Girona 3.5%, Tarragona 2.5%, BCN 1.3%.
Composició càlcul segons sexe (p=0.0001); exemples (%home): OC 71.5, URI 81, FAM 59, APA
50.5, BRU 66, CIS 59, Altres 58.5.
No hi ha diferència estadísticament significativa en quant al sexe o la composició als diferents
anys.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
30
CONCLUSIONS
Es tracta del primer estudi sobre cristalografia dels càlculs d´aquesta magnitud realitzat a Catalunya
La distribució epidemiològica és semblant a la descrita a la literatura mundial: preponderància
del sexe masculí (tot i que les dones són lleument més joves), predomini de l´oxalat càlcic, diferències
en quant al sexe (més relevància de la FAM a les dones).
Tot i que hem de ser curosos, es detecta una diferència estadísticament significativa quan
s´analitza la composició del càlcul en funció de la procedència. Principalment, a les comarques
lleidatanes hi ha un predomini de la litiasi úrica i d´oxalat càlcic.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
31
O23
LITIASIS DEL ARBOL URINARIO SUPERIOR Y CIRUGIA ABIERTA.
FJ. Blasco Casares*, L. Ibarz Servio, M. Ramon Dalmau, D. Salinas Duffo, FJ. Ruiz Marcellán.
Servicio de Urología – Litiasis Renal. Institut Dexeus. Barcelona.
Servicio de Urología. Hospital Municipal de Badalona. Badalona
OBJETIVO
Averiguar los criterios para indicar cirugía abierta en los pacientes afectos de litiasis renoureteral.
MATERIAL Y MÉTODO
Se analizan dos fuentes de datos. Por un lado, se analizan los casos de cirugía abierta realizadas
por litiasis en un hospital comarcal durante un periodo de 11 años (HMB). Por otro, el mismo
indicador respecto a un centro de urología general con especial dedicación y amplia trayectoria en
el mundo de la litiasis (ID).
El abordaje terapéutico instrumental de la litiasis puede dividirse en cuatro tipos que, ordenados
de menor a mayor complejidad, son:
1. LEOC (litotricia extracorpórea por ondas de choque);
2. URS (ureteroscopia);
3. NLP (nefrolitotomía percutánea);
4. cirugía abierta clásica (uretero-pielo-nefrolitotomía).
De la primera fuente se analizan los casos realizados de procedimiento tipo 4 respecto a los
indicados del tipo 1. Cuatro casos de cirugía en nueve años.
De la segunda fuente se analizan todo los enfermos propios del centro, habiéndose excluido
todos aquellos que, por ser un centro de referencia, son remitidos para realizar cualquiera de los
cuatro procedimientos “de encargo”. Debido a las similitudes en cuanto a estancia, complejidad,
preparación previa, instalaciones necesarias, etc., se han agrupado los tipos 1 y 2 frente a los 3 y
4, es decir, la LEOC y URS vs NLP y cirugía abierta. Así, se han realizado, en el período 1997-2005,
1979 procedimientos tipo 1 y 2 (1673 LEOC y 306 URS) en 1682 pacientes (560 mujeres y 1122 varones),
frente a los 46 del tipo 3 y 4 (12 NLP y 34 cirugías) en 44 pacientes (18 mujeres y 26 varones).
RESULTADOS
Sobre 2025 procedimientos, los 46 tipo 3 y 4 representan el 2,27%. De 1726 pacientes, los 44 de la
NLP y cirugía representan el 2,55%. Si desgajamos la NLP de la cirugía abierta tendremos 34 casos
de cirugía en 34 pacientes lo que representa, respectivamente, el 1,68% de los procedimientos y el
1,97% de los pacientes.
Los 34 casos de cirugía clásica fueron: tres nefrectomías parciales, dos nefrectomías, 11
ureterolitotomías, 18 pielo/nefrolitotomías. Entre los 34 casos cabe destacar, agrupados por conceptos
que influyeron en la toma de decisiones para la cirugía abierta, la presencia en 18 ocasiones de
tamaño importante (superior a 1,5 cm), 17 riñones con ectasia, 16 casos de URS/ESWL previos
infructuosos, 9 anomalías en el drenaje, 7 coraliformes, 6 casos con infección de orina, 3 de riñón
en herradura, 2 estenosis de la unión, 2 de doble vía, un caso de problemas de coagulación, 1 tumor
renal contralateral, 1 abceso renal, 1 caso de doble litiasis ureteral, 1 caso de IRA.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
32
CONCLUSIONES
En pacientes con cálculos coraliformes y pseudocoraliformes o de gran tamaño, presencia de
anomalías de drenaje bien de tipo congénito bien adquirido, con riñones parcial o totalmente poco
o casi nada funcionantes, grados de ectasia importante, cálculos enclavados o presencia de los
mismos de larga evolución, tratamientos previos tipo LEOC y/o URS infructuosos, problemas de
coagulación, problemas de vaciado o del acceso a la vía urinaria, deberá tenerse muy presente el
uso de la NLP en caso de litiasis piélica y/o cirugía abierta.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
33
O24
REPARACIÓN DE PROLAPSO GENITAL CON PELVICOL® TRANSVAGINAL.
Jorge Hidalgo Arroyo, Pedro Martínez Cáceres, Isabel Díaz Sánchez, Gilberto E. Chéchile Toniolo.
Instituto Médico Tecnológico
INTRODUCCIÓN
El prolapso genital, frecuente en meno y postmenopausicas incluyen cistocele, rectocele, colpocele
o las tres simultaneamente formando un prolapso total. Las técnicas mas utilizadas para el cistocele
es la colporrafia anterior de Kelly y para el rectocele la colporrafia posterior. Presentamos nuestra
experiencia en el tratamiento de estas patologías con el implante de parche de Pelvicol®.
MATERIAL Y MÉTODOS
Entre octubre /2001 y octubre/ 2004, hemos realizado 12 intervenciones, en 10 pacientes con
diagnóstico de cistocele y rectocele.
La edad promedio fue de 64,5 años (53-81) y el motivo de consulta mas frecuente fue la infección
del tracto urinario (ITU) de repetición (5 episodios por año) en 6 (60%)
Nueve pacientes tenían el antecedente de cirugía previa las cuales eran: Histerectomia 5 (50%),
Cirugía antiincontinencia 2 (20%) y Colporrafia anterior 2 (20%).
El 100 % de las pacientes referían sensación de peso perineal, y al examen físico, cistocele grado
III en 7 (70%) con rectocele en un caso, 2 (20%) cistocele grado II y una sola con rectocele (10%)
Se realizó EUD previo a 5 pacientes (50%), de las cuales 4 (80%) presentaron importante residuo
postmiccional, en una de ellas se evidenció la presencia de detrusor hipocontractil
A 7 pacientes se realizó colporrafia anterior, a 1, colporrafia anterior con sling, a 1 colporrafia
anterior y posterior y una solo colporrafia posterior. Todas reforzadas con parche de Pelvicol®.
La evolución postoperatoria fue correcta, no se observaron infecciones de herida ni de la prótesis
ni tampoco rechazo.
Con una media de tiempo de seguimiento de 10,7 meses (3-25 meses) en todos los casos se
observó la desaparición de la sensación de peso perineal y bulto vaginal .
CONCLUSIONES
La cirugía con la variante de la colocación de parche de Pelvicol® (extracto liofilizado de colágeno
de cerdo) es una alternativa válida, ya que se redujeron los signos y síntomas derivados de la patología
sin rechazo a la prótesis ni recidiva de los celes en el seguimiento.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
34
O25
TRATAMIENTO DE LA INCONTINENCIA DE ESFUERZO CON
CABESTRILLO REGULABLE TIPO REMEEX
Cristina Gutiérrez, Carlos Errando, Manuel Prados, Carlos Báez, Pedro Araño, Humberto Villavicencio.
Unidad de Urología Funcional y Femenina. Fundación Puigvert. Barcelona.
OBJETIVO
Evaluar la eficacia del tratamiento de la incontinencia de esfuerzo con cabestrillo regulable tipo
Remeex ®.
PACIENTES Y MÉTODOS
Evaluamos el resultado obtenido tras la cirugía en 105 pacientes con una edad media de 105 años
(43-81). Las pacientes fueron clasificadas según criterios clínicos, Q tip test y estudio urodinámico
en incontinencia esfinteriana intrínseca (IEI) tipo III (63 casos) o incontinencia de esfuerzo por
hipermovilidad, recurrente tras otro tratamiento quirúrgico (42 casos). El seguimiento se realizó
mediante valoración clínica, exploración física y urodinámica postoperatoria en todos los casos.
RESULTADOS
Tras un seguimiento medio de 24 meses 96 pacientes (91.4%) están curadas de su IOE. En 9 casos
(9.6%) persiste la IOE, ( En 1 caso la paciente rechaza la retensión del sistema y 8 estan en espera
de ingreso para retensión). Dieciséis pacientes (15.2%%) presentan incontinencia de urgencia por
vejiga hiperactiva de nueva aparición, sin obstrucción. Durante el seguimiento 16 pacientes (15,2%)
requirieron regulación bajo anestesia local: se incrementó la tensión en 12 casos por reaparición
de la IOE y se redujo la tensión en 4 caso por obstrucción.
CONCLUSIONES
El cabestrillo de tensión regulable tipo Remeex® se ha mostrado eficaz y poco morbil en el
tratamiento de la incontinencia esfinteriana intrínseca y de la IOE recurrente tras otras intervenciones.
La tasa de complicaciones en nuestra serie ha sido baja, no debiendo retirar ningún sistema. El
reajuste del sistema, ya sea retensión o detensión, ha sido posible en todos los casos que lo han
requerido.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
35
O26
PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA VERSUS OBERTA
Gómez-Lanza E, Raventós CX, Cecchini Ll, Orsola A, Tremps E, Ramírez C, Abascal JM, Martos R,
Salvador C, Celma A, Bestard J, Ballesteros C, Mir C, Trilla E, Planas J, Morote J.
Servei d’Urologia.Hospital General Universitari Vall d’Hebron
OBJECTIU
S’avaluen les diferències entre la prostatectomia laparoscòpica i l’oberta respecte el control quirúrgic
i oncològic.
MATERIAL I MÈTODES
Des de gener de 2004 fins a agost de 2005 s’han realitzat 150 prostatectomies radicals (PR), 73
obertes (PRO) i 77 laparoscòpiques (PRL). Varis cirurgians han participat en els dos grups (PRO:
51% cirurgians experimentats. PRL: 54% cirurgià experimentat). S’ha avaluat control
quirúrgic/oncològic de la peça amb les variables: afectació de marges i incisió quirúrgica maligna
i benigna. Tanmateix s’han estudiat les variables: temps quirúrgic (minuts), sagnat intraoperatori
(diferència entre hematòcrit pre-cirurgia i post-cirurgia) i estada hospitalària (dies).
RESULTATS
Els dos grups han estat similars respecte a l’edat, l’estadi clínic i el Gleason (p>0.05); no sent així
en quant al volum i el PSA (P<0.05). No s’han trobat diferències en quant a l’estadi patològic entre
les PRL i les PRO (p=0.2), tot i observar-se més malaltia extracapsular (T3) a la PRO, un 30% versus
un 21% a la PRL (p>0,05).
Respecte al control quirúrgic de la peça, un 24% de les PRL han presentat incisions quirúrgiques
benignes, davant d’un 47% en les PRO (p=0.008). Tanmateix, des del punt de vista oncològic, s’ha
observat un 6% de marges positius en les PRL versus a un 14% en les PRL. (p=0.032). No obstant,
no s’ha observat diferències respecte a les incisions quirúrgiques malignes (p=0.5). La mitja del
temps quirúrgic era significativament major en la PRL (174 +/- 42) versus la PRO (144 +/- 28.9)
(p<0.001). La diferència d’hematòcrit fou significativament major en la PRO (10.3 +/- 3.5) respecte
a la PRL (8.9 +/- 4.2) (p=0.03), així com els dies d’estada hospitalària: PRO (5.8 +/- 1.8) versus PRL
(4.7 +-/ 1.4) (p=0.001).
CONCLUSIONS
En igualtat d’estadiatge clínic i patològic, existeixen significativament menys lesions sobre la
peça quirúrgica en la cirurgia laparoscòpica juntament amb un millor control dels marges. Observem
també un a menor reducció de l’hematòcrit en el grup laparoscòpic així com menys dies d’ingrés.
Donat el resultats obtinguts, la prostatectomia radical laparoscòpica es pot plantejar en el nostre
entorn com una opció vàlida en el tractament quirúrgic del càncer de pròstata tot i el major temps
quirúrgic (30 minuts) i la dificultat en el seu aprenentatge. __
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
36
O27
APRENENTATGE DE LA PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA
EN LA “SEGONA GENERACIÓ”
Raventós CX, Cecchini Ll, Trilla E, Planas J, Orsola A, Abascal J, Ramírez C, Martos R, López MA,
Morote J.
Servei d’Urologia. Hospital General Universitari Vall d’Hebron, Barcelona
INTRODUCCIÓ
La prostatectomia radical laparoscòpica (PRL) s’està introduint en el nostre entorn com a nova
tècnica en la cirurgia del càncer de pròstata. La corba d’aprenentatge és llarga i difícil pels cirurgians
que volen començar amb procediments laparoscòpics. Ara podem parlar d’una “segona generació”
d’uròlegs que s’inicien i es beneficien de la “primera” reduint-se/accelerant-se la corba
d’aprenentatge. El nostre centre va començat el Març del 2004 amb aquesta cirurgia, mitjançant
la figura d’un tutor. Exposem el tipus de sistema d’aprenentatge realitzat i els seus resultats.
MATERIAL I MÈTODES
Des de Gener de 2004 fins Agost 2005 s’han realitzat 150 PR, 77 de les quals via laparocòpica. S’han
analitzat tres grups:
Grup I El tutor (cirurgià experimentat) i alumne (43 pacients).
Grup II Alumne ajudat pel tutor (14 pacients).
Grup III Alumne ajudat per alumne (20 pacients).
S’han comparat les característiques dels casos en cada grup, des del punt de vista de l’estadi
clínic, edat, PSA, volum prostàtic i sumatori Gleason de la biòpsia. Posteriorment s’ha estudiat,
el temps quirúrgic (TCIR), pèrdua sanguínia (diferència hematòcrit pre-post cirurgia) així com el
control quirúrgic/oncològic (incisió quirúrgica/ estadiatge patològic-marges) i els dies d’ingrés.
Tot els alumnes s’han iniciat prèviament amb el model animal i disposen diàriament d’un pelvitrainer.
RESULTATS
Els tres grups han estat equivalents (en quant a edat, PSA, volum prostàtic i Gleason de la biòpsia),
excepte en el estadiatge clínic: 31% T2 en el grup I, 0% Grup II, 17% Grup III. El temps quirúrgic a
estat significativament diferent entre el Grup I (152’) i la resta de grups (200’), tot i que aquest no
ha variat entre el grup II i III (198’, 204’ respectivament). S’ha observat una reducció progresiva del
TCIR en el grup I, no sent així encara en els altres dos grups. Per altra banda, no s’ha trobat
diferències entre els tres grups, respecte a la pèrdua sanguínia, presència d’incisió quirúrgica
maligne–benigne, resultat AP-marges i dies d’estada.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
37
CONCLUSIÓ
La incorporació de la figura d’un tutor expert ha permès desenvolupar un model efectiu
d’aprenentatge de la PRL. Prenent el temps quirúrgic com a estàndard de dificultat i d’aprenentatge,
només hi ha hagut un augment mig del 33% respecte del temps que tarda el tutor. Ha existit una
bona docència de la tècnica al poder-se reproduir de manera equivalent sense el tutor. D’altra
banda, no s’ha evidenciat una major morbilitat des del punt de vista de sagnat i estada hospitalària.
Els resultats respecte al control quirúrgic i oncològic han estat iguals. Per tant, creiem que aquest
esquema d’aprenentatge, amb un tutor, permet escurçar la corba d’aprenentatge respecte a la
dels laparoscopistes de “primera generació”. És, per tant útil i aplicable sense representar riscos
afegits pel malalt.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
38
O28
NEFRECTOMÍA LAPAROSCÓPICA EN EL TRASPLANTE RENAL DE
DONANTE VIVO
Izquierdo L, Altés P, Truan D, Arch A, García E, Agud A, Peri Ll, García A, Sánchez M, Goicoechea I,
Molina A, Ribal MJ, Àlvarez-Vijande R, Gutiérrez del Pozo, R, Alcaraz A. Hospital Clínico Barcelona.
INTRODUCCIÓN
El trasplante renal de donante vivo actualmente representa el 2% de la actividad trasplantadora en
nuestro país y el 9% en Cataluña. Constituye una buena alternativa, dado que la necesidad supera
a la oferta de órganos de cadáver. La introducción en este ámbito de la técnica laparoscópica ha
aportado una mejoría sustancial en el curso postoperatorio del donante así como unos resultados
excelentes en cuanto a supervivencia del injerto, lo cual está provocando un aumento de donaciones.
OBJETIVOS
Analizar las variables relacionadas con la técnica quirúrgica así como con el curso postoperatorio
de los donantes.
MATERIAL Y MÉTODOS
Desde febrero del 2002 hasta septiembre del 2005, se han realizado en nuestro centro un total de
43 nefrectomías laparoscópicas para donante vivo. Las variables analizadas fueron: edad, sexo,
lateralidad, estancia hospitalaria, tiempo quirúrgico, tiempo de isquemia caliente, inicio de la dieta,
uso de mórficos, retorno a la actividad laboral y complicaciones.
RESULTADOS
La edad media de los donantes fue de 50.1 años con una razón hombre:mujer de 1:2. Respecto al
parentesco, el 28% fueron madre-hijo. En el 74.4% de los casos se realizó nefrectomía izquierda.
El tiempo quirúrgico medio estimado es de 174.1 min (90-240). La estancia media hospitalaria
corresponde a 5.6 días (2-18), el inicio de la ingesta oral es de 1.2 días (1-4). La necesidad de mórfico
se situa en 0.9 días (0-3) y el tiempo de reincorporación a la actividad laboral es de 35 días (15-75).
Con un seguimiento medio de 13.8 meses, se han observado un 27.9% de complicaciones (1 rotura
renal, 1 laceración hepática, 5 casos de hemorragia, 4 sepsis y 1 colección).
CONCLUSIONES
La nefrectomía laparoscópica en el trasplante renal de donante vivo constituye una excelente opción
quirúrgica en este ámbito. A pesar de requerir una amplia experiencia por parte del cirujano y de
no estar exenta de complicaciones, la corta estancia hospitalaria y la rápida incorporación a la
actividad laboral han contribuido a un incremento notable del número de donantes.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
39
O29
ANÀLISI DE LES NEFRECTOMIES RADICALS LAPAROSCÒPIQUES
VERSUS VIA OBERTA
Ramírez Sevilla C, Cecchini Ll, Gómez-Lanza E, Raventós CX, Trilla E, Planas J, Orsola A, Abascal
JM, Martos R , Salvador C, Celma A, Bestard J, Morote J
Servei d´ Urologia.
Hospital General Universitari Vall d´Hebrón, Barcelona
OBJECTIU
Descriure la incidència de la cirurgia via laparoscòpica al nostre centre i avaluar les diferències
respecte a la tècnica, morbilitat i resultats de la nefrectomia oberta versus laparoscòpica.
MATERIAL I MÈTODES
Es revisen 49 nefrectomies radicals de maig de 2004 a setembre de 2005, 32 laparoscòpiques i 17
via oberta. Es comparen les diferències de les nefrectomies radicals via laparoscòpica versus via
oberta en funció de diferents paràmetres: duració (minuts), dies d’ingrés, mida del tumor (cm),
mida ronyó (cm), sagnat intraoperatori (hematòcrit) i alteració de la funció renal (creatinina).
RESULTATS
Es comprova estadísticament la homegeneitat de la mostra respecte a la edat, sexe i lateralitat.
Duració per via laparoscòpica: 149.38 +/-38.1 minuts (rang: 60-210); duració per via oberta 131.5
+/-42.5 (rang: 75-215). La diferència de duració de la nefrectomia via oberta respecte a la
laparoscòpica és de 18 minuts però no és estadísticament significativa ( p=0.12). Hi ha una diferència
estadísticament significativa (p=0.001) respecte als dies d’ingrés: 4.3 +/- 1.5 dies via laparoscòpica
(rang: 2.8-11) i 6.3 +/- 1.4 via oberta (rang 4-10). La resta de paràmetres: alteració de la creatinina
(augment mitjà de 0.23 via laparoscòpica i 0.15 via oberta), hematòcrit (descens mitjà de 5.6% via
laparoscòpica i 7.4% via oberta), mida del ronyó (12cm via laparoscòpica i 10cm via oberta) i mida
tumoral (4.7cm via laparoscòpica i 4.5cm via oberta) no van ésser significatius, malgrat que s’observa
una tendència a menor sagnat intraoperatori per via laparoscòpica (p=0.09).
CONCLUSIONS
Amb l’increment de casos de la sèrie es podria concretar la reducció del sagnatintraoperatori. La
nefrectomia laparoscòpica aconsegueix disminuir l’ estada hospitalària del malalt i la morbilitat i
per aquest motiu es podria considerar com a tècnica d’ elecció en el tractament dels tumors renals.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
40
O30
PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÓPICA POR VIA
EXTRAPERITONEAL. EXPERIENCIA DEL PARC TAULI
Autores: Peña J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera A.,Prats J.
Servicio de Urología. Hospital de Sabadell. Corporació Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
INTRODUCCIÓN
Presentamos nuestra experiencia inicial en la práctica de la prostatectomia radical laparoscópica
con abordaje extraperitoneal. Nos centramos en los aspectos quirúrgicos de la técnica sin entrar
a analizar los resultados oncológicos ni funcionales puesto que el seguimiento es muy corto y serán
valorados en otras comunicaciones. Tras describir someramente el procedimiento comentamos
las dificultades con las que nos hemos encontrado, el tiempo quirúrgico consumido y las
complicaciones que hemos tenido.
MATERIAL Y MÉTODOS
Desde Enero de 2005 hemos indicado 28 prostatectomias radicales por via laparoscópica en nuestro
centro. Dos de ellas fueron realizadas con ayuda de un maestro por lo que no entran en el objeto
de esta presentación. Hemos seguido la Técnia de Bruselas sin preservacion de bandeletas.
RESULTADOS
Se ha indicado cirugía laparoscópica sin ayuda externa a 26 pacientes completándola en 15 de ellos
(15/26,57%). Las indicaciones de cirugía fueron las habituales. Cabe destacar que a partir del caso
numero 10 únicamente hemos reconvertido tres pacientes (se han completado 13/16,81% ). Los
motivos de reconversión mas frecuentes han sido exceso de tiempo quirúrgico, dificultad para
disecar el plano de vesículas seminales e imposibilidad de realizar la anastomosis. El tiempo
quirúrgico medio de toda la serie ha sido 324 minutos (rango 247 a 475) y el de las laparoscópicas
ha sido de 340 minutos (mismo rango).Para valorar nuestra progresión dividimos la cirugía en
distintas etapas, analizamos el tiempo invertido en cada una de ellas. La tasa de transfusiones ha
sido del 15.3% (4/26) en la totalidad y de 13.3% (3/15) en los laparoscópicos. Se han producido
complicaciones en cuatro pacientes: Recolocación de sonda vesical en dos, lesión rectal mas
reintervención por sangrado y fistula urinaria persitente en otro y anuria en el cuarto. La conversión
a cirugía abierta durante el procedimiento laparoscópico extraperitoneal no resulta difícil pero es
aconsejable tener experiencia en esta cirugía por via abierta.
CONCLUSIONES
La prostatectomía radical laparoscópica extraperitoneal es factible en un centro de nuestras
características siempre y cuando se disponga de un equipo con experiencia previa en laparoscopia
y se este dispuesto a invertir un considerable esfuerzo especialmente en lo que respecta al número
de horas de quirófano. A partir del décimo caso es más fácil completar el procedimiento íntegramente
por laparoscopia.El aprendizaje se ha acompañado de algún tipo de complicacion en un 15% de los
casos.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
41
O31
URETROPLASTIA: ¿AFECTA A LA FUNCION SEXUAL?
J. Ponce de León Roca J. Sarquella Geli, L. Gausa Gascón, M. Montlleó González, J. Caparrós Sariol,
H. Villavicencio Mavrich
Servicio de Urología, Fundació Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIÓN
Estudio prospectivo de la función sexual masculina mediante cuestionario validado IIEF en pacientes
sometidos a uretroplastia, siendo sexualmente activos antes de la cirugía.
PACIENTES Y MÉTODO
Desde enero 2002, se solicitó cumplimentación del cuestionario IIEF a 27 pacientes a nivel basal,
y post uretroplastia a los 6 y 12 meses. Tomamos en consideración la edad, la localización de la
estenosis, el tipo de cirugía reconstructiva uretral, y la subdivisión del cuestionario IIEF en sus
distintos dominios (función eréctil, función orgásmica, deseo sexual, satisfacción en el acto sexual
y satisfacción global), y considerando que por puntuación la disfunción eréctil se halla ausente (2630), o es leve (17-25), o moderada (11-16) o grave (6-10).
RESULTADOS
Edad media de 41.7 a. (23-70). Evaluables a 6 meses 21 (6 no rellenaron cuestionario) y a 12 meses
24 (3 no han llegado al control). La localización de la estenosis fue en uretra posterior 2, uretra
bulbar 19, uretra anterior 5, y uretra glandar 3 (2 con doble estenosis). El tipo de uretroplastia
practicada se subdivide en Término-Terminal Bulbar 16, Término-Terminal Ampliada (Webster) 3,
Colgajo Uretral Distal (Jordan) 2, Término-Terminal posterior 2, Doble Uretroplastia con Injerto
Dorsal Bulbar (Barbagli) y Colgajo Uretral Distal (Jordan) 1, Colgajo Longitudinal Piel Pene a nivel
dorsal (Orandi) 1, Uretroplastia con remodelación de saculación uretral 1 y Uretroplastia con Doble
Mucosa Bucal en dos tiempos 1. Del dominio de función eréctil (puntuación 1-30), media de 23.04
(3-30), pasa a media de 24.71 a 6 m. y a 25.65 a 12 m.; a nivel basal hay 16 sin disfunción, 4 leve, 4
moderada y 3 grave; 13 pacientes se mantienen sin DE y 3 pasan a DE leve, 3 DE leve se mantienen
igual y 1 pasa a DE moderada, 3 DE moderada pasan a presentar función eréctil normal, y 1 a DE
grave, DE grave desaparece en 2 a ausencia y se mantiene en 1; del dominio de función orgásmica
13 la mantienen totalmente, 5 mejoran de valores muy bajos a altos, 6 no modifican, y 3 empeoran;
del dominio de deseo sexual mejoran 2, empeoran 5 y 20 no varían; del domino de satisfacción del
acto sexual mejoran 9, empeoran 4 y 14 no varían; del dominio de satisfacción global mejoran 10,
empeoran 3 y 14 no varían. El empeoramiento de la función sexual se presentó en 4/5 pacientes
mayores de 59 años, 3 de ellos con disfunción eréctil presente basal, presentando los otros 2 sólo
un cambio leve. Los 19 pacientes menores de 50 años mantienen o mejoran la función sexual en
todos los campos del IIEF, excepto 1; >50 a. 50% (4/8), <50 a. 5% (1/19) (Test Fisher p=0.017).
Globalmente, 60 % no varían, 20% mejoran mucho y 20 % empeoran levemente.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
42
CONCLUSIONES
La uretroplastia implica una mejora en la función sexual en 20%, no modifica 60% y empeora 20%.
La uretroplastia influye negativamente en la función eréctil del varón en un 18.5% de pacientes.
La edad influye en la función eréctil tras uretroplastia.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
43
O32
TRASPLANTAMENT RENAL ORTOTÒPIC: UNA ALTERNATIVA VÀLIDA
AL TRASPLANTAMENT HETEROTÒPIC EN CASOS SELECCIONATS
Mireia Musquera, Anna Agud, Lluís Peri, M. José Ribal, Frederic Oppenheimer*, Rafael Gutiérrez,
Antonio Alcaraz
Servei d’Urologia. *Unitat de Trasplantament Renal. Hospital Clínic - Universitat de Barcelona.
Barcelona.
INTRODUCCIÓ
El trasplantament renal ortotòpic es considera actualment, una opció terapèutica en casos especials,
com malaltia ateromatosa generalitzada, ocupació fosses ilíaques, obesitat mòrbida, entre d’altres.
La serie més llarga publicada fins ara és la del Professor Gil-Vernet i cols l’any 1989, de 139 casos.
Des de febrer de 1987 fins setembre de 2005, s’han realitzat en el nostre Centre 69
trasplantaments renals ortotòpics més, fent un total de 208 casos.
OBJECTIU
Analitzar la tècnica quirúrgica, complicacions i resultats del trasplantament renal ortotòpic actual
i comparar-ho amb la sèrie històrica publicada el 1989.
MATERIAL I MÈTODES
D’un total de 208 trasplantaments ortotòpics realitzats en el nostre centre des d’abril de 1978,
revisem els darrers 69 casos realitzats entre febrer de 1987 i setembre de 2005.
Recollim informació de la història clínica, la tècnica quirúrgica, les complicacions urològiques
i vasculars, i l’evolució de l’injert, comparant els resultats amb els de la primera revisió.
RESULTATS
Dels 69 casos revisats, el 78’3% foren homes i el 21’7% dones, edat mitja de 46’7 anys. L’edat mitja
del donant fou de 43 anys. El 60’9% dels casos es tractava del primer trasplantament i la resta era
el 2º, 3er i 4art. La indicació fou per malaltia ateromatosa generalitzada (41’9%) i ocupació de fosses
ilíaques (33’3%). El temps mig de la cirurgica fou de 200 minuts. Les complicacions a destacar són:
fístula urinària 7’25%, estenosi de la via 5’8%, estenosi arterial 4’3% i trombosi arterial 5’8%. La
supervivència de l’injert ha estat de 5’75 anys de mitja (0-18’2).
Comparant els resultats obtinguts en aquesta revisió i la històrica, destaca:
- la indicació actual del TRO deixa de ser electiva i esdevé una opció en pacients de risc,
majoritàriament amb problemes vasculars.
- en la sèrie històrica, la gran majoria de donants eren vius (73’3%) mentre que en la
segona s’inverteix (5’7%).
- el número de complicacions urològiques derivades de la cirurgia es manté. Les
vasculars destaca un augment en les trombosis arterials (probablement secundari a la
patologia vascular de base del receptor).
- el tipus de derivació urinària canvia d’una nefrostomia mínima axial usada en el
primer període (85’6%) a un catèter ureteral doble J (85’5%).
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
44
CONCLUSIONS
El trasplantament renal ortotòpic és una alternativa a tenir en compte en casos determinats,
considerats d’alt risc i que en protocols actuals no estarien inclosos en llista de trasplantament
heterotòpic.
Presenta una tassa de complicaciones urològiques i vasculars acceptables.
Hem observat una bona supervivència de l’injert tot i ser realitzats en pacients d’alt risc.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
45
O33
COMENTARIS VARIS ENVERS LA MONOGRAFIA MEDICA:
“UROLOGIA DE GUERRA. AUTOR: CAPITAN MEDICO PONCE DE LEON.
ED. LUIS GILI: BARCELONA; 1942”
C. Pellicé i Vilalta i X. Ponce de León Roca
Barcelona
L’any 1942 es publicà a Barcelona aquesta monografia mèdica, sota una molt curosa impressió i
una més que correcta reproducció iconogràfica (Aspectes creiem d’obligat esmentat, donat que cal
tenir en compte el difícil període de postguerra que es vivia llavors a l’Estat Espanyol i a la resta
dels països del nostre entorn en un conflicte bèl·lic generalitzat).
Tot hi això hi havia autors, com el referenciat, que encara d’estar sota i aquests precaris i difícils
contexts ens aportaven tots els seus coneixements amb una metodologia i un rigor científic digne
de tot elogi.
Som del parer que el que en el llibre hi resta aportat manté encara avui en dia tota la seva
vigència i segueix les directrius pròpies dels “Tractats de Cirurgia de Guerra” de l’època i tanmateix
els posteriors a ell.
L’autor ens reflecteix la seva experiència personal tant en el diagnòstic, com el tractament i
control evolutiu dels seus pacients afectats per ferides de guerra que interessaren l’aparell
gènitourinari, adquirida en la passada conflagració espanyola (1936 – 1939).
Aportem i comentem l’índex, la iconografia i les taules del llibre.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
46
O34
FRENUL.LOPLASTIA AMB ELECTROCAUTERI SOTA ANESTESIA TÒPICA
(EMLA)
Alcoberro Turu, Josep - Aguilar Ruiz, Antoni - Bernal Dzekonski, Guennadi
Consorci Sanitari de Terrassa
OBJECTIU
Donar a conèixer una alternativa a la cirurgia convencional del frenell prepucial.
MATERIAL I MÈTODE
Al pacient se li proporciona un tub de pasta de lidocaina (EMLA) a Consulta Externa; el dia de la
cirurgia, el mateix pacient s’autoaplica l’Emla a sobre del frenell 1 hora abans, 30 minuts abans i
cada 30 minuts en cas d’endarreriment de la cirurgia. Una vegada a quiròfan, es practica la
frenul.loplàstia amb el bisturí electric, sense aplicar cap sutura.
Portem aplicant aquest mètode des de l’any 2002 sense que, de moment, s’hagi presentat cap
complicació, i sense cap necessitat d’infiltració amb anestèssic local.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
47
O35
UNITAT D’HOSPITALITZACIÓ PENITENCIARIA: FUNCIONAMENT DE
LA UNITAT D’UROLOGIA
Aguilar Ruiz, Antoni – Alcoberro Turu, Josep – Bernal Dzekonski, Guennadi
Consorci Sanitari de Terrassa
OBJECTIU
Donar a coneixer el funcionament del servei d’urologia de la Unitat d’Hopitalització Penitenciaria.
MATERIAL I MÈTODES
Subjectes d’estudi
La població reclusa a centres penitenciaris de Catalunya, enviats a la Consulta
Externa de la Unitat d’Hospitalització Penitenciaria (Consorci Sanitari de
Terrassa).
S’evalua el funcionament d’aquesta Consulta Externa i els motius més freqüents de consulta
de la població reclusa.
RESULTATS
• Nº de visites: aprox 20 mensuals
• Metges remitents: metge del centre penitenciari del reclús
• Motius de consulta: Patologia escrotal: 23%, Disfunció Erèctil: 15.4%, Hematúria: 23%,
•
•
Patologia prostàtica: 38.6%
Funcionament: primera visita per historia clínica i exploració física, acompanyats en tot
moment per un funcionari de presons. Exploracions complemetaries: Anàlisis de sang al
centre penitenciari d’origen, ecografía, radiologia simple TC i CUMS es realitzen a la
unitat d’hospitalització penitenciaria el dia de la segona visita. La UIV precisa d’ingrés
perquè es practica a les instalacions estandars del Consorci Sanitari de Terrassa amb
trasllat i vigilància per part dels mossos d’esquadra.
Les intervencions quirúrgiques, l’ingrés i postoperatori a la unitat d’hospitalització
penitenciària i la intervenció als quirófans normals del Consorci Sanitari de Terrassa,
acompanyats dins del quiròfan en tot moment pels mossos d’esquadra.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
48
O36
EJACULACIÓ PREMATURA: INTERVENCIÓ COMBINADA
Fernandez Lozano A., Cabello Santa maría, F. Sotolongo Vergo I. Ruiz Castañé Fundació Puigvert,
Barcelona
OBJECTIUS
Presentem un estudi obert per a avaluar els resultats sobre pacients afectats d”ejaculació prematura
primaria (EPP), que van ser sotmesos a tractament farmacológic, terapia conductual i una combinació
d”ambdós intervencions.
METODES
135 pacients afectats d”EPP, amb parella estable, sense disfunció erectil ni abús de drogues, van
ser sotmesos a estudidurantunany en tres grups amb: axamen físic, IIEF, GRISS, i avaluació del
temps de latencia intravaginal ejaculatoria. Grup 1:44 pacients, edad mitja 32, van ser tractats amb
Sertralina 50mgr/dia durant 2 mesos i a demanda posteriorment. Grup 11:46 pacients d”edat mitja
38,5, van ser tractats amb Sertralina 50mgr/dia durant 2 mesos i a demanda posteriorment, més
terapia conductual basada en exercicis de focalització sensorial (Hawton, Cabello) durantset a dotze
sessions.Grup111:45 pacients d’edat mitja 33.2,van ser tractats només amb el mateix tipus de
terapia conductual durant no menys de set sessions ni més de dotze.
RESULTATS
Enel Grup1:9/44 (20%), Grup 11:3/46 (7%) i Grup 111: 8/45 (18%), vanabandonarrestudi per intolerancia
ffsica o no van seguir I”estudi per raons desconegudes. El temps de latencia intravaginal ejaculatoria
(lELT), en el Grup I augmenta d”una mitja de 35 segons a un valor de 4”28””, mentre que en el Grup
11es va incrementar de 49”” a una mitja de 5”12””, i en el Grup 111la millora va anar de 52”” a
4”31’”. La satisfacció sexual (item13 delIlEF) també va millorar en tots els grups.
CONCLUSIONS
Els ISRS han demostrat repetidament la seva eficacia per retardar r ejaculació, tanmateix com la
terapia conductual aixeca la consciencia sobre el nivell d”excitació sexual en els homes i disminueix
la ansietat de realització apaivagant la demanda. En aquest estudi hem objectivat que la terapia
combinada ofereix una magnifica participació de la parella amb una millor adherencia a la terapia,
i per tant, millors resultats.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
49
O37
FACTORES PRONOSTICOS Y TABLAS PREDICTIVAS DEL CANCER DE
PROSTATA.
J. Segarra, F. Millán, J. Palou, A. Rosales, J. Huguet, R. Parada, N. DeGraeve y H. Villavicencio.
Fundació Puigvert. Barcelona.
INTRODUCCIÓN
La medicina moderna, tiende a la optimización y estandarización de los procesos diagnósticos y
terapéuticos basándose en la evidencia científica, eliminando los sesgos personales. En esa línea
se enmarcan los sistemas de estadiaje, modelos pronósticos, nomogramas, tablas predictivas y
demás elementos que tienen como fin último la predicción lo más exacta posible del estadio de la
enfermedad o el pronóstico del enfermo.
En 1998 la Fundación Puigvert publico unas tablas predictivas del estadio local del CP
fundamentándose en la experiencia de las 216 primeras PR realizadas en el centro. Basándose en
dichas tablas se pretendia racionalizar la indicación de la PR basándose en unos criterios de riesgo
de cáncer de próstata no localizado (CPNL), evitando las posibles complicaciones de la intervención
a pacientes que, por su estadio local, probablemente no se beneficiarian de ella. Es nuestro objetivo
actualizar dichas tablas siguiendo la misma metodología.
MATERIAL Y METODOS
Se han estudiado retrospectivamente 1293 PR entre 1986-2003. Se rechazaron los casos que
recibieron radioterapia, hormonoterapia y los estadios clínicos T3 quedando 900 casos valorables.
Las variables independientes analizadas fueron la edad, el estadio clínico, el PSA preoperatorio, el
“grado”o puntuación de Gleason de la biopsia preoperatoria. La variable dependiente fue la presencia
de CPNL.
Se asignó el estadio clinico y patológico según TNM del año 2002. Para establecer el “grado”
histologico se siguieron las directrices de la clasificacion de Gleason. El PSA se determino mediante
tecnica de inmunoquimioluminiscencia immulite 2000® (DPC, DIPESA) con rango de normalidad
0-4 ng/ml).
Se consideró CPNL a aquel que sobrepasaba la capsula prostatica afectando al tejido
periprostatico (estadio >= T3) en el estudio histologico de la pieza de prostatectomia radical y/o
tenia afectación ganglionar en la LDN.
Para analizar los factores pronósticos de CPNL se realizó una regresión logística estudiando
los posibles factores de confusión e interacción e introduciendo las variables independientes de
forma “forward” con los siguientes criterios: BCON(0.0001) LCON(0.00001) ITER(50) POUT (1.0). A
partir de las variables que resultaron ser pronósticas se realizo una categorización de estas
desarrollandose un nomograma para calcular la probabilidad de tener CPNL.
Tambien se compararon las características de la presente serie de 900 casos con las dos
revisiones previas del mismo centro realizadas con 200 y 500 casos (no publicada).
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
50
RESULTADOS
En el grupo de 900 enfermos valorables la edad media fue de 63 años (rango 39 - 74) y el PSA medio
preoperatorio de 9.9 ng/l (rango 1 - 85).
Globalmente el 70% de los pacientes tenian el cáncer de próstata localizado (CPL). Observamos
que la proporción de CPNL aumenta a medida que aumenta la categoría de Gleason preoperatorio
(chi-square p=0.0001), el nivel de PSA preoperatorio (chi-square p=0.0001), y estadio clínico
preoperatorio (chi-square p=0.0001). Tras realizar la regresión logística los factores pronósticos
encontrados fueron el nivel de PSA previo (p=0.00001), la categoría de Gleason de la biopsia
preoperatoria (p=0.00001) y el estadio clínico preoperatorio (p=0.00001). A raíz de la regresión
logística se ha obtenido la siguiente ecuación pronóstica: -2.2575 + 0.0512*PSA preoperatorio +
0.1784*Gleason 6 + 0.9673*Gleason 7 + 1.3617*Gleason 8-10 – 0.672*estadio T1c + 0.8468*T2a +
1.1237*T2b-T2c. Mediante esta ecuación se ha obtenido una tabla predictiva de CPNL, en la que
conociendo la categoría de Gleason, el valor de PSA y el estadio clínico preoperatorio se consigue
la probabilidad de tener un CPNL. En ella tomando como punto de corte una probabilidad de p=0.5
se obtiene mediante el análisis con curva ROC una sensibilidad (capacidad de diagnosticar
correctamente el CPL) del 26.13% y una especificidad (capacidad de diagnosticar correctamente
el CPNL) del 94.65% (area bajo la curva de 0.714 CI95%=0.67-0.75 p=0.0001). Finalmente, se observa
que a lo largo de los diferentes estudios realizados en el tiempo la proporción de CPL ha ido
aumentando pasando de un 44% a un 70%.
Palabras clave: cáncer próstata, factores pronósticos, nomogramas
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
51
O38
SIGNIFICADO PRONOSTICO DE LA INCISION CAPSULAR EN LA
EVOLUCION DE PACIENTES SOMETIDOS A PROSTATECTOMIA RADICAL
R. Martos, CX. Raventós, E. Trilla, L. Cecchini, A. Orsola, J. Planas, I. De Torres*, J. Morote.
Servicio de Urología, Vall d´Hebron Hospital, Barcelona.
* Servicio de Anatomía Patológica, Vall d´Hebron Hospital, Barcelona.
INTRODUCCION Y OBJETIVOS
El concepto de incisión capsular (IC), establecido por Stamey et al en 1990, se define como la
presencia de neoplasia en el margen de resección quirúrgica sin evidencia de extensión extracapsular
(EEC). Su pronóstico es incierto ya que solamente se han evaluado seis series con resultados
contradictorios. Mientras en tres de ellas el intervalo libre de progresión bioquímica (ILPB) fue
similar al de los pacientes con estadio pT2, en otras tres el ILPB fue similar al de los pacientes con
estadio pT3 y verdaderos márgenes positivos (M+). El objetivo de este estudio ha sido analizar el
valor pronóstico de la incisión capsular en una serie homogénea.
MATERIAL Y METODOS
Se analiza la evolución de 240 pacientes sometidos a PRR y LDN, por un único cirujano (JM) entre
1998 y 2002. 42 especimenes en los que se detectó la presencia de “M+” han sido reevaluados para
este estudio por un único patólogo (IM dT), resultando ser en 24 pacientes una IC (10.0%) y en 18
un verdadero M+ (7.5%). Se excluyeron del estudio 5 pacientes con pT0 (2.1%), 12 pacientes con
infiltración de vesículas seminales (5.0%) y 2 pacientes con afectación ganglionar (0.8%). Se incluyeron
en el estudio los 221 pacientes restantes: 120 pT2, 23 pT2 con M+, 66 pT3 y 12 pT3 con M+. El
seguimiento medio fue 46.4 meses (11-158) y se diagnosticaron 43 PB (17.9%). La tasa global de
supervivencia libre de PB a 5 años fue 80.6%.
RESULTADOS
La tasa de supervivencia libre de PB a 3 años fue 91.8% en pT2, 94.4% en pT2 con IC, 85.9% en pT3
y 39.8% en pT3 con M+, p<0.001. A 5 años las tasas fueron 90.5%, 85.9%, 77.4% y 39.8%
respectivamente, p<0.001. La OR para PB relativa a los pacientes con pT2 e IC, que establecimos
en 1.00, fue a 3 y 5 años para los pacientes pT2 1.28 y 0.63, p>0.05. De 2.28 y 1.69 para pT3 y de
13.29 y 5.81 para pT3 con M+ respectivamente, p<0.001.
CONCLUSIONES
En esta serie el pronóstico de los pacientes con incisión capsular ha sido similar al de los pacientes
con cáncer órgano-confinado. En contraposición, el pronóstico de los pacientes con verdaderos
márgenes positivos fue peor que el de aquellos con extensión extracapsular sin márgenes positivos.
Estos datos tienen implicaciones en el momento de evaluar un posible tratamiento adyuvante a la
prostatectomía radical.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
52
O39
ANALISIS DE LA RELACION ENTRE TESTOSTERONA SERICA Y
AGRESIVIDAD TUMORAL EN PACIENTES CON CANCER DE PROSTATA
Ramírez Sevilla C, Gómez-Lanza E, Planas J, Trilla E, Raventós CX, Cechini L, Orsola A, Catalán
R, Abascal JM, Salvador C, Celma A, J. Morote.
J. Morote et al. Servicio de Urología, Vall d´Hebrón Hospital, Barcelona.
INTRODUCCIÓN
La agresividad del cáncer de próstata se estima convencionalmente combinando el estadio clínico,
la suma de Gleason y la concentración sérica de PSA. Algunos estudios han relacionado una baja
concentración sérica de testosterona con la agresividad del cáncer de próstata, con resultados
discordantes.
OBJETIVOS
El objetivo de este estudio ha sido analizar el valor de la concentración sérica de testosterona como
predictor de la agresividad del cáncer de próstata.
MATERIAL Y METODOS
Se determinó la concentración sérica de testosterona en 103 pacientes con cáncer de próstata. 27
pacientes, que no habían recibido tratamiento (7 cT1-2, 16 cT3-4 y 4 M1), fueron clasificados según
los factores (cT > 3b, Suma Gleason > 8, PSA > 20) como de bajo riesgo en 12 (0 ó 1 factor) y de
alto riesgo en 15 pacientes (2 ó 3 factores). 76 pacientes, que habían sido sometidos a prostatectomía
radical (PR), fueron clasificados como libres de progresión bioquímica (PB) en 57 y con PB en 19.
Se analizó la relación entre la concentración de testosterona sérica y la agresividad del cáncer
y el estatus post- PR y se realizó un análisis de regresión logística para analizar la testosterona
sérica como predictor de la agresividad tumoral (bajo riego y libre de PB versus alto riesgo y PB).
La testosterona sérica se determinó mediante un ensayo automatizado de quimioluminiscencia
(DPC, Inc).
RESULTADOS
En el análisis univariante no se detectaron diferencias significativas entre los niveles de testosterona
sérica en pacientes con alto y bajo riesgo (475.6 ng/dl versus 483.4 ng/dl), p > 0.05. Tampoco se
detectaron diferencias significativas entre la concentración sérica de testosterona entre pacientes
sin y con PB post-PR (484.6 ng/dl versus 509.5 ng/dl), p > 0.05. El análisis multivariante descartó
la testosterona sérica como factor pronóstico independiente de la agresividad tumoral, p > 0.05.
CONCLUSIONES
Estos resultados no permiten relacionar la concentración sérica de testosterona con la agresividad
tumoral del cáncer de próstata.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
53
O40
FACTORES ASOCIADOS A LA OSTEOPOROSIS EN PACIENTES CON
CANCER DE PROSTATA SOMETIDOS A DEPRIVACION ANDROGENICA
CF. Ballesteros, C. Salvador, JM. Abascal, J. Planas, E. Trilla, A. Orsola, CX Raventós, L.
Cecchini, R. Catalán, J. Morote.
Servicio de Urología, Vall d´Hebron Hospital, Barcelona.
INTRODUCCIÓN Y OBJETIVOS
La osteoporosis secundaria a la deprivación androgénica en varones con cáncer de próstata está
insuficientemente estudiada. Proponemos analizar el grado de asociación entre osteoporosis y
algunos factores clínicos y bioquímicos con el objetivo de detectar factores predictivos de la
predisposición y desarrollo de la pérdida de masa ósea durante la supresión androgénica.
MATERIAL Y MÉTODOS
El grupo base de este estudio lo formaron 281 pacientes con cáncer de próstata sin metástasis
óseas, sometidos a supresión androgénica continua durante un periodo medio de 46 meses. En
153 pacientes (54.5%) el estudio densitométrico reveló la existencia de osteoporosis (ST< -2.5 SD)
en cualquiera de las localizaciones analizadas. Se realizó un estudio uni y multivariante que incluyó
las variables: Edad, suma de Gleason, tiempo y tipo de supresión androgénica, PSA, Ca, P, FAT,
FAO, FAP, Vit D3, PTH, estradiol, testosterona total y libre en suero y Ca, P, hidroxipiridolina y NTX
en orina.
RESULTADOS
El estudio univariante demostró una asociación significativa entre osteoporosis y tiempo de supresión
androgénica (p<0.001), FAT (p<0.001), FAO (p<0.001), FAP (p<0.04) en suero e hidroxipiridolina
(p<0.05) y NTX (p<0.03) en orina. La regresión logística de Cox (Forward Stepwise) demostró que
estradiol sérico (OR 1.22 y 95%IC 1.02-1.23) e hidroxipiridolina urinaria (OR 1.46 y 95%IC 1.08 y 1.98)
fueron predictores bioquímicos de osteoporosis igual que el tiempo de supresión androgénica (OR
1.03 y 95%IC 1.01-1.05).
CONCLUSIONES
Este estudio sugiere que el tiempo de supresión androgénica es un factor clínico predictor de
osteoporosis y también el nivel sérico de estradiol y urinario de hidroxiprolina. Ni el nivel sérico de
vitamina D3 o PTH, sugeridos en otro estudio1 han sido predictores en esta serie.
1Diamond T et al. Osteoporosis and spinal fractures in men with prostate cancer: risk and efficacy
of androgen deprivation therapy. J Urol 172: 529-532, 2004.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
54
O41
PAPER DE LA INGESTA DE CALCI SOBRE LA DENSITAT MINERAL
ÒSSIA EN EL MALALT AMB CÀNCER DE PRÒSTATA EN TRACTAMENT
AMB SUPRESSIÓ ANDROGÈNICA
J. Planas, J. Morote, C. Salvador, J.M. Abascal, E. Trilla, L. Cecchini, C.X. Raventós, A. Orsola
Servei d’Urologia. Hospital Vall d’Hebron. Barcelona.
INTRODUCCIÓ
El tractament amb supressió androgènica (SA) en malalts afectes de càncer de pròstata (CAP) ha
deixat d’indicar-se únicament en casos de malaltia metastàtica. Actualment el seu ús s’ha ampliat
a casos de malaltia localment avançada i a casos de recidiva bioquímica després de tractament
radical. És ben conegut l’efecte que té tant el tractament amb SA com la durada d’aquest sobre la
massa òssia del malalt, augmentant el risc d’osteoporosi i conseqüentement de fractura òssia.
OBJECTIU
Valorar el paper de l’ingesta diària de calci com a factor de risc independent d’osteoporosi en un
grup de malalts afectes de càncer de pròstata amb i sense tractament amb SA.
MATERIAL I MÈTODES
Realitzem un estudi transversal que engloba un grup de 372 malalts afectes de CAP (106 sotmesos
a prostatectomia radical i 266 sotmesos a SA). L’edat mitja del grup d’estudi és de 69.8 anys, amb
un Gleason mig de 6.81, un PSA mig en el moment del diagnòstic de 9.18 ng/ml, i un PSA mig en
el moment d’iniciar la SA de 75.09 ng/ml. S’ha realitzat una determinació de la densitat mineral
òssia a columa i maluc a tots els pacients identificant 183 malalts amb osteporosi, 132 amb
osteopènia i 57 amb densitat mineral òssia normal. Evaluem l’ingesta diària de calci en mg/dia amb
una enquesta dietètica que respòn el malalt en el moment de realitzar-se la densitometria òssia.
RESULTATS
Hem objectivat que el 93% dels pacients presenta una ingesta de calci inferior a 1000 mg/dia, i el
7% restant una ingesta superior a 1000 mg/dia (la recomanada per la NIH al 1994). L’ingesta de
calci diària és significativament més baixa en el grup de malalts amb osteoporosi (609.7 mg/dia vs
682.8 mg/dia, p<0.0001). Si analitzem per separat el grup sotmès a SA i el grup que no ha rebut
SA, objectivem que en el grup sotmès a SA, l’ingesta de calci continua essent significativament més
baixa en els malalts osteoporòtics (615.5 mg/dia vs 700.4 mg/dia, p<0.0001), mentre que les
diferències no adquireixen significació estadística entre els malalts osteoporòtics i no osteoporòtics
que no han rebut SA (610.9 mg/dia vs 652.3 mg/dia, p=0.370). En l’estudi multivariant trobem com
a factors de risc independents d’osteoporosi: l’edat (p=0.018), el tractament amb SA (p=0.003) i
l’ingesta de calci (p=0.001). Si introduïm la variable “temps amb SA” en l’estudi multivariant, els
factors de risc independents d’osteoporosi són: l’ingesta de calci (p=0.001) i el temps amb SA
(p=0.001).
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
55
CONCLUSIONS
L’ingesta de calci és un factor de risc independent d’osteoporosi en els malalts amb CAP i SA. La
població de pacients estudiada amb CAP i SA presenten una dieta hipocalcèmica. Hem de recomanar
un aport diari de calci superior a 1000 mg/dia en aquells pacients afectes de CAP que han d’iniciar
tractament amb SA.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
56
O42
EVOLUCION DE LA PREVALENCIA DE OSTEOPOROSIS EN PACIENTES
CON CANCER DE PROSTATA SOMETIDOS A SUPRESION ANDROGENICA
J. Morote, J. Planas, J.M. Abascal, C. Salvador, A. Orsola, E. Trilla, CX Raventós, L. Cecchini, G.
Encabo.
Servicio de Urología, Vall d´Hebron Hospital, Barcelona.
INTRODUCCION Y OBJETIVOS
La supresión androgénica (SA) produce una pérdida de masa ósea (MO) e incrementa el riesgo de
fracturas. Sin embargo, la cinética de la pérdida de masa ósea no esta bien documentada y se
desconoce la evolución de la prevalencia de osteoporosis durante la SA. El objetivo primario de este
estudio ha sido conocer la prevalencia de osteoporosis durante la SA y los objetivos secundarios
han sido: 1. Conocer la cinética de pérdida de MO en distintas localizaciones del esqueleto y 2.
Conocer la tasa de osteoporosis y su evolución a lo largo de la SA en distintas localizaciones del
esqueleto.
MATERIAL Y METODOS
Se analizan 390 densitometrías óseas (DMO) realizadas, en un estudio transversal de tres años de
duración, a 124 pacientes con cáncer de próstata no sometidos a SA y 266 sometidos a SA durante
un periodo medio de 41.8 meses (6-225). La DMO se determinó mediante DEXA, en un equipo
detector LUNAR DXP IQ-4977, en columna lumbar (L2-L4), cuello femoral, triángulo de Ward,
trocanter y fémur completo. El diagnóstico de la DMO para cada localización se consideró, según
criterios de la OMS, normal cuando existió una disminución del ST < 1, osteopenia entre 1 y 2.5 y
osteoporosis > 2.5. Globalmente se consideró el diagnóstico de osteoporosis cuando existió una
disminución del ST > 2.5 en cualquier localización, osteopenia ente 1 y 2.5, mientras que se consideró
normal cuando la disminución del ST fue <1 en todas las localizaciones. Para realizar este estudio
se agruparon los pacientes según el tiempo de SA en grupo 0: sin SA (124 casos), 2: entre 6 y 24
meses (112 casos), 4: entre 25 y 48 meses (61 casos), 6: entre 49 y 72 meses (37 casos), 8: entre 73
y 96 meses (35 casos) y 10: más de 96 meses (21 casos).
RESULTADOS
En todas las localizaciones se detectó un patrón de pérdida continua de MO, aunque no de forma
constante. La localización en la que se detectó una maor pérdida de MO fue el triángulo de Ward.
La prevalencia de osteoporosis en columna lumbar fue en tiempo 0: 16.4%, en tiempo 2: 18%,
en tiempo 4: 23.8%, en tiempo 6: 37.8%, en tiempo 8: 45.2% y en tiempo 10: 48.5%, p<0.001. En
cuello femoral fue: 19.4%, 28.0%, 30.2%, 48.6%, 51.6%, y 64.0%, p<0.001. En triángulo de Ward
fue: 27.6%, 38.0%, 46,5%, 59.5%, 71.%, 78.0%, p<0.001. En trocanter fue: 11.9%, 13.5%, 17.0%,
24.2%, 29.0% y 32.0%, p<0.001. En fémur completo fue: 9.0%, 14.0%, 15.9%, 21.6%, 24.6% y 36.0%,
p<0.001. Globalmente, la prevalencia de osteoporosis fue 35.5% en tiempo 0, 42.9% en tiempo 2,
49.2% en tiempo 4, 59.5% en tiempo 6, 65.7% en tiempo 8 y 80.9% en tiempo 10, p<0.001. La DMO
fue normal en el 19.4% en tiempo 0, 17.8% en tiempo 2, 16.4% en tiempo 4, 10.8% en tiempo 6,
5.7% en tiempo 8 y 0% en tiempo 10, p<0.001.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
57
CONCLUSIONES
En el momento de iniciar la SA hasta el 35% de los pacientes tienen osteoporosis y la prevalencia
aumenta durante SA hasta más del 80% a los diez años de tratamiento. Contrariamente, la tasa de
pacientes con DMO normal es solamente del 20% en pacientes no sometidos a SA y se reduce hasta
el 0% a los diez años de tratamiento. La pérdida de MO durante la SA es continua aunque tiene
diferente intensidad según la zona de medición. Las mayor pérdida de MO y mayor prevalencia de
osteoporosis antes y durante la SA se detecta en el triángulo de Ward.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
58
O43
CANVIS EN LA DENSITAT MINERAL ÒSSIA EN PACIENTS AMB CÀNCER
DE PRÒSTATA DURANT ELS DOS PRIMERS ANYS DE SUPRESSIÓ
ANDROGÈNICA.
Anna Orsola, Juan Morote, Jose M. Abascal, Jacques Planas, Enrique Trilla, Carles X. Raventos,
Lluis Cecchini, Gloria Encabo i Jaume Reventos
Servei d’Urologia, Medicina Nuclear (GE) i Unitat de Recerca Bàsica (JR), Hospital Vall d´Hebron,
Barcelona
INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
En els últims anys s’està prenent interès per la desmineralitzaciò òssia en l’home gran. La pèrdua
de massa òssia s’incrementa amb la supressiò androgènica (bloqueig androgènic: BA), però la
cinètica d’aquesta pèrdua òssia i el potencial per a fractures osteoporòtiques en pacients amb BA
no han estat clarament definits. El nostre objectiu ha estat caracteritzar els canvis de la densitat
mineral òssia en pacients amb càncer de pròstata (CaP) durant els dos primers anys BA
ininterromput. La identificació de la localització esquelètica que millor reflexa la pèrdua de massa
òssia ha estat un objectiu secundari de l’estudi.
PACIENTS I MÈTODES
La densitat mineral òssia s’avaluà prospectivament en pacients amb CaP no metastàsic mitjançant
densitometria (dual energy x-ray absorptiometry: DXA). Les localitzacions estudiades foren la
columna espinal i l’anca; incloent, el coll del fèmur, el triangle de Ward, el trocànter i la densitat
total de l’anca. Les mesures es varen prendre a nivell basal (pre tractamet) i posteriorment
anualment, mentre que el grup control (pacients post prostatectomia radical per CaP, no tractats
amb BA i lliures de progressió bioquímica) fou avaluat basalment i a l’any.
RESULTATS
S’inclogueren 62 pacients; 31 a cada grup. L’edat mitjana (70 i 69a. respectivament), la mitja de
Gleason i de testosterona sèrica basal no diferiren significativament. Els pacients sota BA varen
experimentar una pèrdua de massa òssia significativa als 12m en totes les localitzacions avaluades,
variant del 2.29% al 5.55% (p<0.001). En contrast, la densitat mineral òssia en els pacients del
grup control (sense BA) no va canviar de forma significativa (0.64% a 1.68%). En els 20 pacients
amb BA que foren seguits durant 24mesos, s’observà que la pèrdua òssia durant el segon any no
era tan severa, ni tampoc significativa en comparar-la amb la densitat òssia després d’una any de
BA. El triangle de Ward fou la localització que mostrà major pèrdua de massa òssia amb descensos
del 5.55% als 12m i del 7.05% als 24m.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
59
CONCLUSIONS
La densitat mineral òssia disminueix durant els primers 24 mesos de supressió androgènica, essent
els efectes més rellevants durant el primer any. El triangle de Ward es la localització del esquelet
axial que mostra una major pèrdua de massa òssia. Com que l’impacte negatiu del BA a llarg termini
esta inversament relacionat amb el risc de fractures i indirectament amb la supervivència dels
pacients amb CaP, el diagnòstic precoç i la prevenció de la pèrdua de massa òssia és important en
aquests pacients.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
60
O44
PROSTATECTOMÍA RADICAL EN PACIENTS AMB RTU PRÒSTATA
PRÈVIA
Bujons A., Pascual X., Montlleó M., Rosales A., Gausa L ,Ponce de León J., Caparrós J., Salvador
J., Villavicencio H.
Servicio de Urología Fundació Puigvert.
OBJECTIU
El nostre objectiu ha estat valorar retrospectivament les complicacions quirúrgiques i de morbilitat
en pacients intervinguts de prostatectomia radical retropúbica (PRR) com a tractament de
l´adenocarcinoma de pròstata localitzat amb antecedents de resecció transuretral de pròstata
(RTUp).
MATERIAL I MÉTODES
Entre 1980-2004 s´han realitzat al nostre centre 59 prostatectomies radicals en pacients operats
prèviament de RTUp.
S´analiza morbimortalitat de la PRR, resultats funcionals i concordança entre estadiatge clínic
i patològic.
RESULTATS
El temps mig entre la RTUp i la prostatectomia radical fou de 16 mesos. Edat mitja en el moment
del diagnòstic de l´adenocarcinoma de pròstata 63 anys. Estadiatge clínic: 16T1a, 18T1b, 20T1c, 3
T2a, 2 T2b. La mitja del temps quirúrgic de la PRR 180 minuts. Incidències intraoperatòries: en el
57% dels casos s´observaren dificultats tècniques durant la disecció de la glándula, només en
el 27% dels casos es pogué preservar el coll vesical i en el 3.93% possibilitat de preservar les
bandeletes neurovasculars, 1.69% lligadura de l´uréter, 1.69% de lesió rectal, 1.69% d´uretrorràgia
i el 11.8% necessità de trasfussió sanguínia.
Com a complicacions postoperatòries: 10.7% d´ ITU, 10.17% d´infecció de la ferida quirúrgica,
5.08% d´hematoma pèlvic, 1.69% de TVP i una mort súbita al mes de la cirugia per causa
desconeguda. L´estadiatge de la peça de prostatectomia fou en 49 casos pT2, 8 pT3 i 2pT4.
Com a complicacions tardanes: 85.7% de disfunció erèctil ,10.3% d´ estenosi de l´anastomosi
uretrovesical i un 3% d´incotinència total.
CONCLUSIÓ
La PRR en pacients intervinguts de RTUp prèvia és tècnicament més dificultosa, amb major risc
d´incontinència total 3% i d´estenosi de l´anastomosi uretrovesical i amb resultats similars respecte
a la disfunció erèctil 85%, presència de marges positius 19.6% i de recidiva bioquímica 16.9%.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
61
O45
EL PERCENTAGE DEL CILINDRE MÉS AFECTAT EN LA BIÒPSIA
PROSTÀTICA PREVEU EL RESULTAT ANÀTOMO-PATOLÒGIC FINAL
Raventós CX, Orsola A, Gómez-Lanza E, Abascal JM, Ramírez C, Martos R, Salvador C, Celma A,
Bestard J, Ballesteros C, Mir C, Cecchini Ll, Trilla E, Planas J, de Torres I*, Morote J.
Servei d’Urologia.*Servei d’Anatomia Patològica
Hospital General Universitari Vall d’Hebron, Barcelona
INTRODUCCIÓ
Hi ha interès en la recerca de variables que prèviament a la cirurgia radical prostàtica puguin
preveure si la malaltia és confinada. S’han proposat molts models i alogaritmes que sovint no tenen
en compte tota la informació de la biòpsia. Estudiem el paper que pot tenir el resultat de la biòpsia,
juntament amb d’altres variables clíniques preoperatòries, en la capacitat de preveure el resultat
anàtomo-patològic final.
MATERIAL MÈTODES
Des de Gener de 2004 fins Agost 2005 s’han realitzat 150 prostatectomies radicals (PR). S’ha analitzat
la informació procedent de la biòpsia recollint les següents variables: número total de cilindres
afectats, el percentatge d’afectació del cilindre més afectat, la bilateralitat, el Gleason, l’afectació
perineural i la presència de HGPIN. S’han registrat també les dades clíniques: nivell de PSA,
estadiatge clínic i el volum prostàtic. Mitjançant estudi multivariant s’ha avaluat la capacitat predictiva
d’aquestes variables en el resultat anatomo-patòlogic.
RESULTATS
S’han pogut avaluar 119 malalts [93 (79%) organ-confinats (OC), 26 (21%) amb afectació
extracapsular(EC)]. El percentatge major del cilindre més afectat, juntament amb l’estadi clínic
preveuen significativament l’estadi patològic (p=0,022/p=0,04). L’afectació perineural és també una
variable important a tenir en compte (p=0,06). Utilitzant les corbes ROC s’ha triat com a nivell de
tall òptim el 18%. Quan l’afectació del cilindre més afectat és menor, la probabilitat
d’organconfinament és del 96%. Per altra banda, quan el tumor és EC, presenta una afectació major
del 18% en un 92,3%.
CONCLUSIÓ
Cada cop pren més importància part de la informació obtinguda en la biòpsia com a capacitat
predictora del resultat anátomo-patològic. Hem trobat que el percentatge del cilindre més afectat
és la variable més significativa alhora de preveure el resultat patològic. Tanmateix, és disponible
fàcilment sense precisar de cap processament. Donada la tendència a la homogeneïtat des del
punt de vista clínic dels malalts candidats a una PR, aquests paràmetres de la biòpsia podrien
millorar les taules de previsió de l’estadi patològic actualment disponibles. No obstant, una major
afectació del cilindres no ha d’evitar la cirurgia radical.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
62
O46
ESTUDI DE LA BIÒPSIA PROSTÀTICA PER L´ OBTENCIÓ DE FACTOR
PREDICTIUS DE LES TROBALLES PATOLÒGIQUES DESPRÉS DE LA
PROSTATECTOMÍA RADICAL.
X. Pascual, A. Bujons, M. Musquera, M.J. Ribal, J. Segarra, J. Huguet, A. Rosales, J. Gomez,J. Palou,
H. Villavicencio
Fundació Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIÓ
Un dels problemes en el tractament del càncer de pròstata es trobar amb exactitud l’estadi patològic
tumoral per elegir l´ opció terapèutica més adequada. Per intentar solucionar aquest problema s´
han utilitzat diferents paràmetres preoperatoris. S´ utilitza el PSA preoperatori, el estadi clínic i
el Grau histològic de Gleason de la biòpsia de pròstata. S´han utilitzat per determinar el pronòstic
però tot i això el Grau d’infrastadiatge es elevat.
OBJECTIUS
Analitzar el valor pronòstic de les dades que s’obtenen a partir de dades de la biòpsia de la biòpsia
de pròstata ( número de cilindres extrets, percentatge de lesió afecta, grau de Gleason de biòpsia)
per poder trobar malaltia extracapsular, volum tumoral i afectació de marges per millorar el protocol
terapèutic.
MATERIAL I MÈTODES
Estudi retrospectiu entre gener 1999 i Juny 2003, de 100 pacients diagnosticats de adenocarcinoma
de pròstata mitjançant biòpsia transrectal. Es procedeix a la revisió sistemàtica de les histories
clíniques recollint dades epidimiologiques, clínics i anatomopatologics tant de la biòpsia transrectal
com de la peça quirúrgica.
En l’anatomia patològica de la biòpsia s´ ha valorat: grau histològic de Gleason, percentatge
d´ afectació tumoral i nombre de cilindres afectes. Las tècniques quirúrgiques utilitzades son:
prostatectomía radical suprapúbica, laparoscópica perineal. L’anàlisi estadístic utilitzat es mitjançant
taules ANOVA paquet estadístic SPSS versió 11.5
RESULTATS
L edat mitja dels 100 pacients estudiats es de 63 anys. La mitja de PSA prèvia biòpsia fou de 7,4
amb una ratio de 0,12. Els resultats de l’anatomia patològica en la biòpsia foren Gleason 6 de mitja,
el percentatge d’afectació de cilindres en el costat dret fou 15% i del esquerra 9%. En un 80% dels
casos el estadi clínic fou de T1C i la resta T2A. La distribució del estadi patològic fou: 18,2% estadi
pT2a, 29,3% pT2b, un 31% pT2c, un 13,1% pT3a, un 7,1% pt3b i 1,3% un pT4.
El Gleason de la biòpsia de pròstata, el percentatge de afectació tumoral en la biòpsia, el
percentatge d’afectació tumoral i el Gleason de la peça quirúrgica estaven relacionats amb la
probabilitat de malaltia extracapsular. També el Gleason de la biòpsia, el Gleason de la pieza
quirúrgica i el porcentatge de tumor en la biopsia de próstata estaven relacionats amb la probabilitat
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
63
de marges afectes. En canvi, l única dada estadísticament significativa al valorar la mida tumoral
era el PSA (P<0,35).
CONCLUSIÓ
El PSA preoperatori, el percentatge de la biòpsia de pròstata i el grau histològic de Gleason en la
biòpsia transrectal de pròstata semblen ser els factors pronòstics mes importants per la valoració
de extensió extracapsular i marge positius en pacients afectes de càncer de pròstata i candidats a
prostatectomia radical.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
64
O47
RESULTATS PRELIMINARS EN EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CaP
MITJANÇANT ESPECTROSCOPIA DE RM ENDORECTAL
Comet-Batlle J, Vilanova Busquets JC*; Maroto Genover A +, Barceló C*, Torrent Quer N, Montserrat
Orri V, Ponce Campuzano A, Domingo R, , Valiente Amarilla CR, Ordis Dalmau M
Agència d’Avaluació de Tecnologia per a la recerca Mèdica (AATRM)
Servei Urologia i Servei Radiologia (+) Hospital J. Trueta (Girona).
Ressonancia Magnètica Girona (*)
OBJECTIU
Avaluar la capacitat diagnòstica de l’espectroscopia de ressonància megnètica endorectal (RMES) com a tècnica no invasiva en el diagnòstic del càncer de pròstata.
MATERIAL I MÈTODE
Hem realitzat un estudi prospectiu amb 51 pacients amb PSA entre 4-15 ng/ml i d’edats compreses
entre 50-65 a. Vàrem practicar exploracions amb RME-S a tots els pacients previs a la biòpsia
transrectal de pròstata, que ha estat en tots els casos de 8 mostres més biòpsia de les àrees
sospitoses. Les troballes de la RME-S es van analitzar i comparar amb els resultats de la biòpsia
i/o histologia, en una distribució zonal (6-8 zones) per a cada pacient. La presència de neoplàsia es
va considerar en una escala de 1 a 4 per RME i espectroscopia per separat en cada pacient, segons
la presència de lesions nodulars a la RM i el ratio de colina+creatina/citrat (CC/Ci) > 0,68 per la
RMS. Hem analitzat i correlacional individualment un total de 306 imatges de RM i 306 valors
d’espectroscopia. El diagnòstic de CaP es va comparar també amb el PSA, index PSAll/PSAt, RM i
RME-S per cada pacient.
RESULTATS
De 306 sextants, 78 es van diagnosticar de càncer (25%), corresponent a 23 pacients (45%) amb
CaP. La sensibilitat, especificitat i fiabilitat va ser del 42% (33/78), 94% (215/228) i 81% (248/306)
respectivament per la RM, i 80% (62/78), 98% (223/228) i 93% per la RMS. El ratio CC/Ci va ser
significativament més alt (mitjana 1,05+/- 0,41) pels sextants amb neoplàsia que pels sextants sense
neoplàsia (mitjana 0,51+/-0,23) (p< 0,001). La mitjana de l’index PSAll/t va ser significativament
més baixa (11,35%) en els pacients amb CaP que en els pacients sense CaP (16,55%) (p<0,001).
La mitjana del PSA total no va ser significativament diferent en els pacients amb CaP (7,42 ng/ml)
que sense CaP (6,42 ng/ml). Quan l’anàlisi es va realitzar sobre la pròstata completa com a unitat
global els resultats van mostrar una sensibilitat, especificitat i fiabilitat del 70% (16/23), 75% (21/28)
i 72% (37/51) per la RM; i del 87% (20/23), 93% (26/28) i 90% (46/51) per la RM-S respectivament.
CONCLUSIÓ
La RME-S de la pròstata és una tècnica no invasiva amb un alt índex de fiabilitat predictiva de CaP,
en una població assimptomàtica. La ratio CC/Ci mostra una millor discriminació pel CaP que el
valor de PSA total.
Comunicació.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
65
O48
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
66
O49
DUES SUBCATEGORIES DE PROSTATITIS AGUDA EN FUNCIÓ DE LA
MANIPULACIÓ PRÈVIA DEL TRAM URINARI INFERIOR
F. Millán Rodríguez, J. Palou, A. Bujons Tur, M. Musquera Felip, C. Sevilla Cecilia , M. Serrallach
Orejas, C. Baez Angles, H. Villavicencio Mavrich.
Fundació Puigvert
OBJECTIUS
Dins la classificació de les prostatitis, la categoria I (prostatitis aguda bacteriana-PAB-) és l´ única
que no ha patit modificacions a les successives revisions realitzades. Els objectius d´ aquest treball
són analitzar el perfil clínic de la PAB, el paper de l´ obstrucció infravesical a l´ etiologia de la PAB,
i avaluar si es poden definir 2 subcategories diferents de PAB en funció dels antecedents de
manipulació prèvia del tram urinari inferior.
MATERIAL I MÈTODES
Revisió de 614 casos de PAB diagnosticats al nostre centre durant 9 anys. Es van definir 2 categories
diferents de PAB en funció de l´ antecedent previ de manipulació del tram urinari inferior: PABM
(PAB secundària a manipulació) i PABE (PAB espontània). Es va analitzar si existien entre aquests
2 grups diferències clíniques, microbiològiques i d´ evolució. D´ altra banda es va avaluar la presència
o no d´ obstrucció infravesical. L´ estudi estadístic es va realitzar amb les proves ji-cuadrat i t de
Student.
RESULTATS
- Seguiment mig de 21 mesos
- Es va realitzar una fluxmetria a un 55.4% dels malalts, essent el flux màxim mig de 15.5
ml/s.
- Comparació PABM (10%) i PABE (90%): Edat (64 i 52 anys p=0.0001), Antecedent de PAB
(1.7% i 15.9% p=0.004), febre (64.4% i 31.3% p=0.0001), Síndrome miccional (22% i 53.1%
p=0.0001), Pròstata gran (50% i 22% p=0.0001), Abscès prostàtic (17.6% i 1.6% p=0.0001),
Germens múltiples (9.5% i 1% p=0.0001), E.Coli (62.5% i 90.5% p=0.0001), Pseudomona
(20% i 1%).
CONCLUSIONS
Es poden establir 2 subcategories diferents a la PAB. Hi ha un 10% de casos secundaris a manipulació
que són de major edat, amb pròstates de major tamany, amb més risc de desenvolupar un abscès
prostàtic i amb una major freqüència d´ infeccions múltiples i per bacteris diferents a l´ E. Coli.
D´ altra banda els pacients afectes de PAB no pressenten una obstrucció infravesical..
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
67
O50
FOTOVAPORIZACIÓN CON LÁSER KTP EN PACIENTES CON ADENOMA
DE PRÓSTATA
G. Chéchile, P. Martínez, J. Hidalgo, I. Díaz, A. Rousaud
Instituto Médico Tecnológico
OBJETIVO
Estudiar la eficacia y seguridad de la fotovaporización de próstata con láser KTP en pacientes con
hiperplasia benigna de próstata (HBP).
MATERIAL Y MÉTODOS
Desde Setiembre de 2004 a Julio de 2005 se trataron 42 pacientes con obstrucción urinaria infravesical
por HBP utilizando un láser KTP (potasio-titanil-fosfato) a 80 W.
A todos los pacientes se les determinó preoperatoriamente, al mes, a los 3 meses y a los 6
meses el IPSS, la QL y el flujo máximo ( si no tenían sonda vesical). Antes del tratamiento se
determinó el volumen prostático con ecografía transrectal y/o abdominal.
RESULTADOS
La fotovaporización se realizó con anestesia raquídea en todos los pacientes. La edad media fue
de 69 años (50-86 años). La duración media de los síntomas fue de 63 meses (05-204 meses). En
16 casos se habían producido previamente al menos un episodio de RAO que había requerido sondaje
vesical transitorio y en 15 de ellos la sonda se mantenía en el momento de la cirugía. El volumen
medio de la próstata fue de 76 gramos (23-170 gramos) y era igual o superior a 60 gramos en 21
casos (50%) y superior a 100 gramos en 10 casos (24%). El IPSS medio preoperatorio fue de 27 (1534) y la QL media fue de 5.3 (4-6). El flujo máximo medio fue de 6 ml/seg (3-10 ml/seg).
En 41 casos el ingreso fue de 24 horas y en un caso de 48 horas. En ningún paciente fue necesaria
la realización de transfusión sanguínea. En un caso al inicio de la casuística fue necesario realizar
una revisión hemostática a las 8 horas por sangrado. En el control al mes del tratamiento, el IPSS
medio fue de 10.4 (2-27) y la QL media de 1.9 (0-6). El flujo máximo medio al mes fue de 16.6 ml/seg
(7-40 ml/seg). A los 3 meses, el IPSS medio fue de 8 (1-17), la QL media de 1.8 (0-5) y el flujo máximo
medio de 18 ml/seg (8-40 ml/seg). A los 6 meses, el IPSS medio fue de 5.2 (0-11), la QL media de
1.2 (0-2) y el flujo máximo medio de 18.8 ml/seg (8-34 ml/seg). En un caso se observó estenosis de
uretra a los 3 meses del tratamiento.
CONCLUSIONES
La fotovaporización prostática con láser KTP es un tratamiento seguro y muy efectivo en el tratamiento
de pacientes con HBP.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
68
O51
GRAU D’ACOMPLIMENT DELS QÜESTIONARIS INTERNACIONALS
ENVERS L’HBP EN EL CONTINGENT ADSCRIT A UN CENTRE
D’ASSISTENCIA PRIMARIA GERIATRICA (II)
C. Pellicé I Vilalta
CAP MUTUAM-BARCELONA
OBJECTIUS
Saber quelcom de mes a prop del grau d’acompliment dels qüestionaris internacionals
simptomatològics (“IPSS”) i de qualitat de vida (“QL”) envers l’HBP, auto-administrats en el contingent
urogeriàtric adscrit a un centre d’assistència primària (CAP) de tipus urbà.
MATERIAL I METODES
Estudi observacional i prospectiu. Metodologia informàtica: Procediments comuns i a l’abast. Treball
realitzat sota estrictes condicions de normopraxi.
100 qüestionaris “IPSS/QL” (Numerats: 001-100 i degudament validats al castellà) lliurats a la
Consulta d’Urologia del CAP a una cohort de 100 visites consecutives de barons afectes d’”HBP no
quirúrgica” (HBP diagnosticades, tractades i controlades per CPiV en el propi CAP, com a primer
diagnòstic urològic amb un seguiment minin de dos anys i mai havent-hi sospitat poder estar al
davant d’un ADK prostàtic). 100 dossiers d’història clínica: Anannesis, tactes rectals, analítiques
generals amb PSA (Sempre menors a 4 ng../ml.), ecografies reno-vesico-prostàtiques (Informe
complert, mesures dels residus en cm3 y del pes prostàtic en cl./gr.), tractaments mèdics oferts,
etc., ...
RESULTATS
Edats: 60-91 anys.
“FULLS D’IPSS / QL” – Validats al castellà: 100 Lliurats / 84 Retornats / 16 No retornats / 80
Contestats / 4 No contestats / 76 Vàlids per valoració / 4 No vàlids per valoració
“IPSS”: 65% Lleus / 32% Moderats / 3% Severs
“QL”: 11% Encantats / 65% Acceptables / 16% Bastant satisfets / 5% Iguals / 3% Bastant Insatisfets
/ 0 Desgraciats / 0 Terribles
COMENTARIS
A grans trets poden donar com a correcta la resposta donada pels usuaris del CAP MUTUAM
BARCELONA a l’enquesta. Tanmateix hom pot donar com acceptables els “IPSS/QL” d’aquests
barons controlats i tractats per “HBP no quirúrgica”, als dos anys com a minin del seu diagnòstic
inicial.
Aquests qüestionaris son una bona i profitosa eina utilitzable per valorar, tant la simptomatologia
com la qualitat de vida dels barons afectes d’HBP.
Són útils en la presa de decisions.
Cal tenir en compte que la presa de fàrmacs tipus dels antidepressius, broncodilatadors i
antihistamínics fan pujar de 2 a 3 punts l’escala “IPSS”.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
69
Han estat pensats per ser autoadministrats i seran mes o menys fiables en funció de molts
diversos factors.
Creiem que els successius “IPSS/QL” que anirem practicant al llarg del procés assistencial per
HBP deuran de formar part del dossier d’història clínica urològica del pacient.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
70
O52
CRIOTERAPIA PROSTATICA: A PROPOSITO DE 65 CASOS
J. Segarra, H. Ascaso, J. Palou, V. Monllau, y H. Villavicencio.
Fundació Puigvert. Barcelona.
INTRODUCCION
La crioterapia una técnica mínimamente invasiva aceptada por la FDA para el tratamiento de
intención curativa del cáncer de próstata (CP) local o localmente avanzado y como rescate tras
fracaso de la radioterapia.
PACIENTES Y METODOS
Entre Septiembre de 2002 y marzo de 2005, 65 pacientes (pac) fueron sometidos a crioterapia
prostática, como tto inicial del CP local o localmente avanzado. La técnica consistió en: 1/ uso de
criomaquina (Endocare®) basada en efecto Joule-Thompson (argon/helio) 2/ uso calentador uretral
aprobado FDA (Tª 41º) 3/ 6-8 criosondas 2mm de punción directa y 4 termosensores en esfínter,
ápex y ambas bandeletas neurovasculares 4/ realización de al menos 2 ciclos congelacióndescongelación con Tª objetivo de -40ºC 5/ control con ecógrafo biplanar de todo el proceso 6/
distensión del espacio recto-prostático con suero 7/ cistostomia con pinzado a los 10 días y retirada
cuando RPM <50cc. Se sigue a los pac con PSA a los 3 meses y luego cada 6 meses. Biopsia de
próstata a los 9 meses y luego según PSA y tacto rectal.
RESULTADOS
La edad media fue de 71,49 años con un seguimiento medio de 19,5 meses ( 5,1 - 35,2). No
observamos complicaciones intraoperatorias ni en el postoperatorio inmediato. La tolerancia al
procedimiento fue buena con mínimos requerimientos analgésicos y una estancia hospitalaria
media de 2,6 días. El tiempo medio de permanencia de la cistostomia fue de 25 días. 3 pac (4,61%)
presentaron incontinencia de orina leve (1pañal/dia). La tasa de impotencia fue del 100%. 1 pac
(1,53%) presentó cuadro de orquiepididimitis y otro (1,53%) esfacelamiento uretral con obstrucción
que requirió RTUP estando actualmente desobstruido y continente. 4 pac (6,15%) presentaron RAO
que requirieron sondaje temporal. No hemos visto fístula rectal, ni infecciones perineales.
A lo largo del seguimiento 51 pac (78,46%) tienen al menos dos determinaciones de PSA, 14 una
(21,53%).
Los pac se estratificaron en tres grupos de riesgo:
• bajo riesgo (6 pac (9,12%): <=T2a, PSA<=10 y Gleason <=6),
• riesgo intermedio (42 pac (64,61%): uno de los siguientes criterios >T2a, PSA>10,
Gleason >=7),
• alto riesgo (17 pac (26,15%): 2 o 3 de los criterios).
Si consideramos éxito un PSA post tratamiento inferior a 1 ng/L, 53 (81,53%) pac pueden
considerarse libres de enfermedad bioquímica (SLEB) según el nivel de corte citado.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
71
La crioterapia ha fracasado como tto inicial en 12 pac (18,46 %). Un pac pertenece al grupo de bajo
riesgo, 7 al intermedio y 4 al de alto riesgo. A pesar del fracaso bioquímico, 8 pac tienen biopsia
prostática negativa.
A los 9 meses, 38 pac (58,4%) tienen biopsia y 35 (92,1%) fueron negativas a CP.
CONCLUSION
La crioterapia es una técnica poco invasiva, reproducible, realizable íntegramente por el urólogo,
con una corta estancia hospitalaria y una morbilidad aceptable. En nuestra serie la SLEB es de
81,53% % y de las 38 biopsias que hemos realizado a los nueve meses del tratamiento el 92,1% han
sido negativas a CP.
A pesar del corto seguimiento y de que el 90,76 % de nuestros pacientes pertenecen los grupos
de riesgo intermedio y alto, los resultados obtenidos apoyan a esta técnica como alternativa a la
RT.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
72
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
73
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
74
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
75
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
76
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
77
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
78
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
79
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
80
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
81
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
82
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
83
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
84
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
85
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
86
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
87
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
88
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
89
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
90
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
91
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
92
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
93
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
94
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
95
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
96
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
97
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
98
POSTERS
P1
TUMOR MULTIFOCAL IPSILATERAL Y RECIDIVA CONTRALATERAL
TRAS NEFRECTOMIA RADICAL POR CARCINOMA RENAL
Darío García, Carlos Abad, Angel Prera, Eduardo Vicente, Naum Hannaui, José L. González, J.
Antonio Peña, Mª Angeles cabezuelo*, Juan Prats
Urología. Patología*. CORPORACIO PARC TAULI. SABADELL:
OBJETIVOS
Determinar la incidencia y los factores de riesgo asociados a multifocalidad ipsilateral y recurrencia
contralateral en pacientes a los que se practicó nefrectomía radical por carcinoma renal.
MATERIAL Y MÉTODOS
Se valoran 103 enfermos a los que se realizó nefrectomía radical por carcinoma renal en nuestro
centro entre enero de 1989 y febrero de 2002. A todos los pacientes se les realizó TC preoperatorio.
Se analiza la clínica de presentación, el tamaño tumoral, el tipo histológico, el grado tumoral y el
estadio tumoral (TNM 2002). Se revisan las imágenes de la TC para determinar la eficacia en la
detección de multifocalidad ipsilateral y recidiva en riñón contralateral. Se utilizan los tests de Chi
cuadrado y Fisher para comparar variables categóricos. Se estima la supervivencia cáncer específica
y recidiva según el método de Kaplan-Meier.
RESULTADOS
Incidencia de multifocalidad ipsilateral: 9.7% (10 enfermos). El 70% de los enfermos con enfermedad
multifocla no presentaron clínica. Unicamente un tumor multifocal fue detectado mediante la TC
preoperatoria: sensibilidad 10%, especificidad 100%, VPP 100%, VPN 91.17%. El tamaño medio de
la neoplasia satélite fue de 0.5 cm (0.3-1). La segunda neoplasia fue múltiple en el 60% de los casos.
En 3 enfermos la neoplasia satélite fue carcinoma, en 6 adenoma y en uno fibroma medualr. No
observamos factores de riesgo asociados con la presencia de multifocalidad ipsilateral. Con un
seguimiento medio de 61.4 meses, no observamos diferencias en la supervivencia de los tumores
unifocales o multifocales según el tamaño de la neoplasia primaria fuese mayor o menor de 4 cm.
La incidencia de recidiva en el riñón contralateral tras nefrectomía por tumor renal fue de 3.8%
(4 enfermos). Todos se detectaron de forma asintomática, en controles mediante técnicas de imagen
durante el seguimiento. La media de aparición del tumor renal en el riñón contralateral fue de 86.5
meses (55-144). Unicamente la presencia de multifocalidad en el tumor primario fue
significativamente asociado a recidiva contralateral (p<0.05, razón de riesgo de 9.5). En dos enfermos
tras nefrectomía y que presentaron recidiva en el riñon contralateral (50%), la neoplasia satélite
fue adenoma.
CONCLUSIONES
La incidencia de multifocalidad en tumores renales es baja, pero es difícil de detectar
preoperatoriamente mediante TC. No hemos observado correlación entre los diferentes factores
de riesgo y la presencia de multifocalidad. La presencia de multifocalidad es el único factor de
riesgo predictor de recidiva en el riñon contralateral. Consideramos que en este grupo de enfermos,
independientemente del tamaño tumoral se debe practicar una ecografía o TC abdominal
anualmente. La biología de los adenomas renales no está definida totalmente en la actualidad. El
hecho de que la neoplasia multifocal satélite secundaria se trate de adenoma no implica que no
pueda presentarse recidiva contralateral.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
2
P2
ASPECTES MEDICOLEGALS EN LA PRACTICA UROLOGICA
C.Pellicé (#), R.Bruguera (*) , J.Benet i M. Martínez (*)
(*) SERVEI DE RESPONSABILITAT PROFESSIONAL DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE
BARCELONA (COMB)
INTRODUCCIÓ
Una de les principals causes de preocupació i d’ansietat entre els metges en son les demandes i les
denuncies per mala praxi que sovint arribant a una situació de greu alteració emocional i d’estrès.
OBJECTIUS
Analitzar el numero, les causes i les conseqüències de les reclamacions per presumpta mala praxi
en l’especialitat de la urologia.
Del seu anàlisi pretenent trobar vies per evitar els procediments judicials mitjançant el
coneixement de les conductes de risc i l’implantació de conductes ajustades a la normopraxi
assistencial.
MATERIAL I MÈTODES
Anàlisi descriptiu envers el total de reclamacions per presumpta mala praxi enregistrades en el
Servei de Responsabilitat Professional del COMB en el període comprés entre l’any 1986 i el 2004.
RESULTATS
Del total de 3677 reclamacions analitzades, 143 en fan referència a actes urològics (4%): 51%
denúncies penals i 75% per defecte de praxi quirúrgica.
24 reclamacions relacionades amb la VASECTOMIA (17 per manca d’eficàcia)
21 reclamacions relacionades amb les INFECCIONS
15 reclamacions relacionades amb la RTU (Estenosis, incontinència, impotència, lesió
neurològica, IAM intra-operatori, èxitus i infertilitat)
26 reclamacions relacionades amb un EXITUS.
6 reclamacions per TORSIO TESTICULAR (La majoria per error diagnòstic)
9 reclamacions relacionades amb NEOPLASIES.
5 reclamacions relacionades amb el PENIS (Pròtesis, malaltia de La Peyronie,...).
CONCLUSIONS
En una de cada quatre reclamacions hi ha mes d’un metge implicat.
La majoria son per actes quirúrgics.
_ de les reclamacions son judicials.
En el 13% es declara responsabilitat del metge.
45% de les reclamacions el acte va tenir lloc en l’àmbit assistencial privat.
Els procediments urològics de mes risc han estat:
Les RTU, les vasectomies (Sense el Document del Consentiment Informat) i les infeccions postoperatòries.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
3
P3
...QUELCOM A PROP DELS TUMORS TESTICULARS DE CEL.LULES DE
SERTOLI...
C.Pellicé i Vilalta i Ma. Cosme Giménez
Barcelona
OBJECTIUS
Aportar una visió panoràmica i de conjunt del que han estat els tumors testiculars (TT) de cèl·lules
de Sèrtoli (TCS) en una revisió bibliogràfica i d’autors a l’Estat Espanyol durant el període abastat
del 1985 al 2004 (CPiV y MACG / “AEU – GUO”: Vila Real: 2005).
MATERIAL I MÈTODES
Conjunt de cites bibliogràfiques obtingudes de les revistes “Actas Urológicas Españolas, Archivos”,
“Españoles de Urología”, altres publicacions estatals i estrangeres varies i “Llibres Resums” de
congressos de l’AEU.
RESULTATS
Els TCS resten en la seva immensa majoria aportats com a “Notes Clíniques” o bé citats en estudis
retrospectius que ens mostren l’experiència d’un determinat Servei d’Urologia en la temàtica
generada pels TT i en ella hi resten inclosos els TCS .
Totes les dades extretes d’aquestes cites en son sempre congruents amb les aportades per la
resta de la bibliografia i prou ben comentades en els llibres considerats com de “text” de l’especialitat,
publicats a l’Estat Espanyol.
3 Publicacions Estrangeres (9 casos), 6 Publicacions Estat Espanyol (7 casos) i 6
Comunicacions congressos de l’AEU (7 casos).
23 TCS referenciats (3 amb criteris de malignitat).
17 TCS Clàssics / 1 TCS Esclerosant / 5 TCS Calcificants / 0 TSC Mixtes / 0 Falsos TCS
o Adenomes de Pik.
COMENTARIS
Les formes de presentació clínica i iconogràfica dels TSC son les pròpies a tot TT, però els marcadors
tumorals (MCT) son inexpressius encara d’estar al davant d’un TSC maligne.
Un 10% dels TSC manifesten criteris de malignitat.
Caldrà distingir unes formes didimàries focals, unilaterals i no associables a endocrinopatia
ninguna de unes formes bilaterals, multifocals associables a endocrinopaties varies i a síndromes
sistémiques (Carmey, Peutz-Jeghers,...).
La presència de microlitiasis testiculars als estudis ecogràfics (US) sovint en els TCS calcificants,
no ens deuen de confondre i en tal cas seguirem amb acurats controls US i de MCT periòdics.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
4
P4
ROTURA RECURRENTE DE NEOVEJIGA ILEAL: MANEJO CONSERVADOR
A PROPÓSITO DE UN CASO.
H. Ascaso Til, J. Segarra, P. de la Torre *, V. Monllau y H. Villavicencio.
Servicio de Urología y Radiología*. Fundació Puigvert. Barcelona.
Presentamos un caso de perforación recurrente de neovejiga ileal, tratada de modo conservador.
A propósito de ello, se revisa la literatura.
CASO CLÍNICO
Varón de 61 años, que en julio de 1995 es intervenido por carcinoma vesical infiltrante (G3 pT3a)
practicándose cistoprostatectomía radical y sustitución vesical tipo Camey II. Evolución anodina.
Autosondajes con residuo postmiccional escaso.
En julio de 2001 cuadro de abdomen agudo con laparotomía exploradora, demostrando perforación
de 5 mm en pared lateral derecha de neovejiga, suturándose la misma.
Tres años más tarde cuadro de dolor abdominal, peritonismo e íleo paralítico, disminución de
diuresis y ausencia de fiebre. Refiere autocateterismo la noche anterior, sin dificultad, dolor ni
hematuria. Analítica: Hb 156 g/l, leucocitosis de 16,2 g/l (66,1% segmentados) con desviación
izquierda, Creatinina 174. TC abdominal: abundante líquido libre peritoneal y rotura de la neovejiga
con extravasado de contraste. Sondaje vesical: 800 cc de orina (E. Coli). Paracentesis: bioquímica
compatible con orina.
Dada la estabilidad hemodinámica del paciente y el corto tiempo de evolución, se realiza tratamiento
conservador: nefrostomía bilateral , drenaje peritoneal y sonda vesical más tratamiento antibiótico
(amoxicilina-clavulánico 1gr/ev/8h y aztreonam 1gr/ev/12h). Evolución satisfactoria.
Una semana después, cistografía de relleno: ausencia de extravasado. Retirada de las SNF y 7 días
más tarde de la sonda vesical. Autocateterismos: escaso residuo confirmado mediante ecografías seriadas.
DISCUSIÓN
Se comentará la revisión de la literatura consistente en 23 casos, de los cuales, 4 han sido tratados
de modo conservador.
CONCLUSIONES
1.- Etiología multifactorial: sobredistensión, adherencias intraperitoneales, lesiones
directas por mala técnica de autosondaje.
2.- Importante sospecharlo ante dolor abdominal en pacientes con antecedente de
neovejiga. La cistografía con placas postvaciado, ayuda al diagnóstico aunque tiene
una alta tasa de falsos negativos.
3.- El tratamiento de elección es la laparotomía con cierre de la lesión y drenaje del
urinoma. Hay una serie de características que pueden ayudarnos a decidir un
tratamiento conservador: diagnóstico temprano, estabilidad hemodinámica, escasa
repercusión analítica, ausencia de comorbilidades que puedan complicar la
evolución del cuadro. Se requiere una monitorización clínica y analítica estricta,
drenaje adecuado de la neovejiga y las colecciones que estén presentes, reposo
intestinal y tratamiento con antibioticoterapia de amplio espectro. Siempre
teniendo presente que ante cualquier signo de mala evolución ha de procederse a
la cirugía.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
5
P5
PAD TEST PRE I POST REEDUCACIÓ PERINEAL EN LA INCONTINÈNCIA
URINÀRIA D´ESFORÇ FEMENINA.
A. Bujons; C. Errando Smet; C.Báez; X. Pascual; M. Granda; P. Arañó; H.Villavicencio.
Unitat d´Urologia funcional i femenina. Servei d´Urologia Fundació Puigvert Barcelona.
OBJECTIUS
Presentar els nostres resultats de les tècniques de rehabilitació perineal en el tractament de la
incontinència urinària d’esforç femenina avaluada mitjançant PAD-test pre i post tractament.
MATERIAL I MÈTODES
Entre el gener de l’any 2000 i setembre 2004 es tractaren mitjançant rehabilitació del sòl pèlvic 68
dones afectades d’incontinència urinària d’esforç, edat mitja 50 anys (R32-75) diagnosticades per
estudi urodinàmic.
La incontinència fou classificada clínicament segons el número de pèrdues d’orina al dia, número
d’absorbents utilitzats i PAD-test en incontinència lleu (35) i moderada (33). Es realitzà el tractament
rehabilitador durant 11 sessions mitjançant exercicis perineals assistits per biofeedback visual. A
8 pacients se’ls aplicà electroestimulació prèvia al programa de rehabilitació. S’avaluà el resultat
clínicament i pel PAD-test post tractament.
RESULTATS
En 16 pacients (23,5%) fracassà el tractament, 19 milloraren (27,9%)i 33 es curaren (46,7%). La
pèrdua d’orina mesurada per PAD-test pre i post tractament mostrà una disminució significativa.
L’edat de les pacients i el grau d’incontinència no condicionaren el resultat clínic ni PAD-test.
CONCLUSIONS
La rehabilitació del sòl pèlvic presenta una bona taxa de curació o milloria en pacients afectades
d’incontinència d’esforç lleu o moderada. El PAD-test és útil en l’avaluació objectiva dels resultats
terapèutics.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
6
P6
CATÉTERES DE DERIVACIÓN URINARIA CALCIFICADOS
C.Gutiérrez, F. Millan, A. Bujons, R. Martinez, F. Rousaud ,H. Villavicencio.
Fundació Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIÓN
La aparición de los catéteres de derivación urinaria con sistema de fijación interna constituyó uno
de los grandes avances de la urologia. Dichos catéteres permitieron el tratamiento conservador
de la obstrucción urinaria. Con el paso del tiempo y su amplio uso han ido apareciendo
complicaciones que han dificultado en muchos casos el manejo del paciente y su tratamiento. Una
de las complicaciones más temibles es la calcificación de dichos catéteres.
MATERIAL Y MÉTODOS
En el periodo comprendido entre 1995-2004, 26 pacientes portadores de catéteres de derivación
urinaria presentaron calcificación de los mismos, precisando diversas técnicas intervencionistas
para su retirada.
Presentamos un estudio retrospectivo de dichos casos, cuyo objetivo es evaluar los factores
predisponentes y las distintas actitudes terapéuticas que se siguieron así como las tasas de recidivas.
RESULTADOS
Se evaluaron 26 pacientes (12 hombres y 14 mujeres) portadores de catéteres de derivación urinaria
(24 catéteres JJ, 3 SNF y 1 cistostomia) con una edad media de 49.18 años y un tiempo de seguimiento
medio de 16.14 meses. De todos los pacientes, 22 (88%) presentaban antecedentes de litiasis; de
los que, 19 (73.5%) requirieron tratamiento con ESWL, 2 (7.7%) URS y en 6 casos (23.1%) cirugía
abierta. En los pacientes a los que se les coloco cateter ureteral por litiasis obstructiva la localización
más frecuente de ésta fue la pélvica (38.5%). El 50% de los pacientes presentaron infección urinaria
y un 20% infecciones polimicrobianas o de repetición.La localización más frecuente de la
calcificacióndel catéter fue en pelvis(57.7%), seguidas por las calcificaciones vesicales. Los pacientes
presentaban unos niveles de pH urinario de 6.5 de media con un rango de (6.8 a 6.1)La terapeutica
que seguimos fue realizar ESWL en 19 pacientes requiriendo en un 73% entre 1 y 2 sesiones. De
los 26 pacientes, 16 requirieron tratamiento endoscópico: 14 (53.8%) ureteroscopia y a 2 pacientes
se les realizó un abordaje percutáneo, 5 pacientes requirieron unicamente cistoscopia para extraer
el catéter sin usar fuentes de energia para fragmentar la calcificación..Finalmente a 3 pacientes
se les realizo cirugía abierta convencional ( ureterolitotomia en 1 caso y pielolitotomia en 2 casos).
El componente principal de la calcificación fue en 35.7 % de Brushita y 28.6 % de Estruvita. Y el
secundario fue en 77.8% de Apatita y 22.2 % de Estruvita.. El 54.5 % de los pacientes presentaron
recidiva de la litiasis con un tiempo de seguimiento medio de 16.14 meses (4.25 a 28.02 meses)
CONCLUSIONES
El principal factor predisponerte para la aparición de calcificaciones en los catéteres urinarios es
la presencia de litiasis. Las calcificaciones también se ven favorecidas en orinas de pH alcalino y
su componente principal es la Brushita y la Estruvita, lo que corrobora el papel se la infección
urinaria en estos pacientes. La mayoria de los pacientes requieren cirugía para extraer las
calcificaciones a pesar de ser sometidos a varias sesiones de litotricia, aunque la mayoria se
resuelven mediante técnicas endoscópicas. Siempre se iniciara el enfoque terapéutico por las
técnicas menos agresivas.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
7
P7
URÉTER ECTÓPICO BILATERAL. A PROPÓSITO DE UN CASO CLÍNICO
C Gutiérrez, O Angerri, J Caffaratti, JM Garat, H. Villavicencio.
Fundació Puigvert
INTRODUCCIÓN
El uréter ectópico bilateral constituye una entidad muy poco frecuente.
La desembocadura ectópica ureteral bilateral se asocia a una vejiga de baja capacidad sin
trígono y cuello vesical incompetente, que condiciona una incontinencia de orina severa de muy
difícil manejo y requiere, en la mayoria de los casos, la reconstrucción del cuello.
Presentamos un caso de ureter ectópico bilateral que fue tratado con una técnica poco invasiva
mediante inyeccion subcervical con macroplastico.
CASO CLÍNICO
Niña de 4 años remitida a nuestro Servicio para estudio de ITU de repetición e incontinencia urinaria
diurna y nocturna constante. 2ª hija, gestación a término, parto eutócico. PN: 2600gr. Se inica el
estudio con la realización de Ecografia renovesical que informa de riñones de aspecto normal con
imagen anecoica paravesical de difícil valoración. CUMS: Reflujo vesicoureteral bilateral, aparente
abocamiento cervical de uréter derecho. Urografia: Riñones funcionalismo preservado. Distorsión
pielocalicilar izquierda y aparente inserción baja de uréter derecho. Gammagrafiarenal DMSA:
Funcionalismo bilateral preservado: RD: 55% RI: 45%. Se realiza un estudio urodinámico que descarta
la presencia de inestabilidad vesical y muestra una hipoacomodación y presencia de escapes . Con
sospecha de uréter ectópico derecho se realiza cistoscopia bajo anestesia que muestra la salida
de ambos uréteres distales a cuello vesical. El 8/9/2005 la paciente es sometida a reimplante
ureteral bilateral tipo Leadbetter más inyección subcervical de macroplastico , con buena evolución
postoperatoria presentando mejoria de la incontinencia miccional y ausencia de residuos
postmiccionales.
DISCUSIÓN
El uréter ectópico bilateral constituye una rara entidad casi sólo descrita en hembras. Generalmente
existe una vejiga hipoplásica con ausencia de trígono y cuello vesical , y los uréteres van a desembocar
en la uretra o en el area vulvovaginal. Embriológcamente se explica por el origen común de estas
estructuras en el ductus mesonéfrico que originan la yema ureteral. Si la yema ureteral se origina
más cranealmente nunca se incorporará a la porción del seno urogenital que formará la vejiga.
Existe una asociación con la presencia de reflujo vesicoureteral y malformaciones genitales y anales.
La clinica que presentan estos niños es incontinencia total tanto más severa cuánto más distal sea
la implantación ureteral; asimismo se acompaña de infección urinaria y obstrucción de TUS y/o
reflujo (más frecuente en varones con cuellos algo más competentes). El diagnótico vendrá dado
por las imágenes en la Urografia y Cistografia, siendo en ocasiones necesario la cistoscopia para
localizar los meatos.
En cuanto al tratamiento éste varia mucho según la gravedad de la afectación: desde el reimplante
ureteral bilateral a la necesidad de ampliación vesical más derivación continente o esfínter artificial,
siendo el gold estándar la cervicouretroplastia de Young-Dees en vejigas con capacidad suficiente.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
8
La inyección de Macroplástico consiste en depositar habones subcervicales de silicona con lo
que se consigue aumentar el cierre del cuello vesical y asi su competencia. Es un método sencillo,
rapido y poco invasivo que requerira de mayor seguimiento para demostrar su utilidad en los casos
de uréter ectópico bilateral.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
9
P8
RESULTATS I INDICACIONS DE L´EMBOLITZACIÓ ARTERIAL
SELECTIVA DELS ANGIOMIOLIPOMES RENALS
Bestard J, Trilla E, Pérez M*, Planas J, Cecchini Ll, Órsola A, Raventós CX, Abascal JM, Ramírez C,
Martos R, Salvador C, Celma A, Gómez E, Ballesteros C, Mir C, López MA, De Torres I**,Segarra
A*, Morote J.
Servei d’Urologia, Angioradiologia* i Anatomia Patològica**de l’Hospital General de la Vall d’Hebron.
Barcelona.
INTRODUCCIÓ
Els angiomiolipomes (AML) són tumors renals benignes compostos per teixit adipós, vasos aberrants
i cèl·lules musculars llises. Malgrat que la cirurgia segueix essent un tractament vàlid, l’embolització
arterial selectiva en els casos de sagnat actiu urgent o tumors superiors a 4 cm de diàmetre presenta
resultats equivalents a la majoria de sèries publicades.
OBJECTIUS
S’ha fet una revisió dels 13 AML tractats mitjançant embolització al nostre hospital, fent especial
esment en les característiques dels pacients, les imatges del tumor a la TC o RNM, la indicació de
tractament i la posterior evolució dels mateixos.
MÈTODES
Hem revisat 13 pacients embolitzats per aquesta patologia des de maig de 1997 fins març de 2005,
recollint un total de 16 episodis d’embolització. Per tal de comparar-ne l’evolució s’ha mesurat el
diàmetre màxim dels tumors a cada prova, sempre en comparació amb la mateixa pròva d’imatge
immediatament anterior i posterior. En cas d’haver estat embolitzats varis tumors, s’ha pres com
a referència aquell més gran. S’ha assumit com a reducció significativa del tamany aquella superior
a 1/3 de la mida del tumor abans d’embolitzar.
RESULTATS
El diàmetre mig dels tumors sotmesos a un primer tractament va ser de 8.85 cm (4-15.5), presentant
6 dels pacients AML múltiples (46%) i 4 AML bilaterals (66%). En 3 casos dels 10 embolitzats
d’urgència (30%) es va haver de recorre a la cirurgia dins els 30 dies posteriors a l’embolització per
persistència del sagnat, i en un cas es va decidir reembolitzar per persistència del sagnat a la TC
de control practicada als 40 dies. En les proves de control s’apreciava una reducció significativa de
tamany a 5 dels 14 casos seguits (35%), apreciant-se una primera disminució de tamany als 5.8
mesos (2-11) i assolint-se el nadir a les proves d’imatge als 13 mesos (3-20). El promig de reducció
total que es va aconseguir va ser del 72% (42-87%). Si es comparava aquest grup amb el dels 6
pacients que en el seguiment no varen reduir significativament el seu tamany. trobavem que en el
primer cap dels pacients presentava Esclerosi Tuberosa (0% vs 33%), la mitjana de tamany era més
petita (7.4 cm vs 10 cm), només 1 dels 6 casos eren múltiples (20% vs 83%) i cap era bilateral (0%
vs 83%).
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
10
CONCLUSIONS
Si bé en moltes ocasions l’embolització arterial pot esser un tractament alternatiu a la cirurgia per
al tractament dels AML, les nostres dades apunten a que un bon resultat a l’hora d’embolitzar
implica seleccionar pacients amb AML únics, unilaterals i inferiors a 8 cm. Igualment tampoc
s’evidencia la necessitat de demanar proves d’imatge abans dels 6 mesos, quan encara no sol
haver-hi modificacions del tamany.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
11
P9
RTU PRÓSTATA BIPOLAR vs MONOPOLAR: RESULTADOS
PRELIMINARES
C Salvador, JM, Abascal, L Cecchini, R Martos, C Ramírez, A Celma, E Trilla, C Raventós, A orsola,
J Planas, E Tremps, J Morote
Servicio de Urología Hospital Universitario Vall d´Hebron. Barcelona
INTRODUCCIÓN Y OBJETIVOS
La RTU de próstata continúa siendo el tratamiento de referencia en aquellos adenomas de próstata
cuyo volumen permita resecarlos en aproximadamente una hora. Una de las últimas innovaciones
técnicas encaminadas a disminuir la morbilidad de la RTU es el bisturí bipolar que no necesita
placa de bisturí, realiza corte y hemostasia al mismo tiempo, y utiliza suero fisiológico como líquido
de irrigación.
Hemos querido analizar a corto plazo las posibles diferencias entre el resector bipolar y el
resector monopolar clásico.
MATERIAL Y MÉTODOS
Estudio prospectivo randomizado de 25 pacientes realizado entre marzo y julio de 2005. Doce
pacientes fueron intervenidos con resector monopolar (Storz Ch 26, 30º) y 13 con resector bipolar
(Olympus ch 26, 30º), ambos con sistema de irrigación continuo. La edad media fue de 69 años en
el grupo bipolar frente a 66 del monopolar (p>0.05); flujo máximo medio previo a la cirugía (7,7
ml/seg vs 7,5 ml/seg), p>0.05; volumen ecográfico (44,4 cc vs 47,1 cc), p>0.05; volumen de resección
(14,4 gr vs 15,2 gr), p>0.05 y el tiempo de resección medio fue de 40,3 min vs 49,1 min (p>0.05).
Cada cirujano completó un cuestionario al finalizar la cirugía para valorar los siguientes parámetros
en una escala cualitativa: capacidad de corte del resector (excelente-escasa), grado de adherencia
de fragmento (muy abundante-escasa), sangrado durante el corte (muy abundante-escaso), visibilidad
peroperatoria (excelente-escasa), capacidad de coagulación del resector (excelente-escasa).
RESULTADOS
La capacidad de corte se calificó como notable-excelente en el 90% de los casos en el grupo bipolar
frente a un 50% del monopolar (p 0,03). La adherencia de fragmentos al asa de resección se consideró
abundante ó muy abundante en 0% vs 50% (p 0,01). Las diferencias de puntuación respecto a la
capacidad de coagulación, sangrado durante el corte y a la visibilidad no resultaron estadísticamente
significativos. Las diferencias entre los días de sondaje (3 vs 3,5) resultaron estadísticamente
significativos (p 0,01). No hubo diferencias estadísticamente significativas en cuanto a los días de
lavado (1,92 vs 2,3), días de ingreso (3,6 vs 3,8), disminución HTO (4,8 vs 4,4) y disminución del Na
plasmático (0,35 vs 2,1) ni episodios de retención aguda de orina (sólo 1 paciente en el grupo
monopolar).
CONCLUSIONES
Aunque se trata de un tamaño muestral pequeño (n=25) y no se han analizado complicaciones a
largo plazo de la resección transuretral de próstata (estenosis, incontinencia), en este estudio se
insinúan ciertas diferencias a favor del resector bipolar (mejor corte, menor adherencia de
fragmentos, disminución de días de sondaje) que en un futuro pueden convertirlo en el tratamiento
de referencia de la resección transuretral de próstata.
EVOLUCION DE
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
12
P10
VALOR PRONÓSTICO DEL TUMOR VESICAL INFILTRANTE DE TIPO
ESCAMOSO: ANÁLISIS DE LA SUPERVIVENCIA FRENTE A LA
VARIANTE TRANSICIONAL
C Salvador, JM Abascal, R Martos, E Gómez, C Ballesteros, C Ramírez, A Celma, J Bestard, C Mir,
E Trilla, L Cecchini, C Raventós, A orsola, J Planas, JI Idoipe, J Morote.
Servicio de Urología Hospital Universitario Vall d´Hebron. Barcelona
INTRODUCCIÓN Y OBJETIVOS
El carcinoma escamoso de vejiga es un tumor infrecuente en nuestro medio, representando alrededor
del 5% del total de los tumores vesicales, no siendo tan infrecuente su coexistencia en forma de
focos aislados en el carcinoma transicional. Tradicionalmente se le considera un tumor de pronóstico
sombrío por su agresividad locorregional y su diagnóstico tardío.
Hemos querido analizar la supervivencia de este tipo de tumor comparado con los tumores
transicionales de nuestra serie de tumores vesicales, valorando si realmente la variable histológica
es un factor pronóstico.
MATERIAL Y MÉTODOS
Entre enero de 1997 y diciembre de 2002 se han revisado un total de 146 especímenes de cistectomía
radical por tumor vesical infiltrante. El seguimiento medio fue de 27 meses (1-96). Se consideró
carcinoma escamoso puro cuando éste representaba más del 90% de la pieza.
RESULTADOS
En el 23% de los especímenes procedentes de cistectomía se detectó carcinoma escamoso puro.
Además, en otro 14% existió un componente mixto en distinta proporción; un 41% fueron
transicionales. La distribución por estadios en el grupo de los tumores transicionales fue: 25% pT2,
44% pT3 y 30% pT4; mientras que en el grupo del carcinoma escamoso fue: 13% pT2, 74% pT3 y
13% pT4. En ambos grupos la supervivencia global a los 30 meses de seguimiento fue del 40%
mientras que por estadios, en el grupo más numeroso (pT3) la supervivencia en ambos grupos
también se correlacionó siendo del 35% a los 20 meses.
CONCLUSIONES
El carcinoma escamoso de vejiga no implica por sí mismo un factor de mal pronóstico comparándolo
por estadios al tumor vesical de células transicionales.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
13
P11
INSTIL.LACIÓN INMEDIATA POSTOPERATORIA DE MITOMICINA C EN
LA RTU DEL TUMOR VESICAL SUPERFICIAL: SU INSTAURACIÓN
Bujons A, Pascual X, Segarra J, Huguet J, Parada R, Gómez J, de Graeve N, Rosales A, Palou J,
Villavicencio H.
Servicio de Urología. Fundació Puigvert. Barcelona.
INTRODUCCIÓN
Se ha demostrado el efecto beneficioso de la instilación precoz de quimioterpia intravesical después
de la RTU completa de un tumor vesical superficial único o múltiple para la disminución de la
recurrencia.
El poner en marcha un protocolo con manipulación de un quimioterápico en el área quirúrgica
conlleva dificultad para su ejecución.
Se presenta la experiencia inicial en el circuito clínico establecido y su evolución.
MATERIAL Y MÉTODOS
El día previo a la cirugía, al elaborar el parte final quirúrgico, se realiza la solicitud al Servicio de
Farmacia de las preparaciones que se prevén en función de la tipología de tumores vesicales
resecados.
La preparación se realiza en Cabina de Seguridad Biológica tipo Bio II A y con el sistema Phasealâ.
Se reconstituyen 4 viales de Mitomycin Câ 10 mg con 10 mL de agua para inyección (API) cada uno,
se extraen posteriormente mediante jeringa luer-lock de 50 mL las soluciones previamente
reconstituidas obteniéndose una solución final de 40 mg de mitomicina en 40 mL de API. Se identifica
la jeringa preparada mediante una etiqueta conteniendo nombre del paciente, dosis y volumen de
mitomicina, lote y caducidad, y se protege con una bolsa fotoprotectora.
Técnica de instilación : se realiza en las primeras 6 horas post RTU del tumor en reanimación
postoperatoria, se instila en la vejiga en bolus y se clampa el catéter durante 1 hora, en ausencia
de hematuria. Posteriormente, vaciado de la vejiga. Se volverá a conectar el lavado continuo habitual
post RTU de tumor vesical. No precisa de ninguna manipulación especial en planta de urología.
Criterios de inclusión : pacientes con el diagnóstico de tumor vesical superficial único o múltiple,
primario o recidivante y con RTU completa del tumor. No antecedentes de tumor superficial de alto
grado o CIS.
RESULTADOS
Se han tratado 145 pacientes en el postoperatorio inmediato. Sólo un paciente ha presentado un
rash cutáneo atribuible a la mitomicina. No otra morbilidad ni efectos secundarios. En cinco
pacientes, la instilación preparada en farmacia no se administró por hallarse operatoriamente otra
patología o ser el tumor de aspecto sólido (alta sospecha de alto grado).
CONCLUSIONES
La instauración de un programa de instilación inmediata de quimioterápico intravesical es posible
y con escasa morbilidad. Les reticencias iniciales por parte de los diferentes estamentos se pueden
solventar con la información adecuada.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
14
P12
ABORDAJE TRANSTORÁCICO DE UNA RECIDIVA EN DIAFRAGMA DE
UN CARCINOMA RENAL
Rodríguez F, León C* ,Martínez R, Arce J, Juaneda B, Pascual X, Rodríguez O, Rosales A, Palou
J, Villavicencio H.
Servicio de Urología de la Fundació Puigvert.
Servicio de Cirugía Torácica del HSCSP*
Barcelona.
INTRODUCCIÓN
La recidiva en celda renal después de una nefrectomía por carcinoma renal es un evento raro.
Presentamos un caso de un recidiva en cara posteroinferior del diafragma a los 5 años de la
nefrectomía.
CASO CLÍNICO
Paciente mujer de 73 años de edad con antecedente de nefrectomía radical izquierda en mayo del
2000 por tumor carcinoma renal grado 2 estadio pt1.
Fue controlada periódicamente en nuestro centro y en TAC realizado en julio del 2004 se evidenció
una lesión nodular de 12mm de diámetro a nivel subdiafragmático, compatible con recidiva local
de tumor.
Dado el pequeño tamaño se decidió nuevo control periódico con crecimiento progresivo a 17 y
22 mm. No se visualizaban adenopatías intrabdominales ni retroperitoneales aumentadas
significativamente de tamaño. El último TAC se evidenció la lesión nodular vascularizada adyacente
a crura diafragmática y clips quirúrgicos, con una zona periférica hipercaptante y un área central
hipodensa de probable origen necrótico, compatible con recidiva tumoral local. Se procedió a un
abordaje transtorácico izquierdo con exéresis parcial de diafragma junto con la lesión adherida al
mismo. Postoperatorio correcto. La paciente fue dada de alta a los 7 días.
Anatomía patológica: Carcinoma renal de células claras G2-3, patrón sólido con infiltración de
músculo y grasa compatible con recidiva local del tumor renal.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
15
P13
ESQUEMA PRÁCTICO DEL MANEJO DE LOS EFECTOS ADVERSOS
ASOCIADOS CON LA INSTILACION DE BCG
Rodríguez F, Gaya JM, Arce J, Martínez R, Juaneda B, Rodríguez O, Segarra J, Huguet J ,Palou J,
Villavicencio H.
Servicio de Urología. Fundació Puigvert. Barcelona.
El efecto tóxico de la BCG puede presentarse tanto local como sistémicamente. La gran mayoría
de los pacientes experimentan un síndrome miccional irritativo autolimitado. Después de el
tratamiento con BCG de más de 400 pacientes seguimos el siguiente esquema en el manejo de la
morbilidad por BCG:
Dentro de los síntomas mas frecuentes están los Síntomas miccionales imitativos: (disuria,
urgencia, frecuencia). Si están dentro de las Primeras 48 horas: Tratamiento sintomático si la
clínica lo requiere. Si superan las 48 horas: Actitud con las instilaciones:
· Si disminución progresiva de los síntomas continuar instilaciones (en pocos días).
· Si persisten síntomas o empeoran:
a) posponer instilaciones
b) cultivo de orina
c) iniciar tratamiento antibiótico empírico.
· Si persisten incluso con tratamiento antibiótico:
a) con cultivo positivo: tratamiento según antibiograma.
b) con cultivo negativo: instilaciones anestésico sedante 1 x día x 5 días (repetir ciclo
si es preciso + A/S).
· Si persisten síntomas: isoniazida/rifampicina +corticoides.
· Si no respuesta a ningún tratamiento y/o retracción vesical: cistectomía.
En caso de Macrohematuria Leve, es decir, < 48 horas mantener conducta expectante e ingesta
hídrica abundante de ser Moderada-severa >5 días , posponer próxima dosis BCG una semana
(hasta resolución de la hematuria). Si persiste realizar cultivo de orina. Si cultivo negativo valorar
cistoscopia (tumor residual).
El síndrome febril también se puede presentar como una de los efectos adversos depuse de una
instilación de BCG. En Picos febriles autolimitados < 38.5ºC en las primeras 24-48 horas iniciar
tratamiento sintomático. En caso de Fiebre superior a 48 horas de duración :
· Si síntomas miccionales: A/O + antibiótico empírico.
· Si afectación del estado general (valorar ingreso):
1. Cursar A/O y AS general
2.Rx. tórax
3. Iniciar tratamiento tuberculostático: isoniazida 300mg + rifampicina 600mg.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
16
BIBLIOGRAFÍA:
Palou J., Intravesical treatment of severe bacillus Calmette-Guerin cystitis.
Int Urol Nephrol. 2001;33(3):485-9.
Pieras Ayala E., Cytoscopic follow-up of initial G3T1 bladder tumors treated with BCG] Arch Esp
Urol. 2001 Apr;54(3):211-7.
Martinez Caceres P., Prevesical and inguinal abscess following intravesical BCG instillation.
Scand J Urol Nephrol. 1998 Dec;32(6):409-10.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
17
P14
ANÀLISI DESCRIPTIU DELS PACIENTS AMB TUMORS RENALS AMB
AFECTACIÓ METASTÀSICA: TRACTAMENTS I RESULTATS
Celma A, Trilla E, Abascal JM, Martos R, Ramirez C, Salvador C, Bestard J, Gomez E, Mir C,
Ballesteros C, Raventos C, Cecchini Ll, Planas J, Orsola A, Fakiani A, Bellmunt J *, Morote J.
Servei d´Urologia . Hospital Universitari Vall d´Hebrón. Barcelona
Servei Oncologia Mèdica. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Barcelona
INTRODUCCIÓ
La incidència global de càncer renal augmenta de forma continuada. Entre un 20 i un 40% dels
pacients intervinguts de nefrectomia per càncer renal localitzat desenvolupen metàstasis al llarg
del seguiment i un terç les presenten des de l´inici. Malgrat l’aplicació de tractaments
complementaris, el pronòstic continua essent molt pobre, amb mitjanes de supervivència en torn
als 9-12 mesos.
OBJECTIUS
Estudiar retrospectivament la nostra sèrie de malalts amb afectació inicial metastàsica o inicialment
localitzats que després progressen, que han rebut tractament adjuvant, avaluant-se les
característiques generals i la seva evolució.
MATERIAL I MÈTODE
S´analitzen un total de 20 malalts diagnosticats entre gener de 1998 i juliol de 2005, dels quals 12
ja presentaven metàstasis en el moment del diagnòstic, i 8 van progressar durant el seguiment.
Avaluem les característiques globals clíniques i patològiques de la sèrie, localitzacions metastàsiques,
tractaments aplicats i evolució.
RESULTATS
Pacients: 3 dones:17homes, 11 esquerres: 9 drets, 17 CCR cèl.lules clares, 2 de cèl.lules cromòfiles
i un amb diferenciació sarcomatoide. El 55% presentava un estadiatge clínic T3, el 25% T2, 15% T1
i 5% T4. Grau de diferenciació cel.lular IV en el 55%, 40% grau III i 5% grau II. La localització
metastásica va ser 55% pulmonar, 35% hepàtiques, 15% recidiva local, 10% óssies i 10%
adenopaties retroperitoneals i/o mediastíniques.En els 20 casos es va practicar una nefrectomia
radical. Es va iniciar tractament quimioteràpic i/o immunoteràpic amb diferents línies: l’INF-a , IL2, INF + bevacizumab, gemcitabina +/- 5FU, sorafenib.
La supervivència mitja dels tumors inicialment localitzats va ser de 52 mesos, 40 mesos lliures
de malaltia i 12 mesos un cop diagnosticats de metàstasis. La mortalitat en aquest grup es del 20%
durant el període d’estudi. Al grup de pacients inicialment metastàsics la supervivència mitja és
de 14.2 mesos i la mortalitat del 50% durant el període d’estudi.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
18
CONCLUSIONS
La supervivència mitja dels malalts que progressen després d’un període lliure de malaltia és
equiparable a la dels malalts inicialment metastàsics.
L’aproximació terapèutica del CCR metastàsic comprén diferents esquemes de tractament
oncològic que haurien de ser adaptats als diferents grups de malalts. Degut a la heterogeneitat
dels tractaments aplicats no podem obtenir pel moment, resultats estadísticament significatius en
quant a l’efectivitat dels tractaments complementaris. Tanmateix, els avanços recents amb els nous
agents inhibidors de la proliferació cel.lular com el bevacizumab o el sorafenib sembla que obren
una nova esperança en aquests pacients.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
19
P15
Oncocitoma renal: És possible la correlació clínico-radiològica?
Mir C, Trilla E, Abascal JM, Ramirez C, Martos R, Salvador C, Celma A, Bestard J, Gomez E, Ballesteros
C, De Torres I, Planas J, Raventos CX, Cecchini Ll, Orsola A, López – Pacios MA, Morote J.
Servei d’Urologia i Patologia. Hospital Universitari Vall d’Hebrón. Barcelona
INTRODUCCIÓ
L´ecografia seguida de la TAC constitueixen les exploracions més àmpliament utilitzades per tal
de caracteritzar les masses renals sospitoses. Malgrat les característiques radiològiques comuns
i específiques de les masses renals malignes, ocasionalment són diagnosticades com a sospitoses
lesions renals que després de la cirurgia són etiquetades com a benignes. És el cas dels oncocitomes
renals, tumors considerats benignes i amb un patró radiològic “ a priori” característic.
OBJECTIUS
Estudiar les característiques radiològiques (estudi morfològic i densitomètric) de la nostra sèrie
de masses renals intervingudes amb sospita inicial de neoplàsia maligna i amb el diagnòstic posterior
d´oncocitoma renal.
MATERIAL I MÈTODE
D´un total de 243 cirurgies renals amb sospita de carcinoma de cèl.lules renals, avaluem un total
de 10 masses renals intervingudes amb sospita de càncer renal durant el període 1999 – 2005 i
amb el diagnòstic posterior d´oncocitoma renal. Es recullen 2 tipus de cirurgia: nefrectomia radical
amb un total de 8/10 i tumorectomia amb un total de 2/10. Es valoren les imatges radiològiques de
TAC tenint en compte: definició de vores, aspecte sòlid / quístic, presència de cicatriu o àrea hipodensa
central i realç hipodens després d’administrar contrast ev.
RESULTATS
7/10 van ser esquerres i 3/10 del costat dret. La distribució per sexes és d’un 50% d’homes i un
50% de dones. Trobem un predomini de les edats avançades amb una mitjana d’edat de presentació
de 76 anys (rang de 63- 83).
S’observa en tots els tumors les vores clarament definides i un aspecte sòlid. s’objectiva cicatriu
central estelada en 1 de 10 tumors, mentre que el 80% presenta un realç hipodens a l’administració
de contrast.
Pel que fa a l’estudi patològic posterior trobem tamanys similars en el 90% (3-4 cm), mentre un
10% presenta un tamany superior a 8 cm de diàmetre. S’observa evidència macroscòpica
d’hemorràgia intratumoral en el 70% dels tumors extirpats, en aquests mateixos tumors coexisteix
la presència d’una cicatriu col·lagenitzada central que posteriorment però només s’objectiva per
TAC en un cas (cas que prèviament havia estat ja tractat per oncocitomes renals recidivants i on el
TAC informa de la presència d’una cicatriu central). En cap dels casos l’informe anatomopatològic
informa de la coexistència en la peça estudiada de cèl·lules malignes.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
20
CONCLUSIONS
Tot i que els estudis previs amb TAC són homogenis en els seus criteris i defineixen característiques
que a priori podrien semblar equitatives no són suficients com per confirmar l’existència d’un
oncocitoma en lloc d’un CCR, ja que poden presentar característiques similars. Per tant, malgrat
la millora en les tècniques d´imatge i la semiologia radiològica clàssica, continua essent molt
difícil poder determinar a priori quines masses renals serien sospitoses de ser oncocitomes i per
tant d´evitar la cirurgia radical principalment en pacients monorens.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
21
P16
ESTUDI DE RENTATS VESICALS MITJANÇANT MICROARRAYS DE DNA
PER AL DIAGNÒSTIC DEL CÀNCER DE BUFETA
L. Mengual1, M. Burset1, E. Ars1, M.J. Ribal2, J.J. Lozano3, B. Miñana3, L. Sumoy3 i A. Alcaraz2.
(1) Laboratori de Biologia Molecular. Fundació Puigvert. Barcelona.
(2) Servei d’Urologia. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
(3) Laboratori de Microarrays. Centre de Regulació Genòmica. Barcelona.
INTRODUCCIÓ
En l’actualitat la cistoscòpia, complementada amb la citologia urinària, es considerada el “gold
standard” per al diagnòstic del carcinoma de cèl·lules transicionals (CCT) de bufeta, tot i que es
tracta d’un mètode invasiu i costós. El desenvolupament de les tecnologies de microarrays de DNA,
que permeten l’estudi de milers de gens en un sol experiment, junt amb mètodes mínimament
invasius o no invasius d’obtenció de les mostres biològiques podrien ser les eines per millorar el
diagnòstic i pronòstic dels CCT de bufeta.
L’orina i el rentat vesical representen una bona alternativa al teixit tumoral per a l’estudi dels
CCT de bufeta, donat que es troben en contacte amb tot l’uroteli i es poden obtenir d’una manera
relativament senzilla. Malgrat això, l’aïllament de les quantitats suficients de RNA d’alta qualitat
d’aquests fluids necessàries per a l’aplicació de les tècniques de microarrays és complicat.
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquest estudi era a) determinar si la quantitat i qualitat de RNA obtingut dels rentats
vesicals era suficient per realitzar microarrays de DNA i b) comprovar si els perfils d’expressió
gènica obtinguts de cèl·lules procedents de rentat vesical correlacionaven amb els obtinguts a partir
de cèl·lules que procedien directament del tumor.
MATERIALES I MÈTODES
El RNA total de teixit tumoral i rentat vesical d’un pacient diagnosticat com T2G3 va ser aïllat i
posteriorment tractat tèrmicament fins a obtenir 3 nivells de degradació. El RNA es va amplificar
i marcar mitjançant random primer i marcatge directe. Per a les hibridacions es van utilitzar
microarrays de cDNA (Oncochip-v2). Les diferencies d’expressió per a 10 gens van ser
independentment estudiades mitjançant PCR quantitativa a temps real.
RESULTATS
Els resultats indiquen que les mostres de RNA degradades presenten un perfils d’expressió gènica
comparables als obtinguts utilitzant RNA intacte. A més a més, els perfils d’expressió gènica
obtinguts dels rentats vesicals són similars als identificats en el tumor corresponent.
CONCLUSIONS
Aquestes dades suggereixen que el RNA parcialment degradat obtingut de rentat vesical és una
mostra adequada per al estudi dels perfils d’expressió gènica dels CCT vesicals mitjançant la
tecnologia dels microarrays.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
22
P17
DOLOR TESTICULAR CRÓNICO Y URETER ECTÓPICO
L Sos, O Angerri, J Caffaratti, JM Garat, H Villavicencio
Fundació Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIÓN
El abocamiento ureteral ectópico del uréter se produce por la persistencia anormalmente larga del
muñón ureteral con el conducto de Wolf, siendo seis veces más frecuente en la mujer.
La forma más frecuente en el varón es la unilateral en riñón simple, raras veces en un doble
sistema y son siempre supraesfinterianas, por lo que no existe la incontinencia urinaria como
síntoma .
CASO CLÍNICO
Paciente, varón de 24 años de edad, que acude a Urgencias por presentar dolor testicular derecho
de tiempo de evolución con empeoramiento de las molestias testiculares y perineales la última
semana. En la exploración física destaca un teste izquierdo disminuido de tamaño, no doloroso, y
un teste derecho de tamaño y morfología normal, con leve engrosamiento epididimario, y doloroso
al tacto. Combur de orina negativo. Tacto rectal con próstata G I lisa, indolora.
Se realiza una ecografía renovesical , donde se objetiva un riñón izquierdo de tamaño
compensador, de parénquima normal, sin dilatación de la via urinaria , sin poder visualizarse riñón
derecho. A nivel perivesical se objetiva una formación anecoica tortuosa en el trayecto del uréter
distal derecho que parece finalizar ectópicamente en la vesícula seminal derecha, siendo la vejiga
de morfología normal.Teste derecho normal y teste izquierdo disminuido de tamaño.
Para completar el estudio se solicita Uroresonancia magnética objetivándose un resto de blastema
renal derecho y ectopia ureteral derecha que desemboca a nivel de vesícula seminal-conducto
deferente derecho con lesión quística de dicha vesícula. La Gammagrafía renal DMSA no capta
ningún funcionalismo de dicho blastema renal.
REVISIÓN
En el varón , la ectopia ureteral es mucho más rara que en la mujer. La forma más frecuente de
presentación en el varón es la unilateral de riñón simple.Los síntomas más frecuentes son los
derivados de la infección urinaria, que en los casos de ectopia en el área genital se manifiestan por
brotes de orquiepididimitis. La mayoría de casos en riñón simple presentan anulación funcional
por tratarse de riñones displásicos y muchas veces situados ectópicamente. La ecografía renovesical
puede diagnosticar por si sola la patología. La uro-resonancia es de gran utilidad para el diagnóstico
definitivo.
CONCLUSIONES
En pacientes jóvenes con orquiepididimitis de repetición y ausencia de un riñón en la ecografía
renovesical hay que sospechar un posible abocamiento ectópico ureteral.
El tratamiento de elección es la nefrectomía.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
23
P18
METÀSTASI ATÍPICA SINCRÒNICA DE CARCINOMA DE CÈL·LULES
CLARES EN PACIENT AMB ANTECEDENTS DE TIMOMA.
Josep Mª Gaya, Jacobo Arce, Xavi Pascual, Anna Bujons, Fernando Rodríguez-Escovar, Laia Sos,
Joan Palou, Humberto Villavicencio.
Servei d’Urologia. Fundació Puivert, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
La generalització de l’ús de tècniques d’ imatge per a la pràctica mèdica diària ha fet que augmentin
el nombre de diagnòstics de carcinoma renal en estadis assimptomàtics. Malgrat aquesta precocitat,
un terç d’aquest tumors presenten malaltia metastàsica en el moment del diagnòstic.
El carcinoma renal metastatitza per ordre de freqüència a: pulmó, òs, fetge, suprarrenals y
cervell. No obstant no és infreqüent que ho faci en altres òrgans, el que es defineix com metàstasis
de localització atípica.
HISTORIA CLÍNICA
Es presenta el cas d’un pacient home de 49 anys amb antecedents de timectomia més radioteràpia
posterior per miastènia gravis associada a timoma.
Deu anys després de la intervenció i deprés d’un traumtisme toràcic lleu el paciente inicia cuadre
de dolor a la zona de l’antiga ferida quirúrgica que no millora amb les mesures habituals. A
l’exploració únicamente s’objectiva dolor a la palpació d’un dels punts de la sutura esternal que
es retira. Donada la persistencia de la clínica es decideix la retirada de la resta de punts de
capitonatge esternal . Durant la extracció del primer, el pacient presenta una hemorràgia massiva
que obliga a toracotomía més lligadura de ambdues artèries mamaries internes i transfusió de vuit
concentrats d´hematies fins aconseguir l’estabilització hemodinàmica . Posteriorment s’explora
el motiu del sagnat observant a nivell retroesternal, teixit fibrós multivascularitzat que es biopsia
pels antecedents de timoma. L’anatomia patològica informa de metàstasi de carcinoma de cèl·lules
clares.
Es realitza TC toraco-abdominal que mostra massa hiperdensa de 6 cm al pol inferior ronyó
dret. A nivell toràcic imatge compatible amb metàstasi mediastínica.
Ingressa al nostre centre després de radioteràpia sobre la lesió mediastínica realitzant-se
nefrectomía laparoscòpica. Va presentar un postoperatori correcte, donant-se d’alta el quart dia
després de la cirurgia. Anatomia patològica: Carcinoma cèl·lules clares (pT1b). Actualment el pacient
segueix tractament amb inmunoteràpia.
CONCLUSIONS
El carcinoma de cèl·lues clares és freqüent que metastitzi en localitzacions atípiques, però és
extraordinari que ho faci a nivell mediastínic i de forma sincrònica.
Aquest és un tumor quimiorresistent y les opcions actuals de tractament de la malatia
metastàsica passen per la inmunoterapia . Tots els autors però coincideixen en que, per que aquesta
sigui més efectiva es realitzi prèviament la nefrectomia.
La radioterapia és una bona opció pel tractament pal·liatiu sobre M1 òssies y en SNC
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
24
P19
CIRURGIA RECONSTRUCTORA DE L’ESCLEROSI CERVICOURETRAL
DESPRÉS DE PROSTATECTOMÍA RADICAL, PER FRACÀS DE LA
SOLUCIÓ ENDOSCÒPICA.
Josep Mª Gaya , Joan Palou, Pere Arañó, Roberto Martínez de Pinillo, Anna Bujons, Xavi Pascual,
Fernando Rodríguez, Laia Sos, Humberto Villavicencio.
Servei Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
Una de les complicacions de la prostatectomia radical és l’esclerosi de l’unió cervicouretral, que
oscil·la entre 0.8-20%. El tractament inicial d´aquesta complicació acostuma a ser conservador
amb dilatació o tractament endoscòpic amb cervicotomia o uretrotomia interna que resol un 7090% dels casos.
Quan fracassa el tractament conservador endoscòpic la situació és complexa i l’experiència és
escassa.
Es presenta un cas clínic complex que va ser resolt de manera satisfactòria mitjançant cirurgia
oberta reconstructora.
CAS CLÍNIC
Pacient home de 65 anys diagnosticat d´adenocarcinoma de pròstata Gleason (2+2), al que se
li realitza prostatectomia radical en un altre centre el gener del 2002. Durant la cirurgia, es van
presentar problemes de control d´hemostàsia, amb dues reintervencions per sagnat en el
postoperatori immediat i la necessitat de transfondre 39 concentrats d´hematies. Als dos mesos
de l’alta, el pacient presenta retenció aguda d’orina que requereix de col·locació de sonda de
cistostomia. Després de dos intents de cervicotomía endoscòpica amb resultats de una nova retenció
d’orina i infeccions urinàries de repetició és remès per a valoració al nostre centre. Es practica un
nou intent endoscòpic amb cervicotomia i ressecció del teixit fibrós de la zona de l’anastomosi.
L’anatomia patològica informa de teixit fibrós amb absència de tumor i els valors de PSA son
indetectables. Al retirar la sonda vesical presenta nova retenció aguda d’orina.
Per fracàs de les maniobres endoscòpiques, als deu mesos es practica un primer temps de
cirurgia reconstructora. Primer per via perineal amb posició de litotomía es disseca uretra bulbar
i membranosa fins a la zona fibrosa. Després per via hipogàstrica es disseca cara anterior de bufeta
fins arribar a coll vesical. Es practica exèresi de la zona fibrosa i sutura uretral amb punts simples.
Es deixa sonda de cistostomia i uretral. A les tres setmanes retirada de sonda uretral amb realització
de cistografia que comprova estanquetat de la sutura i bon pas per la zona anastomòtica. Als sis
mesos es col·loca esfínter artificial (AMS 800) a nivell d’uretra bulbar amb activació als dos mesos.
El pacient actualment es troba continent i no presenta residu postmiccional.
CONCLUSIONS
Una de les complicacions de la cirurgia radical de pròstata es l’esclerosi de l’unió cervicouretral
(0.8-20%).
El tractament d’aquesta complicació es endoscòpic. Davant del fracàs del tractament conservador
és possible la seva solució amb cirurgia oberta reconstructora complexa.
La col·locació d’un esfínter artificial és una opció al problema de l’incontinència després de la
ressecció del segment estenòtic
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
25
P20
PROSTATECTOMIA RADICAL PERINEAL AL PACIENT TRASPLANTAT
RENAL AMB CANCER DE PROSTATA LOCALITZAT
Suárez Novo, JF; Pastor López S; Aguiló Lucía, F; Riera Cana,s, Ll; Cuadrado Campaña, JM; Franco
Miranda, E
Hospital Universitari de Bellvitge
INTRODUCCIÓ
Els avenços a la técnica quirúrgica i la inmunosupressió han portat a una millora a la supervivència
de l’empelt als pacients trasplantats. A més s’han ampliat els criteris del trasplantament fent que
aquests es duguin a terme en un percentatge elevat de malalts de més de 50 anys. Aquests dos
fets ha portat a que es trobin més pacients trasplantats amb càncer de pròstata. La inmunosupressió,
la presència de l’empelt a la pelvis i la necessitat de no comprometre el camp quirúrgic per a
possibles trasplantaments posteriors, fan de la prostatectomia radical perineal la técnica quirúrgica
ideal per al tractament del càncer de próstata en aquests pacients. Revisem els casos de
prostatectomia radical perineal en pacients trasplantats al nostre centre.
MATERIAL I MÈTODE
Entre el juny de 2003 i agost de 2005 s’han realitzat 7 prostatectomies radicals perineals a malalts
trasplantats al nostre centre. La mitjana d’edat al moment de la cirugia es de 67 anys ( 60-74 anys).
El temps mitjà des del traplantament és de 12’4 anys (3-17 anys). La mitjana de PSA al moment
del diagnòstic és de 8’34 (4.3- 12.3). Tots els pacients van ser diagnosticats en estadi T1c- T2a.
Només 1 malalt va fer tractament amb hormonoteràpia previ a la prostatectomia radical. La mitjana
de Gleason a la peça de prostatectomia és 7. Un cas de marge positiu. Cap pacient ha patit
empitjorament de la funció renal després de la cirurgia. Cap malalt ha requerit transfussió
sanguínea.1 malalt va presentar infecció de ferida que va requerir cures tòpiques. 1 pacient va patir
lessió rectal intraoperatòria que es va resodre al mateix acte quirúrgic. L’estada mitja va ser de 10
dies. Actualment 1 malalt es troba en progressió bioquímica, el malalt amb marge positiu a la peça,
i la resta sense evidència de malaltia.
CONCLUSIONS
La prostatectomia radical via perineal és una bona tècnica quirúrgica per al tractament
del càncer de pròstata localitzat als pacients trasplantats. Es necessita un seguiment a més llarg
plaç per a la valoració del resultats oncològics.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
26
P21
EVALUACIÓN PROSPECTIVA DE LA EFICACIA DE LEVOFLOXACINO
VERSUS AMPICILINA-AZTREONAM EN PROCEDIMIENTOS
ENDOUROLÓGICOS
Ropero, J; Torrecilla, C; Colom, S; López-Costea, MA; Riera, L; Franco, E
Hospital de Bellvitge
INTRODUCCIÓN
La necesidad de profilaxis antibiótica en procedimientos endourológicos está sumamente demostrada,
utilizándose por la práctica totalidad de grupos de trabajo. Sin embargo no hay consenso en cual
es la profilaxis adecuada a realizar. La intención del estudio es comparar la efectividad de dos
pautas antióticas endovenosas que se realizan en el momento actual por el Servicio de Endourología
del Hospital Universitario de Bellvitge.
MATERIAL Y MÉTODOS
En el estudio se han incluido un total de 90 pacientes con edada media de 43 años (rango 19-78).
Los pacientes fueron intervenidos en un plazo de 6 meses en el servicio de endourología. Los
pacientes fueron asignados aleatoriamente en 2 grupos de forma randomizada. En el primer grupo
a los pacientes se le administró dosis única de Levofloxacino 500mg endovenoso 1 hora antes del
procedimiento. En el segundo grupo se adminstró Ampicilina 2g/6horas endovenoso durante 24
horas + Aztreonam 1g/8horas endovenoso durante 24 horas. A todos los pacientes se les realizó
urocultivo preoperatorio y urocultivo en el segundo día del postoperatorio. Se estudió posteriormente
tasa de reingreso, tasa de reintervención, pacientes que presentan fiebre postoperatoria y urocultivos
positivos.
RESULTADOS Y CONCLUSIONES
Los grupos se han comparado en cuanto a tasa de reingreso, tasa de reintervención, fiebre
postoperatoria y urocultivos postoperatorios. Se han analizado estadísticamente sin hallar diferencias
en lo 2 grupos de tratamiento antibiótico. El estudio concluye que ambas pautas antibióticas tienen
una similar eficacia en cuanto a complicaciones postoperatorias
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
27
P22
CIRUGIA MAYOR AMBULATORIA. EXPERIENCIA EN PARC TAULI:
CIRCUITOS, RESULTADOS Y COSTES
Autores: Peña J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera A.,Prats J.
Servicio de Urología.Hospital de Sabadell. Corporació Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
INTRODUCCION
La cirugia mayor ambulatoria (CMA) esta en auge en las diversas especialidades quirúrgicas por
su ahorro en costes en ausencia de incremento de morbilidad. Presentamos nuestra experiencia
y el análisis de eficiencia para dos procedimientos:hidrocelectomia y varicocelectomia.
MATERIAL Y MÉTODOS
Desde Marzo 04 realizamos cirugia mayor ambulatoria en nuestro centro.La patología tratada
incluye varicoceles, quistes de cordon, hidroceles, orquiectomias y colocación de prótesis, biopsias
testiculares, orquidopexias, BMR y RTU de pequeños tumores, uretrotomias internas, retiradas de
doble j, biopsias transrectales de próstata, cistoscopias y circuncisiones con sedacion por diversos
motivos, quistes parauretrales y biopsias de pene. Los equipos de enfermeria,anestesia y las
instalaciones se dedican en exclusiva a CMA. Tras pasar unas horas en reanimación, el paciente
es dado de alta.
RESULTADOS
La acogida por parte de pacientes y médicos de familia ha sido buena. La única complicación que
hemos tenido fue la reintervención a las 6 horas de una hidrocelectomia por sangrado. En un único
caso ( Buntz unilateral) el paciente quedó ingresado por dolor durante 24 horas. El ahorro por
procedimiento en el caso de las hidrocelectomias y varicocelcectomias ha sido de 900 euros
aproximadamente. La lista de espera se ha reducido en cuatro años.
CONCLUSIONES
La CMA es factible en Urología. Aporta las ventajas de reducir costes y lista de espera sin añadir
morbilidad. La información previa al paciente y disponer de instalaciones y equipo especializado
es aconsejable.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
28
P23
URÉTERO-PIELOPLASTIA LAPAROSCÓPICA. CASUÍSTICA ACTUAL.
Gausa Gascón, L.; Pascual, M., Rosales Bordes, A., Ponce de León Roca, J., Montlleó González,
Caparrós Sariol. J.: Villavicencio Mavrich, H.
Fundación Puigvert. Barcelona
INTRODUCCIÓN
Técnica reconstructiva que se intuye de elección por su menor agresividad quirúrgica, rápida
recuperación, y supuesta eficacia.
OBJETIVO
Valorar: particularidades de la técnica, complicaciones inmediatas y a corto plazo, objetivar resolución
de la obstrucción a medio plazo.
MATERIAL Y MÉTODOS
Estudio observacional de 24 urétero-pieloplastias laparoscópicas (febrero 2003- setembre 2005).
Edad media 25.79 (13-40). 14 hombres, 10 mujeres. 9 de chas, 15 izquierdas. Cumplen criterios de
actuación reconstructiva protocolorizados el centro.
RESULTADOS
Urétero Pieloplastia Desmembrada Laparoscópica Transperitoneal Tiempo medio de cirugía 197
min (180-260). Todos presentan vaso polar excepto un caso. No reconversión ni complicación
intraoperatoria remarcable. 2pac llevaban doble J preoperatorio y 5 SNF. Se colocó doble J
intraoperatorio de forma anterógrada en 4, 2 pielostomía intraopaeratoria. 18 colocación catéter
retrógradamente previa cateterización endoscópica hasta zona medio lumbar retrograda.
Estancia media 4.6 días (3-9). El paciente pediátrico 17 días. Retirada del doble J a 4 semanas.
Media de seguimiento 9 meses (1-20). 92% sintomáticos. 18 con renograma isotópico a 3 meses,
ausencia de obstrucción y mejora función. 2 pacientes han presentando reestenosis. Uno
inmediatamente en que fue imposible la tutorización de la anastomosis, realizándose dilatación
con balón. El otro fracasó tras retirar el doble j. habiendo fracasado también la dilatación con balón
y una endopielotomía.
CONCLUSIONES
Técnica útil en el tratamiento de la estenosis de la unión (92% sintomáticos) Mejora el tiempo de
ingreso y de reincorporación a las actividades cotidianas.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
29
P24
NEOPLÀSIA DE PRÒSTATA I METÀSTASIS PULMONARS SOLITÀRIES.
A. PONCE, J. COMET, N. TORRENT, R. DOMINGO, V. MONTSERRAT i M. ORDIS.
Servei d’Urologia. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. GIRONA.
INTRODUCCIÓ
Presenten un cas de neoplàsia de pròstata amb metàstasis pulmonars sense evidència d’afectació
dels ganglis limfàtics ni metàstasis òssies.
CAS CLÍNIC
Pacient home de 70 anys sense al.lèrgies medicamentoses conegudes, exfumador desde fa 10 anys
amb antecedents patològics de diabetes mellitus tipus II en tractament amb hipoglicemiants orals,
glaucoma i RTU de pròstata fa 15 anys amb diagnòstic anatomopatològic d’hiperplasia benigna de
pròstata.
Durant els controls ambulatoris a CCEE s’observa un ascens lent i progressiu del PSA fins a un
valor de 6.02 ng/ml amb ratio de 10.5% amb tacte rectal no sospitós. Es practiquen biòpsies
ecodirigides amb resultat d’hiperplasia benigna de pròstata. Es practica nou control sis mesos
després i s’objectiva PSA de 35.47 ng/ml pel que es tornen a practicar biòpsies prostàtiques
ecodirigides amb resultat d’adenocarcinoma de pròstata Gleason 7 (3+4) en el 70% dels cilindres
del lòbul esquerre i sense evidència de neoplàsia en els del lòbul dret.
Es sol·licita estudi d’extensió amb gammagrafia òssia que resulta negativa per imatges de M1
i TAC toraco-abdomino-pèlvic amb resultat de múltiples imatges nodulars preferentment a la
periferia d’ambdós pulmons compatibles amb metàstasis. La resta del TAC no mostra altres
alteracions i no s’observen adenopaties retroperitoneals ni pèlviques ni axil.lars o mediastíniques.
Es contacta amb el Servei d’Oncologia devant de la sospita d’altra neoplàsia oculta responsable
de les metàstasis pulmonars. Comentat el cas en comièé es decideix biòpsia pulmonar oberta de
les lesions pulmonars. Es practica aquesta mitjançant minitoracotomia dreta. La biopsia de la peça
mostra “metàstasi pulmonar compatible amb adenocarcinoma de pròstata”. S’inicia bloqueig
hormonal complert amb bicalutamida i anàlegs LH-RH amb molt bona tolerància i descens del
PSA fins a valors normals.
DISCUSSIÓ
De tots és conegut el tropisme de la neoplàsia de pròstata per les metàstasis òssies doncs fins a
un 30% de casos les presenten en el moment del diagnòstic. Seguidament són les adenopaties a
diversos nivells les que les segueixen en freqüència. Les metàstasis pulmonars d’una neoplàsia
de pròstata sense metàstasis òssies ni adenopaties resulta una forma atípica de presentació
d’aquesta neoplàsia així com és típic de la neoplàsia de tiroides. Les bases biològiques d’aquest
comportament són encara desconegudes. En ordre de freqüència després dels ganglis limfàtics i
els ossos les regions més freqüents de disseminació del càncer de próstata són la bufeta urinaria,
el fetge, la glàndula suprarrenal i el testicle.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
30
P25
METÀSTASI VAGINAL DE TUMOR RENAL AMB TROMBO A VENA CAVA.
A. PONCE, J. COMET, N. TORRENT, R. DOMINGO, V. MONTSERRAT i M. ORDIS.
Servei d’Urologia. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. GIRONA.
INTRODUCCIÓ
Presentem un cas de tumor renal de gran tamany amb trombo a vena cava i infiltració de la paret
de la vena que presenta metàstasi vaginal sis mesos després de la ressecció del tumor primari.
CAS CLÍNIC
Pacient dona de 45 anys amb al·lèrgia al contrast iodat, sense hàbits tòxics, amb antecedents
patològics de luxació congènita de cadera, amigdalectomia, adenoidectomia, exèresi de quists
ovàrics bilaterals per cirurgia laparoscòpica. Sense cap clínica prèvia inicia quadre de dolor lumbar
dret compatible amb còlic nefrític, afebril. Es sol·licita ecografia urològica que mostra imatge sòlida
sugestiva d’hipernefroma amb trombo a vena cava. Es practica TAC abdominal que mostra massa
renal sòlida de 56x49mm amb trombosi a vena renal i vena cava inferior. Es sol·licita gammagrafia
òssia que resulta negativa.
Es intervinguda quirúrgicament practicant-se nefrectomia radical dreta, extracció de trombo
tumoral, cavectomia i substitució per pròtesi vascular sintètica de dacron. L’anatomia patològica
mostra carcinoma de cèl·lules renals cromofíliques de 10x7cm amb extensa invasió tumoral hiliar
i infiltració focal de la càpsula sense extensió al greix perirrenal. Suprarrenal no infiltrada. Biòpsia
de la paret de la vena cava inferior amb infiltració per carcinoma. Postoperatori sense incidències
amb alta a domicili vuit dies després de la intervenció quirúrgica.
Als quatre mesos de la intervenció reingressa per dolor lumbar intens practicant-se TAC, RMN
i gammagrafia òssia que mostra metàstasis òssies a nivell de D10-D11 i D12-L1 amb imatges
d’invasió del canal vertebral i compresió medular. S’inicia tractament intensiu amb radioterapia,
interleukina-2 i àcid zoledrònic amb resposta parcial.
Sis mesos després de la intervenció quirúrgica acudeix a urgències per metrorràgies sense cap
altre simptomatologia. Exploració pel Servei de Ginecologia que objectiva pòlip a cara interna dreta
de la vagina que es resseca amb informe anatomopatològic de “carcinoma renal metastàsic”.
D’acord amb el Servei d’Oncologia es tracta amb Radioterapia, Interleukina i àcid zoledrònic
amb evolució desfavorable. Actualment la pacient es troba amb tractament per la Clínica del Dolor
amb mòrfics i tractament paliatiu.
DISCUSSIÓ
Les metàstasis vaginals de tumors extragenitals són extremadament infreqüents. Habitualment
són produïdes per tumors renals i per tumors colorrectals. Es discuteix sobre quina és la ruta per
la que les cèl·lules metastàsiques procedents de tumors extragenital s’implanten a la vagina. En
el cas de l’hipernefroma es tracta d’una disseminació hematògena, però es creu que el càncer
colorrectal metastatitza per via transcelòmica mitjançant exfoliació de cèlul.les tumorals i implantació
a la superficie serosa de la vagina.
No existeix consens sobre el tractament quirúrgic indicat pel tractament d’aquestes lesions
doncs es practica des de la exèresi simple fins a la exenteració pèlvica. Tampoc existeix una política
clara sobre la utilitat del tractament amb quimioteràpia o radioteràpia.
L’escàs número de casos existents no permet extraure conclusions sobre el pronòstic d’aquests
pacients però habitualment el pronòstic és dolent amb una supervivència molt baixa després del diagnòstic.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
31
P26
LEOC, UNA ALTERNATIVA DE TRACTAMENT EN LITIASIS D´URETRA
PROSTÁTICA
Jacobo Arce, Fernando Rodríguez, Begoña Juaneda, Roberto Martínez, Jose Mª Rodríguez Ledesma,
Salvador Esquena, Francisco Sánchez Martín, Félix Millán. Humberto Villavicencio
Servei d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIÓ
Habitualment el maneig de les litiasis d’uretra prostàtica en cas de no expulsió espontània es
realitza de forma mecànica mitjançant l’empenta de la mateixa amb una sonda fins la bufeta y
posterior tractament, o bé per via endoscópica amb fragmentació in situ mecànica o litotripsia amb
làser o altres fonts d’energia
CAS CLÍNIC
Es presenta el cas d’un pacient de 49 anys que acudeix al nostre servei d’urgències per un quadre
de síndrome miccional obstructiu sever de 4 dies d’evolució y amb antecedent de còlic nefrític els
dies previs. El pacient referia haver sigut sondat en un altre centre per el mateix quadre el dia previ.
En les proves d’imatge s’objectiven diferents imatges compatibles amb litiasi de 1.5cm a nivell
d’uretra prostàtica. Es procedeix a la realització de LEOC urgent eco-dirigida amb litotriptor Siemens
Lithostar Ultra _ a 3Kv de treball, pic de 5 Kv amb un total de 5000 trets resultant en la fragmentació
de la mateixa i posterior expulsió sense repercussió clínica ni complicacions posteriors. La composició
final del càlcul fou de weddellita i apatita en un 90% i 10% respectivament
DISCUSSIÓ
Revisada la literatura no s’ha trobat cap publicació que faci referència al tractament amb LEOC
sobre litiasi en uretra posterior.
Amb aquest cas es demostra una possibilitat de tractament dins de les diferents opcions
terapèutiques per aquest tipus de localització anatòmica poc freqüent, sense haver-se apreciat
repercussió clínica ni complicacions posteriors.
CONCLUSIÓ
La LEOC és una opció terapèutica útil en el tractament de les litiasis d’uretra prostàtica
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
32
P27
INSTIL.LACIÓ DE N-ACETILCISTEÍNA I BICARBONAT SÓDIC PER
SONDA DE NEFROSTOMIA : UNA OPCIÓ DE TRACTAMENT EN
PACIENTS AMB LITIASIS DE CISTINA RECIDIVANT
Jacobo Arce, Helena Ascaso, Salvador Esquena, Francisco Sánchez Martín, Ferran Rousaud, Félix
Millán, Humberto Villavicencio
Servei d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIÓ
La cistinúria és un desordre hereditari autosómic recessiu caracteritzat per la excreció augmentada
de quatre aminoàcids (cistina, arginina, lisina i ornitina ) degut a un defecte primari en la reabsorció
tubular renal e intestinal; precipitant a la via urinària només la cistina degut a la seva gran
insolubilitat, sobretot a pH àcids.
El tractament mèdic persegueix no només disminuir la seva excreció urinària sinó també
disminuir la seva concentració y augmentar la seva solubilitat mitjançant l’associació de substàncies
quelants i alcalinitzants amb efectivitat demostrada in vitro.
CAS CLÍNIC
Presentem el cas d’una pacient dona de 51 anys diagnosticada de cistinúria i sotmesa a varis
procediments endoscópics y percutanis, a més d’algunes sessions de LEOC per presentar litiasis
de cistina.
Ingressa per a derivació urinària amb sonda de nefrostomia després de detectar en control
radiològic rutinari una moderada ureterohidronefròsis per múltiples litiasi a nivell pielocalicilar
inferior i urèter sacre mantenint-se la pacient asintomàtica.
S’inicia tractament amb irrigació en bomba a tolerància , a través de sonda de nefrostomia d’una
solució composta de N-Acetilcisteína al 2% junt amb bicarbonat sòdic 1/6M amb bona tolerància y
sense detectar efectes adversos.
Durant el tractament es realitzen exploracions radiològiques periòdiques observant una franca
millora amb desaparició complerta de les litiasi tractades a les 2 setmanes d’haver-se iniciat el
tractament.
DISCUSSIÓ
A la literatura queda demostrada la dissolució del càlculs de cistina mitjançant l’ús de diferents
quelants i alcalinitzants.
En aquest cas s’ha utilitzat la N-Acetilcisteína i el bicarbonat sòdic , essent aquests i les
concentracions utilitzades, les que proporcionen millors resultats in vitro.
Aquest tractament es presenta com una terapèutica alternativa esperançadora en el tractament
de la litiasi cistínica recidivant.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
33
P28
LIMFOMA B PRIMARI DE VIES URINÀRIES
Gómez-Lanza E, Planas J, Cecchini Ll, Ramírez C, Abascal JM, Martos R, Salvador C, Celma A,
Bestard J, Ballesteros C, Mir C, De Torres I*, Morote J
Servei d´ Urologia. *Servei d Anatomia Patològica
Hospital General Universitari Vall d´Hebrón, Barcelona
OBJECTIU
Descriure un cas clínic poc freqüent de limfoma B de cèl·lules grans primari de vies urinàries
superiors
CAS CLÍNIC
Presentem una dona de 73 anys que referia episodis intermitents d’hematúria macroscòpica
monosimptomàtica d’un any d’evolució. Antecedents patològics: HTA en tractament, DM tipus 2 en
tractament amb antidiabètics, depressió, cistocolpopexia de Burch als 64 anys, histerectomia+dobre
anexectomia per miomes als 63 anys i apendicectomia. Proves complementàries: 1- ECOGRAFIA:
ureterohidronefrosi dreta, no imatges de TM vesical. 2- UIV:important retard en la captació de
contrast del ronyó dret sense mostrar l’eliminació del mateix. Ronyó esquerre normal. 3- TC
abdominal: gran dilatació del sistema excretor dret amb urèter dilatat fins L5-S1. S’observa ocupació
del urèter i del sistema pielocal·licilar suggerint tumor transicional. 4- Citologies urinàries: abundant
descamació de cel·lularitat atípica amb tècnica d’antígen leucocitari +. 5- Uro-RM: tumoració
urotelial dreta de 10 cm amb afectació pielocal·licilar i ureteral que dóna una anul·lació funcional
del ronyó dret. Angiomiolipomes renals esquerres. 6- Renograma isotòpic: funció renal conservada
a expenses del ronyó esquerra. Anul·lació funcional del ronyó dret.
Es va realitzar una nefroureterectomia radical dreta via laparoscòpica amb desinserció ureteral
endoscòpica.
L’anatomia patológica de la peça quirúrgica descriu una gran tumoració de vies urinàries que
afecta tot el sistema pielocal·licilar (urèter, pelvis renal i calze mig i inferior). Microscòpicament
s’objectiven cèl·lules linfoides de gran tamany amb nuclis irregulars que en algunes zones s’exten
i comprimeix el parènquima renal. Hi ha algun nòdul tumoral subcapsular. Les tincions
inmunohistoquímiques són positives per CD45, CD20, CD79a, CD10 i bcl-6.
COMENTARIS
El linfoma primari B de cèl·lules grans de vies urinàries superiors és extremadament rar (16 casos
al Japó). Els linfomes primaris reprsenten el 0.4 % de les neoplàssies del tracte urinari, solen ser
fol·liculars tipus B i MALT. Difícil diagnòstic diferencial del carcinoma transicional per tècniques
d’imatge, generalment nefrectomia.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
34
P29
ADENOMA NEFROGÈNIC VESICAL a UN PACIENT TRASPLANTAT
Jose Manuel Ruiz Domínguez, Òscar Buisan Rueda; Joan Areal Calama; Roger Boix Orri; Montserrat
Arzoz; Luis Ibarz Servio; Josep Mª Saladié i Roig.
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
INTRODUCCIÓ
L’ adenoma nefrogènic és una entitat patològica d’ escasa incidència. La localització més freqüent
d`aquest tumor és a la bufeta urinària, encara que alters localitzacions possibles poden ser pelvis
renal, ureter i uretra.
CAS CLÍNIC
Es presenta el cas d’ un pacient de 40 anys amb antecedents de hipertensió arterial de llarga evolució
i insuficiència renal crònica secundària a glomerulonefritis focal i segmentària que va precisar
transplanment renal. Arrel de quadres d’ hematúria macroscòpica total monosimptomàtica no
filiada per ecografia renovesical, es practica cistoscopia amb cistoscop flexible i s’ observà implant
pseudopapil•lar a la cara posterior vesical. La anatomia patol•lògica va concloure que es tractava
d´un adenoma nefrogènic.
DISCUSSIÓ
L‘adenoma neforgènic histol•lògicament correspon a una metaplàsia de l’uroteli amb presència
d’un teixit similar als túbuls renals que apareix en resposta a traumatismes pèlvics, intervencions
quirúrgiques del tracte urinari inferior, procediments endoscòpics, càlculs urinaris, quimioteràpia
intravesical, irradiació i que també té relació amb pacients transplantats renals.
CONCLUSIONS
Davant de troballes cistoscòpiques o radiològiques compatibles amb tumor vesical, hem d’ incloure
aquesta entitat al diagnòstic diferenciall
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
35
P30
HEMATOMA PÈLVIC POSTBIÒPSIA TRANSRECTAL NO ECODIRIGIDA
Jose Manuel Ruiz Domínguez, Jose Gago Ramos; Joan Areal Calama; Òscar Buisan Rueda; Roger
Boix Orri; Montserrat Arzoz Fabregas; Luis Ibarz Servio; Josep Mª Saladié i Roig
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
INTRODUCCIÓ
La biòpsia de próstata és el procediment mitjançant s’ obtenen fragments de teixit prostàtic que
posteriorment permeten un diagnòstic histològic. Constitueix el mètode d’ elecció pel diagnòstic
del càncer de próstata recolzades amb les troballes del tacte rectal i els valors de PSA.
Les tècniques de biòpsia són variades i depenen de la instrumentació disponible als diferents
centres i de l’ experiència del biòpsiador. En l’ actualitat la tècnica més emprada és la biòpsia de
próstata guiada per ecografia transrectal.
És un procediment que no està exent de complicacions com : hematúria, hematoquècia, prostatitis
post-biópsia o inclús septicèmia.
CAS CLÍNIC
Es presenta el cas d’ un pacient de 49 anys que es va valorar al Servei d´ Urgències després d´un
a biòpsia transrectal dirigida amb el dit a un altre centre. Presentava un quadre de dolor hipogàstric
i de compromís hemodinàmic. El TAC mostrava un gran hematoma paraprostasticovesical esquerre.
L´evolució posterior del pacient va ser de recuperació de la tensió arterial i del hematocrito.
L´estudi histològic es va informar com adenocarcinoma de próstata de grau 7 en l´escala de Gleason
per ambdós lòbuls prostàtics.
DISCUSSIÓ
La biòpsia transrectal de próstata ecodirigida ha demostrat que és clarament superior a la biòpsia
convencional i a la via transperineal per ser millor tolerada i de més fácil accés a les diferents zones
de la próstata i de les vesícules seminals. Amb una taxa de diagnòstic més que aceptable és el
mètode d´elecció ,malgrat dels ocasionals casos de septicemia, en el diagnòstic de cáncer de
próstata.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
36
P31
TORSIÓ CONGÈNITA DE PENIS
Arch Cañas, A; Gutiérrez del Pozo, R; García Ruiz, E; Peri Cusí, L; Agud Piqué, A; Izquierdo Reyes,
L; Altés Nieva, P; García Larrosa, A; Sánchez Caba, M; Alcaraz Asensio, A
Hospital Clínic i provincial de Barcelona
INTRODUCCIÓ
La torsió de penis és una entitat poc freqüent. Es caracteritza perquè el glande i l’eix del penis estan
malrotats, dirigint-se el meat uretral i el frenell cap amunt. Quasi sempre, es produeix en el sentit
contrari de les agulles del rellotge, és a dir, cap a l’esquerra. En la majoria dels casos, el
desenvolupament del penis és normal, i l’anomalia no es diagnostica fins a la circumcisió o fins
que el prepuci es retrau completament. En alguns casos, la torsió de penis pot associar-se a formes
lleus d’hipospàdies o de prepuci redundant.
A pesar que el glande pot presentar una torsió de més de 90 graus des de la línia mitja, l’orientació
dels cossos cavernosos i del cos esponjós en la base del penis és normal.
Alteracions en la pell i en la implantació del dartos del penis són les anomalies comunment
observades.
CAS CLÍNIC
Presentem el cas d’un home de 40 anys sense antecedents d’interès que consultà per sol.licitar la
realització d’una vasectomia. A l’exploració física els testes eren d’aspecte i mida normal i el penis
presentava una torsió d’uns 60 graus. Fins aleshores, aquesta alteració no li havia produït cap
simptomatologia.
DISCUSSIÓ
En general, el defecte té una repercusió estètica i la seva correcció no és necessària a menys que
la rotació sobrepassi dels 60 a 90 graus des de la línia mitja. En les formes lleus de torsió de penis,
el prepuci pot reorientar-se realitzant una incisió circumferencial en la base del penis amb posterior
desrotació i reimplantació en la seva posició nomal. Malgrat tot, en homes amb torsions majors o
iguals a 90 graus la recol.locació del rafe mig a la seva posició normal resulta insuficient per a
solucionar l’alteració. En aquests casos severs, la base del penis ha de ser mobilitzada per a que
les bandes de teixit anòmal siguin identificades i escindides. Si el penis roman encara rotat, la
correcció ha de ser completada amb la col.locació d’una sutura no reabsorvible per la cara lateral
de la base del cos cavernós, en el sentit oposat a la rotació anormal, fixant-la des del dors de la
sínfisi púbica fins l’eix del penis.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
37
P32
RETENCIÓ AGUDA D’ORINA EN DONA JOVE COM A DEBUT
D’ENCEFALOMIELITIS POSTVACUNAL.
Fumadó Ciutat, L; Camps Lloveras, N; Pastor López, S; Aguiló Lucía, F; Franco Miranda, E
Hospital Universitari de Bellvitge
Presentem el cas d’una dona de 29 anys, sense antecedents patològics d’interès que presenta RAO
com a debut d’una encefalomielitis postvacunal.
El quadre s’inicia 72 hores abans amb una clínica d’astènia i artràlgies amb febrícula, que evoluciona
cap a una dificultat miccional i constipació, motiu pel qual consulta a urgències.
És atesa per un uròleg especialista doncs el símptoma principal és la dificultat miccional, amb
anúria de 20 hores d’evolució, sense desig miccional. De l’anamnesi en destaca una constipació de
3 dies, amb hàbit deposicional previ normal, un dolor lumbar bilateral i una lleu rigidesa de nuca.
Refereix haver-se vacunat feia 3 setmanes de VHA, VHB, meningitis i tifus.
A l’exploració física es palpava massa a hipogastri compatible amb globus vesical i es comfirma
la rigidesa de nuca. Al tacte rectal hi havia un esfinter anal tònic, amb els reflexes mantinguts,
sense fecalomes. Es procedeix al sondatge vesical sense dificultat, obtenint 1200cc d’orina clara.
Donada la presencia de rigidesa de nuca, se sol·licita la valoració pel neuròleg de guàrdia, que
objectiva hipoestèsia sensitiva sacra de S1 a S3.
Proves complementàries: Analítica general: creat:43umol/L, VSG:35 mm/h; sediment orina: sense
alteracions; ecografia renovesical: no ectàsia de vies excretores, bufeta sense alteracions; Punció
lumbar: Proteïnes 1,16 gr/L (N<:0.45)
Amb l’orientació diagnostica de meningitis ingressa per a control evolutiu i estudi.
S’instaura tractament amb bolus de metilprednisolona (1gr e.v.) i pauta progressiva descendent,
amb milloria clínica, millorant la simptomatologia sensitiva, retirant la sonda vesical al setè dia
amb miccions comfortables.
Durant l’ingrés es realitza un anàlisi de serologies que resulta negatiu i una RMN cranial i
medul·lar que posa de manifest signes d’encefalomielitis. Es diagnostica d’encefalomielitis de
probable etiologia postvacunal.
CONCLUSIONS
Davant la presència de RAO en dona jove sense antecedents medicoquirúrgics d’interès, s’ha de
sospitar un possible debut de patologia neurològica, que podem classificar en tres grups: 1.Disinèrgia vesicoesfinteriana amb buidament imcomplet: esclerosi múltiple, traumatismes, patologia
de la medul·la espinal, 2.- Insuficiència contràctil del detrussor: sd de la cua de caball, neuropaties
perifèriques (diabètica la més freqüent), atàxia cerebelosa, malaltia de Parkinson. 3.- Hiperactivitat
de l’esfínter uretral: sd Fowler.
De tots ells el més freqüent és el debut de l’esclerosi múltiple, si bé cal tenir en compte els
processos d’encefalomielitis dins el diagnòstic diferencial.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
38
P33
OCLUSIÓ D’ARTÈRIA RENAL PER TRAUMATISME ABDOMINAL NO
PENETRANT
A. Agud, A. García, Ll. Peri, M. Musquera, R. Gutiérrez, A. Alcaraz
Hospital Clínic, Barcelona
INTRODUCCIÓ
La trombosi de l’artèria renal de causa traumàtica és molt rara, essent controvertida el seu
tractament.
Presentem un cas diagnosticat en el nostre centre recentment.
CAS CLINIC
Home de 37 anys portat a urgències per politraumatisme arrel d’accident de moto. Com a
antecedents personals destaca: episodi de còlic nefrític feia 10 anys, una duodenitis diagnosticada
feia 5 anys i una hèrnia discal C5-C6.
El pacient estava conscient i hemodinàmicament estable. A l’exploració física destacava una
contusió i defensa a hemiabdomen pret. el pacient a més presentava hematúria macroscòpica
sense coalls. Presentava diverses fractures òssies (fractura pèlvica no quirúrgica, fractura rotuliana
i de peronè dretes, i metacarpianes 4 i 5 de mà esquerra). L’analítica objectivà una creatinina de
1.8 mg/dL. En l’ecografia d’urgències s’observà líquid lliure intraabdominal, sense altres troballes.
Es practicà una tomografia computeritzada d’abdomen que mostrà un imatge d’stop complert a
nivell del 1/3 mig de l’artèria renal esquerra, i absència de perfussió d’aquest ronyó. Aquesta troballa
motivà una exploració angiorradiològica d’urgència, que confirmà l’amputació complerta de l’artèria
renal, descartant-se tractament endovascular. Degut a la llarga evolució de la isquemia calenta(més
de 8 hores) es decidí tractament conservador. A la setmana presentà empitjorament progressiu
de l’estat general i fallada multiorgànica, amb augment de creatinina plasmàtica de fins a 6.2 mg/dL,
requerint suport vasoactiu, ventilatori i hemodiafiltració. Destacava peritonisme i sospita de perforació
intestinal per TAC, que es confirmà a laparotomia exploradora. Es practicà resecció jejunal i
anastomosi T-T. Posterior evolució correcta que n’ha permès l’alta, amb darrera creatinina registrada
de 2.6 mg/dL.
DISCUSSIÓ
Les lesions d’artèria renal associades a traumatismes abdominals no penetrants són infreqüents,
essent la troballa més freqüent una dissecció de l’íntima arterial. L’algoritme terapèutic no està
establert, tenint com a opcions el maneig conservador, la cirurgia de revascularització i el tractament
endovascular. La revascularització quirúrgica no està exempta d’una elevada mortalitat (9-20%),
aconseguint rescat del ronyó en només 20-30% dels casos i nefrectomies tardanes per HTA refractària
a tractament mèdic malgrat la cirurgia. L’abordatge endovascular amb col•locació d’stent és
actualment una bona opció per a casos seleccionats. No està establert el temps màxim d’isquèmia
calenta a partir del qual descartar el tractament de la lesió vascular. S’han comunicat casos de
recuperació de la funció renal en revascularitzacions fins 48 dies després d’una oclusió complerta
de l’artèria renal, fet que atribueixen a l’existència de circulació col•lateral capsular. La decisió
terapèutica final dependrà de cada cas (pacient monorrè, bilateralitat de lesió, tipus de lesió arterial,
lesions associades, disponibilitat de tècniques ). _____
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
39
P34
TROMBOSI D´UNA DILATACIÓ VARICOSA AL PENIS
García Cruz E, Peri Cusi Ll, Gutiérrez del Pozo R, Franco de Castro A, Alcaraz Asensio A. Servei de
Urologia, Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
CAS CLÍNIC
Es tracta d’un pacient de seixanta anys amb una tumoració d’un centímetre de diàmetre a la cara
dorsal del penis, de cinc mesos d’evolució, estable, no dolorosa. El pacient no referia traumatisme
ni variació de la massa amb l’erecció.
A l’exploració, la massa s’apreciava a nivell subcutani, arrodonida, d’un centímetre de diàmetre,
sense clínica inflamatòria., a la cara dorsal del penis, al trajecte de la vena dorsal del penis.
Es va realitzar exèresi quirúrgica, apreciant-ne dilatació varicosa de la vena dorsal del penis
amb un trombus al seu interior. El pacient va cursar un postoperatori correcte.
L’anatomia patològica de la lesió va informar de variu amb trombosi intraluminal.
DISCUSSIÓ
Les dilatacions varicoses del penis són una queixa freqüent, sobretot entre barons blancs, i no
requereixen tractament. Poden ser distingides de les dilatacions degut a flux colateral degut a que
les primeres no solen ser tortuoses i habitualment apareixen com un cordó en solitari. No hem
trobat cap altre cas a la literatura que descrigui una variu al penis que hagi presentat una trombosi.
La tromboflebitis de la vena dorsal del penis (Tromboflebitis de Mondor) ha estat descrita i
àmpliament acceptada. Normalment, els símptomes apareixen agudament en pacients joves en
relació amb gran activitat sexual. Clínicament es manifesta com un cordó dur i dolorós al llarg de
la cara dorsal del penis, que desapareix després del tractament mèdic. Hi ha casos amb inflamació
i obstrucció al flux sanguini que són resistents al tractament antiinflamatori, que requereixen llavors
exèresi quirúrgica.
REFERÈNCIES
1.- Arango, O; Peyri, E; Álvarez-Vijande, R. Lesiones vasculares cutáneas de los genitales masculinos.
Jarpyo Editores. Pp 52-55. Madrid, 1998.
2.- Sasso F; et al. Penile Mondor´s disesase : an underestimated pathology. British Journal of
Urology (1996); 77: 729-732.
3.- Thomazeau, H; et al. Thrombose de la veine dorsale de la vergue. A propos de 2 observations.
Journal d´Urologie (1983); 89: 691-692.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
40
P35
VIH I TRANSPLANTAMENT RENAL
A. Agud, A. Arch, M. Musquera, F. Cofan, R. Gutiérrez, A. Alcaraz
Hospital Clínic de Barcelona
INTRODUCCIÓ
Fins fa pocs anys la infecció per VIH es considerava una contraindicació absoluta pel transplantament
d’òrgans sòlids, fet principalment motivat per la pobra supervivència dels pacients infectats i el
desconeixement de l’efecte del tractament immunosupressor sobre l’evolució de la malaltia.
Presentem els dos primers casos realitzats en el nostre centre, i realitzem una revisió de la literatura.
CASOS CLINICS
Durant l’any 2005 s’han realitzat en el nostre centre dos trasplantaments renals en VIH+. Edat dels
receptors fou de 34 i 38 anys. El sexe femení. La causa de la insuficiència renal crònica terminal
(IRCT) fou una glomerulonefritis membranoproliferativa. Realitzaven hemodiàlisi(HD) des de feia 9
i 6 anys respectivament. Seguien tractament antirretroviral de gran activitat (TARGA) i mantenien
la càrrega viral (CV) en nivells indetectables. Els injerts procedien de donant cadàver en ambdós
casos.
El primer cas va presentar necrosi tubular aguda en el post-operatori, requerint HD, seguit de
rebuig agut (RA) amb bona resposta a corticoides. Com a complicació urològica va presentar una
fístula vesical tractada de manera conservadora. La creatinina (Cr) a l’alta fou de 2.8 mg/dL. El
segon cas no va presentar complicacions post-operatòries, amb Cr a l’alta de 0.8 mg/dL. Cap de
les dues pacients ha presentat reactivació del VIH+ i la CV s’ha mantingut en nivells indetectables.
DISCUSSIÓ
Amb els avenços en TARGA, la supervivència dels pacients VIH+ ha millorat espectacularment, fins
al punt de desenvolupar malalties pròpies de la població general d’edat avançada, com ara HTA o
diabetis i, en algun cas, insuficiència renal crònica terminal (IRCT) tributària de tractament substitutiu.
Són pacients que avui dia cal considerar potencials candidats a transplantament renal. Existeix un
consens estatal pel que fa als criteris de selecció de receptors VIH+ (càrrega viral indetectable,
CD4>200, absència de certes infeccions oportunistes, etc).
La incidència de rebuig agut (RA) és major que en receptors no VIH+. S’han apuntat com a
possibles causes una disregulació del sistema immunitari mediada per la pròpia infecció pel VIH,
així com alteracions en els nivells plasmàtics de fàrmacs IS per interaccions amb el TARGA.
Les sèries publicades als EEUU, en absència de dades europees, mostren resultats comparables
als receptors HIV negatius, pel que fa al funcionalisme renal, supervivència de l’empelt i del pacient
a mig termini. A Espanya l’experiència és limitada, amb 11 transplantaments renals en HIV positius
des de l’any 2001, dels quals dos s’han realitzat en el nostre centre. L‘evidència actual obliga a
considerar el TR l’opció terapèutica en tots aquells pacients VIH+ amb IRCT, sempre que compleixin
els criteris d’inclusió i es disposi d’un equip multidisciplinar pel seu seguiment.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
41
P36
NEFRECTOMIA LAPAROSCÒPICA EN UN LACTANT
Ramírez Sevilla C, Cecchini LL, Gómez-Lanza E, Abascal JM, Martos R, Salvador C, Celma A, Bestard
J, Ballesteros C, Mir C, Ferreres J.C.*, Asensio**, Morote J
Servei d´ Urologia. *Servei d Anatomia Patològica . **Servei de Cirurgia Pediàtrica
Hospital General Universitari Vall d´Hebrón, Barcelona
OBJECTIU
Presentar un cas clínic de tumor renal benigne poc freqüent, nefroma quístic multilocular, que es
manifesta durant el primer any de vida i que és subsidiari de nefrectomia radical laparoscòpica.
CAS CLÍNIC
Pacient de 12 mesos d’edat sense antecedents d’interès que és remés al nostre centre pel seu
pediatra amb el diagnòstic de massa abdominal asimptomàtica arrel d’una exploració física rutinària.
Ecografia abdominal: massa heterogénea de 9x8x9cm, ovalada, ben delimitada i d’aspecte multiquístic
al ronyó esquerre, que desplaça el ronyó contralateral . TC abdominal: confirma el diagnòstic de
formació quística multilocular renal esquerre. Gammagrafia renal (DMSO): ronyó dret sense
alteracions; ronyó esquerre amb petita àrea cortical hipercaptant que sembla ésser desplaçat per
una massa freda al seu pol inferior. Es decideix nefrectomia radical esquerre que es practica per
via laparoscòpica sense inicidències, amb una duració de la cirurgia de 135 minuts i una estada
hospitalària de 4 dies. L’informe anatomopatològic confirma una tumoració de 10.5x8x7cm i 460gr
de pes al ronyó esquerre compatible amb nefroma quístic multilocular.
COMENTARIS
La presència de tumoracions abdominals durant la lactància obliga a descartar diferents etiologies:
nefroblastoma, tumor Wilms, nefroma quístic multilocular, nefroma mesoblàstic. El tractament és
quirúrgic i el diagnòstic definitiu és histopatològic, considerant la via laparoscòpica com una bona
alternativa.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
42
P37
NEFRECTOMIA PARCIAL EN CIRURGIA DE BANC I AUTOTRANSPLANT
COM A TRACTAMENT QUIRÚRGIC DE TUMOR RENAL EN MONORRÉ
Ramírez Sevilla C, Trilla E, Planas J, Abascal JM, Gómez-Lanza E, Fakiani A, De Torres I*, Morote J,
Serveis d´ Urología i Anatomia Patológica*
Hospital General Universitari Vall d´Hebrón, Barcelona
OBJECTIU
Presentar un cas clínic poc freqüent de nefrectomia radical, nefrectomia parcial en cirurgia de
banc i autotransplant com a tractament de tumor renal en pacient monorré també per tumor renal.
CAS CLÍNIC
Pacient home de 70 anys monorré esquerre que és remés des d’un altre centre per valoració i
tractament de tumoració renal sòlida. Antecedents patològics: hipertensió arterial en tractament
mèdic, nefrectomia radical dreta per carcinoma renal de cél.lules clares (pT1b N0 M0),
adenocarcinoma de próstata Gleason 2+3 amb TPSA de 72 i gammagrafia òssia negativa al diagnòstic
en tractament amb bloqueig androgènic màxim, resecció transuretral prostàtica desobstructiva.
Durant l’estudi de seguiment del tumor renal dret presenta en TC de control tumoració de 5.7x6.7cm
a nivell mesorenal esquerre compatible amb hipernefroma. Es practica angio-TC que demostra la
permeabilitat dels vasos ilíacs.
Amb estudi preoperatori correcte prèvia decisió en comitè uro-oncològic es practica nefrectomia
radical esquerre amb nefrecromia parcial i reconstrucció vascular i de la via urinària en cirurgia
de banc, i autotransplant a fossa ilíaca dreta sense incidències. Durant el postoperatori immediat
presenta quadre d’insuficiència renal secundària a necrosi tubular aguda que evoluciona
favorablement amb tractament mèdic sense necessitat d’hemodiàlisi. L’ecografia-doppler de l’empelt
renal demostra absència de dilatació del sistema excretor i correcta senyal doppler al parènquima
renal.
Anatomia patològica: carcinoma renal de cél.lules clares de baix grau (Furhman 1) sense
permeabilitat vascular ni limfàtica (pT1b N0 M0).
Al sis mesos de seguiment el pacient està lliure de malaltia per RM i presenta un empitjorament
de la funció renal amb creatinina de 5.5-6 i filtrat glomerular de 20ml/min, amb un parénquina
renal viable del 20-25%.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
43
P38
PRÒTESIS ENDOLUMINAL COM A TRACTAMENT D’ANEURISMA
GEGANT DE L’ARTÈRIA RENAL ESQUERRA EN PACIENT MONORRENA
ESQUERRA
Francés A.; Ropero J.; Sancho C.*; Domínguez J.*;, Escalante E.*; Alba E.*;Riera L.; Franco E.
Servei d’Urologia, *Servei d’Angiorradiologia, Hospital Universitari de Bellvitge
INTRODUCCIÓ
Presentem el cas d’una pacient de 63 anys, hipertensa, monorrena congènita esquerra amb cirrosis
biliar primària que en ecografia abdominal de control de la seva hepatopatia s’objectiva lesió quística
de 35 mm de diàmetre per davant del ronyó esquerra que té senyals arterials al seu interior
compatible amb aneurisma, confirmant l’existència de l’aneurisma mitjançant el TAC abdominal.
TRACTAMENT
Donat el fet que la pacient és monorrena i davant el risc que comportaria el tractament quirúrgic
com a primera opció de tractament, decidim, juntament amb el servei d’angioradiologia del nostre
centre, la col.locació d’una pròtesis endoluminal com a tractament de l’aneurisma.
Es realitza una arteriografia renal selectiva on s’objectiva una única artèria renal esquerra amb
una bifurcació precoç de la mateixa amb branca principal superior que presenta aneurisma gegant
de 3.5 cms amb una artèria aferent sense coll aneurismàtic i continuitat d’aquesta branca
vascularitzant el pol superior del ronyó i sortida a un altre nivell de l’aneurisma d’una branca
principal que vascularitza els 2/3 del ronyó. Posteriorment es procedeix a la col.locació d’una pròtesis
coberta Viabahn de 5 mm de diàmetre i 5 cm de longitud sense incidències. ni variació del
funcionalisme renal, sent donada la pacient d’alta a les 48h del procediment.
RESULTATS
Posteriorment a la col.locació de l’endopròtesis es realitza una nova angiografia on s’objetiva
l’exclusió de l’aneurisma. També es realitza un ecografia amb registre eco-doppler on s’identifica
una imatge nodular de 3.2 cms hipoecoica que correspon al aneurisma renal sense registrar flux
al seu interior.
La pacient va presentar un curs clínic sense incidències, amb conservació del funcionalisme
renal.
CONCLUSIONS
Amb aquest cas es demostra que el tractament angioradiològic de la patologia vascular renal és
una molt bona elecció en aquells casos en que la cirurgia considerada com a tractament de primera
elecció podria comportar un risc excessiu.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
44
P39
FÍSTULA ARTÈRIO-VENOSA RENAL DRETA SECUNDARIA A LA
LLIGADURA EN BLOC DEL PEDICLE RENAL.
Arzoz Fabregas, Montserrat; Boix Orri, Roger; Ruiz Domínguez, Josep; Areal Calama, Joan; González
Satué, Carles; Buisan Rueda, Oscar; Bayona Arenas, Salvador; Ibarz Servio, Lluís; Saladié Roig,
Josep Mª .
Servei d’Urologia. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
INTRODUCCIÓ
Presentem un cas de fístula artèrio-venosa del pedicle renal dret després d´una nefrectomia radical
dreta per pionefrosi litiàsica fa 40 anys.
CAS CLÍNIC
Pacient de 77 anys nefrectomitzat fa 40 anys per pionefrosi litiàsica que presenta quadre de dolor
a flanc dret continu i clínica de dispnea progressiva i edemes bimaleolars d´un mes d´evolució,
destacant a l´exploració l´auscultació d´un buf continu a nivell de l´esmentat flanc. Es sol.licita
ambulatòriament un TAC amb reconstrucció multiplanar d´ AngioTAC on s´observa la presència
de dilatació aneurismàtica de l´extrem distal de l´artèria renal dreta de 3x2 cms de diàmetre que
comunica amb la vena cava inferior. Amb el diagnòstic de fístula artèrio-venosa del pedicle renal,
es programa l´embolització percutània de l´esmentada fístula. Dos dies abans de l´embolització,
el pacient ingressa a urgències per episodi d´insuficiència cardíaca biventricular més fibrilació
auricular de cronologia incerta que obliga a iniciar tractament anticoagulant. Un cop estabilitzat el
quadre d´insuficiència cardíaca i suspenent el tractament anticoagulant, es realitza arteriografia
renal dreta més embolització amb espirals metàl.liques de l´esmentada fístula comprovant
immediatament l´ absència de comunicació arteriovenosa. A les 24 hs el pacient està clínicament
asimptomàtic.
DISCUSIÓ
La fístula o aneurisma artèrio-venós del pedicle renal després de la nefrectomia és una complicació
poc freqüent . Actualment s´han publicat uns 62 casos, la majoria diagnosticats molts anys després
de la cirurgia. Tot i que la presència d´ un buf continu a nivell del flanc o l´ abdomen són diagnòstics,
molt sovint es sospiten arrel d´ un quadre d´ hipertensió refractaria al tractament o per clínica d´
insuficència cardíaca congestiva , que és la complicació més important d´ aquesta entitat.
En les fístules de petit tamany, l´ embolització percutània es el tractament d´elecció reservant
la cirurgia per a les fístules arteriovenoses de gran tamany no resoltes amb embolització. Les dues
tècniques aconsegueixen erradicar aquesta complicació en la majoria dels casos, observant-se
una milloria quasi immediata de la simptomatologia cardíaca.
Amb el desenvolupament de la cirurgia renal laparoscòpica sorgeix algun article que parla
de la possibilitat de recórrer a la lligadura en bloc del pedicle renal en cas d´una dissecció dificultosa
d´aquest, per tal d´evitar la reconversió a cirurgia oberta. Tot i no evidenciar casos de fístula
secundaria , el temps de seguiment d´ aquests pacients és molt curt i faltaria veure quants
d´aquests es complicaran a llarg termini.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
45
CONCLUSIÓ
Tot i que és una entitat poc freqüent, la presència de fístula artèrio-venosa secundaria a la lligadura
en bloc del pedicle renal és una patologia que hem de sospitar davant de l´aparició d´insuficiència
cardíaca o bufs abdominals més l´antecedent de nefrectomia. Disposem de l´embolització
percutània com a tractament menys invasiu i sovint curatiu i hem de tenir present que, el fet de
tractar-les en el moment del diagnòstic permet evitar greus conseqüències a llarg termini.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
46
P40
ENDOMETRIOSI EN UN DIVERTICLE URETRAL
Gómez-Lanza E, Raventós C, Orsola A, Ramírez C, Abascal JM, Martos R, Salvador C, de Torres I*,
Morote J
Servei d’Urologia i Servei d’Anatomia Patològica (*)
Hospital General Universitari Vall d’Hebrón
INTRODUCCIÓ
El diverticle uretral femení té una incidència entre 1 i 5%. L’etiologia més freqüent és secundària
a infecció de les glàndules periuretrals que drenen dins de la uretra; altres causes són els
traumatismes deguts a instrumentació i més rarament anomalies congènites. Com a complicacions
poden associar-se litiasis, infeccions, adenoma nefrogènic, carcinomes i més rarament endometriosi.
CAS CLÍNIC
Presentem el cas d’una dona de 49 anys que va consultar per presentar una massa vaginal dolorosa
i infeccions urinàries de repetició. El dolor millorava amb la menstruació. Com a antecedents
patològics: fissura anal intervinguda i exèresis de fibroadenoma mamari dret. Exploració física: es
palpa massa de 2 cm a la cara anterior de la vagina., resta normal. Es realitza cistouretrografia
miccional seriada (CUMS) mostrant diverticle uretral i uretrocistoscòpia en la què no n’objectiva
orifici diverticular. Es complementa l’estudi realitzant una Ressonància Magnètica (RM) que descriu
una lesió quística periuretral de 2.5 x 2.5 x 2 cm compatible amb diverticle uretral. Es va practicar
una diverticulectomia transvaginal. El resultat anatomopatològic va mostrar una cavitat tapissada
per uroteli amb presència de glàndules endometrials a la paret diverticular. Les tècniques
d’inmunohistoquímica per CK7 (epiteli endometrial) i CD10 (estroma endometrial) van ser positives.
La tècnica inmunohistoquímica pel PSA va ésser negativa.
CONCLUSIONS
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
47
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
48
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
49
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
50
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
51
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
52
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
53
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
54
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
55
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
56
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
57
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
58
VÍDEOS
V1
EXÉRESIS DE PRÓTESIS ENDOURETRAL Y URETROPLASTIA
TÉRMINOTERMINAL
J. Caparrós, J. Ponce de León, Mª. Montlleó, Ll. Gausa. H. Villavicencio
Fundació Puivert, Barcelona
Se muestra la extracción de una prótesis de uretra bulbar del tipo “wall-stent” y cómo conseguir
una suficiente longitud de uretra y conseguir una anastomosis sin tensión
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
2
V2
DISECCIÓN LATEROVESICAL ROMA EN LA COLOCACIÓN DEL
CABESTRILLO SUBURETRAL
Uría González-Tova, J; Bayona Areñas S,Roger Boix Orri; Montserrat Arzoz; Luis Ibarz Servio;
JosepMª Saladié i Roig.
Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona
INTRODUCCIÓN
La técnica de disección láterovesical en la colocación de cabestrillos suburetrales utiliza
habitualmente la disección con tijera y el uso de introductores finos y con punta estrecha y afilada.
MATERIAL Y MÉTODOS
Nosotros proponemos la disección roma con beniqué ancho con el fin de eliminar el riesgo de
perforación vesical y repetición de la técnica.
DISCUSIÓN
Presentamos un video con la modificación técnica que proponemos y su aplicación a todos los tipos
de cabestrillos suburetrales.
CONCLUSIONES
Creemos que esta sencilla modificación técnica imposibilita las perforaciones vesicales y es de
fácil manejo y reproductibilidad.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
3
V3
URETROPLASTIA CON INJERTO DORSAL PREPUCIAL Y COLGAJO
PENEANO ANTERIOR
Caballero JM, Borrat,Marti L Camps J, Ristol J.
Servicio de Urología.Hospital Mútua de Terrassa. Terrassa (Barcelona).
INTRODUCCIÓN
La técnica de de uretroplastia dorsal con injerto de revestimiento fue descrita por Barbagli y cols.
en 1996 ( J Urol 1996: 155:123-6). Se trata de un proceso versátil en el que se pueden utilizar
diversos tejidos como la mucosa bucal, piel prepucial o colgajos pediculados. Seguimientos a largo
plazo de esta técnica en series importantes de pacientes muestran tasas finales de buenos resultados
entre el 85 y 97%.
CASO CLÍNICO Y TÉCNICA QUIRÚRGICA
Presentamos el caso de un varón de 46 años de edad afecto de una estenosis de uretra global de
origen no filiado que había sido tratado mediante uretrotomías internas iterativas con mal resultado.
Se practicó uretroplastia mediante injerto prepucial dorsal y colgajo de piel peneana anterior tal
como se describe en los siguientes pasos:
1. Liberación de uretra bulbar separándola de los cuerpos cavernosos y rotándola 180
grados para exponer su superficie dorsal.
2. Apertura longitudinal de la uretra en su superficie dorsal.
3. Colocación de injerto libre de piel prepucial que se sutura sobre la albugínea peneana.
4. Sutura de los bordes uretrales a ambos lados del injerto.
5. Colgajo de piel de pena a nivel de la uretra péndula.
6. Se mantiene sonda Foley 18Ch tres semanas, retirándose bajo control radiológico.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
4
V4
RTU DE PRÓSTATA TRAS BRAQUITERAPIA POR CARCINOMA
PROSTÁTICO
Caballero JM, Borrat,Marti L Camps J, Ristol J.
Servicio de Urología.Hospital Mútua de Terrassa. Terrassa (Barcelona).
La braquiterapia es un tratamiento para el cáncer de próstata que ha experimentado gran auge en
los últimos años, presentándose como una alternativa a la cirugía radical.
Si bien el prostatismo previo es una contraindicación para la práctica de braquiterapia, con el paso
del tiempo, y acrecentado por el proceso inflamatorio que provocan las semillas radioactivas, estos
pacientes pueden desarrollar cuados obstructivos infravesicales que requieran cirugía.
Se presenta el caso de un paciente de 62 años de edad tratado tres años antes con braquiterapia
por un adenocarcinoma de próstata T1c,N0,M0. Progresivamente desarrolla cuadro de prostatismo
que abocó a RAO, no respondiendo a tratamiento médico.
Mostramos la práctica, poco habitual, de una resección transuretral de próstata sobre una glándula
en cuyo tejido se hallan incluidas las semillas radioactivas que no impiden la práctica de la cirugía
sin problemas.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
5
V5
LINFADENECTOMÍA INGUINAL PROFUNDA Y OBTURATRIZ POR
CARCINOMA ESCAMOSO DE PENE.
Caballero JM, Cugat E, Camps J, Borrat P, Marti L, Ristol J.
Servicio de Urología.Hospital Mútua de Terrassa. Terrassa (Barcelona).
En el carcinoma epidermoide de pene la presencia de adenopatías metastásicas tiene gran influencia
en el pronóstico de vida del paciente. El riesgo de lesión ganglionar está ligado al estadio del tumor
primario Se trata de una cirugía poco habitual que se indica en tumores superficiales de alto grado
o tumores infiltrantes, en los que la linfadenectomía superficial es positiva.
Presentamos el caso de un paciente de 47 años HIV+, afecto de un carcinoma de pene infiltrante
que presentaba adenopatías metastásicas inguinales y obturatrices.
Mostramos la práctica de una linfadenectomía inguinal profunda con acceso a fosa obturatriz
mediante la sección del ligamento inguinal. La reconstrucción se efectúa mediante la transposición
del músculo Sartorio.
La linfadenectomía inguinal profunda es una cirugía compleja, de práctica poco corriente, que
requiere un conocimiento profundo de la anatomía de la región.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
6
V6
DIAGNÒSTIC PEROPERATORI DE LOES HEPÀTIQUES EN NEFRECTOMIA
PER CCR.
R.Domingo, J. Comet, S. López_Ben*, J. Figueras*, N. Torrent, V. Montserrat, C. Valiente, A. Ponce
i M. Ordis.
Servei d’Urologia I Servei de Cirurgia*
Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta
Es presenta DVD de la intervenció quirúrgica d’una pacient de 71 anys amb massa renal esquerra
i dues lesions ocupants d´espai(LOE) hepàtiques a lòbul caudat i segment VII ,compatibles amb
metastasi o hemangiona segons ecografia i TAC.
En la intervenció per via laparotòmica es realitzen maniobres de mobilització del fetge que permeten
la localització ecogràfica de les masses hepàtiques- 2 i 2,4cm respectivament- i la biopsia amb
agulla tru-cut.Elresultat peroperatori de l´estudi anatomo-patològic descarta malignitat,es confirma
el resultat ap definitiu d´hemangioma papil.lar en les dues lesions del fetge.La nefrectomia radical
esquerra es completà en el mateix acte, sense complicacions.AP:CCRenals de cèl. Clares pT1.
CONCLUSIÓ
La col.laboració amb cirurgians especialitzats en fetge permet l´abordatge i aprenentatge de l´estudi
de lesions dificilment caracteritzables amb estudis d´imatge, i amb implicacions terapèutiques
trascendents.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
7
V7
NEFRECTOMIA RADICAL AMB SUBSTITUCIÓ DE VENA CAVA INFERIOR
,PER HIPERNEFROMA DRET AMB INVASIÓ VASCULAR.
J. Comet, R.Domingo, S. López_Ben*, J. Figueras*, N. Torrent, V. Montserrat, C. Valiente, A. Ponce
i M. Ordis.
Servei d’Urologia I Servei de Cirurgia*
Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta
Es presenta DVD de la intervenció quirúrgica d´una pacient de 46 anys amb hipernefroma dret.El TC
abdominal i les reconstruccions coronals van demostrar que el tumor envaïa la vena cava
inferior,progressant pel seu interior fins les venes suprahepàtiques,la vena cava infrarrenal i s´introduïa
perb la vena renal esquerra.Durant la intervenció es varen controlar les venes :suprahepàtiques
dreta,mitja i esquerra,la v. Cava suprahepàtica i infrarrenal i la v. renal esquerra Es va realitzar
nefrectomia radical dreta i extirpació en “monobloc” del ronyó ,glandula suprarrenal,trombus tumoral
i limfadenectomia regional.La biopsia intraoperatòria informà d´invasió de la paret de la vena cava.Per
aquest motiu es va procedir a exeresi de la vena cava inferior i substitució per protesi de “Dacron”.La
pacient es mantingué hemodinamicament estable ,sense hemotransfusió.La protesi venosa és
actualment permeable.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
8
V8
LUMBOTOMÍA VERTICAL POSTERIOR (LVP): ACTUALITZACIÓ D´UN
ABORDATGE RENAL MINIMAMENT INVASIU.
Josep María Mallafré Sala, J.J. Ballesteros Sampol.
Desde su descripción por primera vez en 1964, la lumbotomía verical posterior (LVP) de Gil-Vernet
sigue estando vigente. Probablemente es el aboraje menos invasivo de todos los descritos para el
tratamiento de ciertas patologías renales, de la pelvis ó del ureter lumbar.
La LEOC y la laparoscopia han relegado a muchos abordajes lumbares casi al olvido. Sin embargo
en un porcentaje no despreciable de casos, la cirugía convencional sigue estando indicada. Es en
estas patologías en las que una incisión minimamente invasiva, poco o nada cruenta y que permita
una corta estancia ó de indicación “mayor ambulatoria” cuando encuentra su indicación.
En este film, recordamos nuevamente sus bases anatómicas, mostramos su ejecución y
demostramos sus posibilidades terapéuticas en ciertas patologías.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
9
V9
REIMPLANTAMENT URETERAL AMB PLÀSTIA VESICAL PER VIA
LAPAROSCÒPICA
Cecchini Rosell, Lluís. Raventós Busquets, CX. Orsola de los Santos, A. Abascal, J. Trilla, E. Planas
J. Morote.
Servei d’Urologia, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.
Les cirurgies ginecològiques comporten maniobres properes als uréters que poden ocasionar
lesions inadvertides.
Presentem el cas d’una noia de 31 anys que va ser intervinguda per via laparoscòpica d’una
endometriosi, practicant-se resecció dels implants endometrials. El postoperatori immediat va ser
correcte, presentant a les 24 hores de l’alta un quadre de dolor lumbar amb hidronefrosi que va
requerir de cateterisme ureteral dret. Orientat el cas com a lesió parcial ureteral, es va optar per
deixar el catéter J-J durant sis setmanes, comprovant-se per UIV el bon funcionalisme renal. A la
retirada del J-J va reaparèixer el mateix quadre, objectivant-se per UIV i per TC una col•lecció
urinària pèlvica, pel que es va recolocar un catéter J-J. Es va indicar un reimplantament ureteral
per via laparoscòpica.
En l’acte quirúrgic es va objectivar una important fibrosi ureteral per sota del creuament amb els
vasos ilíacs fins a trobar la col•lecció paraovàrica dreta. Es va resecar l’uréter fibrosat, realitzant
una plàstia de la bufeta mitjançant una incisió transversal i una sutura longitudinal.
L’anàlisi anatomopatològic del fragment ureteral no va detectar focus d’endometriosi. El catéter
ureteral es va retirar al mes de la cirurgia presentant un bon pas urinari a la UIV de control posterior.
Les complicacions de la cirurgia laparoscòpica poden ser resoltes per la mateixa via, reduint així
la morbiditat pròpia de tota complicació quirúrgica.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
10
V10
CISTECTOMIA RADICAL I SUBSTITUCIÓ VESICAL LAPAROSCÒPIQUES
Cecchini Rosell, Lluís; Orsola de los Santos, A; Raventós Busquets, CX; Salvador, C; Trilla, E; Planas
J; Morote.
Servei d’Urologia, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.
La cistectomia radical per via laparoscòpica permet millor visió de la cirúrgia, suposa menor sagnat
i millor recuperació de l’ili paral•lític postoperatori. Com que la peça quirúrgica és de mida
considerable, precisa per l’extracció de la mateixa d’una laparotomia, pel que la majoria de grups
realitzen la derivació urinària per aquesta mateixa incisió.
En la dona, l’obertura de la vagina ofereix la possibilitat de l’extracció de la peça de cistectomia per
aquesta cavitat, possibilitant la realització de la substitució de manera completament laparoscòpica.
Presentem el cas d’una dona de 60 anys, amb antecedents d’una histerectomia subtotal i
anexectomia, que presentava un carcinoma urotelial infiltrant (pT2) i a qui es va indicar una
cistectomia radical. El procediment quirúrgic va consistir en la cistectomia radical per via
laparoscòpica, l’extracció de la peça per la incisió vaginal, la limfadenectomia pèlvica i la conseqüent
derivació urinària ortotòpica. L’aïllament de la nansa ileal així com la reconstrucció del trànsit
intestinal es va realitzar amb endotalladores mecàniques, mentre que la neobufeta de tipus Padovana
es va realitzar totalment amb sutura manual.
El temps quirúrgic total va ser de 450 minuts, 75 per la cistectomia, 30 minuts pel tancament de la
vagina, 30 minuts per la limfadenectomia pèlvica, 40 minuts per la resecció intestinal i la resta per
l’anastomosi uretral, construcció de la neobufeta, reimplantament ureteral i finalització de la cirurgia.
El sagnat operatori es va comptabilitzar en 600ml amb un descens d’hematòcrit definitiu de 10
punts percentuals.
La derivació urinària ortotòpica per via laparoscòpica suposa un repte quirúrgic pels grups amb
experiència i la lògica incorporació de la metòdica de la tècnica en casos posteriors ha de permetre
reduïr els temps quirúrgics.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
11
V11
PIELOLITOTOMIA LAPAROSCÒPICA
González Satué, C.; Areal Calama, J.; Uria González-Tova; Gago Ramos, J.; Arzoz Fábregas, M.;
Boix Orri, R.; Ibarz Servio, L. i Saladié Roig, JM.
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona
Existeix un ampli ventall de posibilitats terapèutiques davant de la litiasi renal. En l’actualitat la
cirurgia oberta del càlcul renal de gran tamany està pràcticament abandonada per l’existència de
la litotripsia i la cirurgia percutània; ambdues tècniques amb un ìndex de càlcul residual significatiu.
La pielolitotomia és un tractament agressiu però força efectiu del càlcul pièlic. Amb el
dessemvolupament de la laparoscopia s’ha obert una nova via de tractament de les grans litiàsis
amb mínim ìndex de càlcul residual i resultats comparables als de la cirurgia oberta, si bé la agressió
quirúrgica és menor i la técnica està encara limitat als càlculs amb gran massa pièlica i poca o
gens calicilar, per la dificultat que comporta l’accés a alguns calces de forma laparoscòpica.
Presentem un cas de litiasi pièlica de més de 3 cm que va ser satisfactòriament tractada amb
pielolitotomia laparoscòpica transperitoneal. El pacient va ser donat d’alta als tres dies lliure de
càlcul i després de 6 mesos resta assimptomàtic.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
12
V12
CIRUGIA LAPAROSCÒPICA DE L’ANGIOMIOLIPOMA RENAL
González Satué, C.; Areal Calama, J.; Sánchez Macias, X.; Buisán Rueda, O.; Arzoz Fábregas, M.;
Boix Orri, R.; Ibarz Servio, L. i Saladié Roig, JM.
Hospital Universitari Germans trias i Pujol. Badalona
L’angiomiolipoma constitueix menys del 3% dels tumors renals intervinguts. El tractament de
l’angiomiolipoma renal és controvertit; actualment només està justificada l’actuació sobre aquells
angiomiolipomes assimptomàtics de més de 4 cm o en els cassos que existeix dubte diagnòstica,
dolor, hemorràgia o s’assocïin a esclerosi tuberosa.
El tractament d’elecció de l’angiomiolipoma és la cirurgia, encara que l’embolització selectiva és
actualment una alternativa mínimament invassiva a la cirurgia oberta. Les noves tecnologies com
la crioteràpia o la laparoscòpia aporten noves alternatives a l’embolització que eviten la cirugía
oberta.
Presentem dos cassos d’angiomiolipoma renal que van ser tractats satisfactòriament mitjançant
cirurgia laparoscòpica transperitoneal: un cas de 4 cm amb dubte diagnòstica i un altra assimptomàtic
de 6 cm no subsidiari d’embolització. L’enucleació de l’angiomiolipoma renal, tot i ser dificultosa
per la consistencia greixosa del tumor, elimina el problema dels marges quirúrgics al ser una
patología benigna. Als dos casos es va procedir a una cirugía parcial renal i enuclear nomès la
tumoració.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
13
V13
PROGRAMA DE ENTRENAMIENTO DE ENDOSCOPIA Y LAPAROSCOPIA
UROLÓGICA.
R.Martinez; C.Gutierrez; F.Rodríguez; C.Baez ;N.De Graeve; J.Salvador; H.Villavicencio
Fundació Puigvert,Barcelona
INTRODUCCIÓN
Las técnicas minimamente invasivas son ampliamente usadas en urología. La llegada de nuevas
técnicas, la evolución de los instrumentos y la ampliación de indicaciones, lanzan al urologo a la
necesidad de adquirir y mantener nuevas habilidades.
OBJETIVOS
Acortar la curva de aprendizaje y reforzar las habilidades quirúrgicas mediante entrenamiento
endoscópico y laparoscópico en laboratorio específicamente diseñado para ello.
MÉTODOS
El entrenamiento endoscópico supervisado sobre modelos es usado para enseñar cistoscopia
flexible, ureteroscopia flexible, RTU de tumores vesicales, RTU de próstata y acceso percutaneo a
pelvis y cálices renales. El entrenamiento en técnicas específicas y repetición de procedimientos
es la piedra angular de los programas de entrenamiento laparoscópico. Las habilidades son
gradualmente adquiridas en pelvitraining, POP y animales(cerdos) en laboratorio. Los ejercicios
incluyen manejo de instrumental, disección laparoscópica, sutura intracorpórea y
anudado,hemostasia y manejo de complicaciones. Un cuestionario de autoevaluacion es usado
para monitorizar el progreso.
RESULTADOS
La autoevaluación muestra una adquisición y reforzamiento de las habilidades endoscópicas y
laparoscópicas mediante el programa progresivo del laboratorio Urobionic.
CONCLUSIÓN
El laboratorio de enseñanza en laparoscopia y endoscopia especializada puede ayudar al urólogo
en disminuir su curva de aprendizaje de estas técnicas quirúrgicas minimamente invasivas.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
14
V14
TUMORECTOMIA RENAL DRETA LAPAROSCÒPICA EN PACIENT
AFECTE DE MALALTIA DE VON HIPPEL- LINDAU.
Josep Lluís Gago Ramos
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
La malaltia de von Hippel-Lindau es caracteritza per ser autosòmica dominant i manifestar-se per
la presència d’hemangioblastomes cerebelosos, angiomes a la retina, quists pancreàtics, renals i
epididimaris, feocromocitoma i carcinoma de cèl·lules renals. Els quists i tumors solen ser
nombrosos i bilaterals, tenint una elevada incidència. El paper de l’uròleg consisteix tant a la
vigilancia acurada que permeti una correcta identificació i tractament dels tumors abans de la seva
disseminació, com a l’oferiment d’una cirurgía tant conservadora com sigui possible.
Presentem el cas d’un pacient afecte de malaltia de von Hippel-Lindau intervingut en dos ocasions
d’hemangioblastomes cerebelosos i en una ocasió d’hemangioblastoma medul•lar quedant com
a seqüela una síndrome medul·lar transversa complerta D6 ASIA A que comporta paraplejia.
El pacient segueix de forma anual controls per la Unitat de Neurourologia de l’Institut Guttmann,
trobant-se a l’última ecografia de control un quist complexe a nivell de valva posterior renal dreta
que per tomografía axial computeritzada es confirma com a quist Bosniak IV exofític a la localització
esmentada.
Davant la presencia d’aquest cas es planteja cirurgia conservadora mínimament invasiva practicantse tumorectomia renal dreta laparoscòpica al Servei d’Urología de l’Hospital Germans Trias i Pujol.
La tumorectomia renal dreta laparoscòpica que presentem va ser practicada amb el pacient en
decúbit lateral esquerre, tres tròcars retroperitonials, pneumoretroperitoni, absència d’isquèmia
calenta donat que no es clampa el pedicle vascular renal i correcta hemostassia aconseguida
mitjançant la utilització de Ligasure® durant la dissecció i la posterior aplicació de Flo-Seal®.
Creiem que actualment aquesta és una opció poc invasiva que es pot oferir a aquest tipus de
pacients afectec de neoplàssies renals a vegades bilaterals i recidivants.
Format mpeg4 de 6 min aprox.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
15
V15
HEMINEFRECTOMIA POLAR SUPERIOR IZQUIERDA LAPAROSCOPICA
POR URETER ECTOPICO.
O. Angerri, A. Rosales, J. Caffaratti, J.M. Garat, H Villavicencio.
Fundació Puigvert
INTRODUCCIÓN
La nefrectomía via laparoscópica es el abordaje quirúrgico de elección para la exéresis del riñón.
A medida que aumenta la experiencia con dicha técnica quirúrgica aparecen situaciones nuevas
que no impiden la realización de la via laparoscópica.
Presentamos el caso de una paciente con un doble sistema completo izquierdo con abocamiento
ureteral ectópico del hemisistema superior, al que se le realizó hemi nefrectomía polar superior
izquierda vía laparoscópica.
MATERIAL Y MÉTODOS
Se trata de una paciente, de 6 años de edad, con goteo miccional diurno y nocturno asociado a
imperiosidad diurna con polaquiuria. En el estudio urológico se solicitó ecografía renovesical y
urografía intravenosa donde se objetivó un riñón derecho normal y un riñón izquierdo con un doble
sistema completo objetivándose abocamiento ureteral ectópico del hemisistema superior. Se solicitó
gammagrafía renal DMSA donde se objetivó una participación relativa del hemisistema superior
del riñón izquierdo del 9%. Se decidió realizar heminefrectomía laparoscópica pielón superior
izquierda.
Tras colocar el paciente en posición de lumbotomía se realizó un abordaje laparoscópico
transabdominal a través de minilaparotomía de 2 cm, colocando 4 puertas de entrada (2 trócares
de 10mm y 2 de 5 mm). Tras practicar una decolación amplia se disecan ambos uréteres, el polo
superior renal y posteriormente se disecan los vasos renales de ambos hemisistemas.
Tras la disección de todo el riñón, se coagulan los vasos del sistema superior se secciona el uréter
superior y se incide con electrobisturí sobre el hemisistema superior disecándolo y resecando todo
el hemisitema superior .
Posteriormente se realizan puntos de colchonero sobre parénquima renal previa colocación de
Surgicel en cilindro y Floseal y Bioglue sobre el lecho.
Se extrae el hemirriñón con “endobag” y se deja drenaje aspirativo.
RESULTADOS
El tiempo de cirugía fue de 110 minutos, con una pérdida sanguínea de 90 cc. La estancia hospitalaria
fue de 6 dias , sin apreciarse pérdida sanguínea ni fístula urinaria. La anatomía patológica fue de
hemirriñón displásico izquierdo
La paciente está totalmente asintomática, sin clínica de incontinencia.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
16
CONCLUSIONES
El riñón con doble sistema completo no es una contraindicación para la realización dela
heminefrecomía laparoscópica, siendo preciso un control de la vascularización de los dos sistemas,
así como una hemostasia cuidadosa del lecho renal durante su sección.
Palabras clave: Nefrectomía laparoscópica-Uréter ectópico.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
17
V16
MARSUPIALIZACIÓN POR RETROPERITONEOSCÓPIA DE QUISTE
RENAL OBSTRUCTIVO
Jorge Hidalgo Arroyo, Pedro Martínez Cáceres, Gilberto E. Chéchile Toniolo.
Instituto Médico Tecnológico. Barcelona, Espanya.
MATERIAL Y MÉTODO
Presentamos el caso de un varón de 55 años con antecedentes de obesidad mórbida y cirugía
bariátrica, que a raíz de hematuria y dolor lumbar derecho se le diagnosticó un quiste renal de 8
cm que comprimía la vía urinaria principalmente a nivel de grupo calicilar superior.
Ante esta situación, se propuso realizar una marsupialización del quiste por vía
retroperitoneoscópica ya que en el TAC se observaban múltiples adherencias intestinales y a la
pared abdominal, posiblemente secundarias a la cirugía bariatrica previa.
Se realizó un abordaje por retroperitoneoscopia mediante disección digital y con balón de
construcción casera para crear el espacio quirúrgico, posteriormente, punción-evacuación del
quiste, exéresis del techo y coagulación de los bordes.
El paciente presentó una evolución postoperatoria favorable por lo que fue dado de alta a los 2
días.
Control clínico, radiológico y tomográfico a los 2 meses objetivandose mejoría del dolor, disminución
de la dilatación y ausencia del quiste.
CONCLUSIONES
El tratamiento de los quistes renales simples obstructivos o sintomáticos puede ser mediante
punción-evacuación y esclerosis eco o TAC dirigida o mediante la marsupialización abierta o
laparoscópica. Consideramos que el abordaje por vía retroperitoneoscópica es una opción válida
en pacientes con cirugías abdominales previas en donde pueden existir adherencias que dificulten
o impidan el abordaje transperitoneal.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
18
V17
NEFRECTOMIA RADICAL LAPAROSCÓPICA. EXPERIENCIA DEL PARC
TAULI
Autores: Peña J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera A.,Prats J.
Servicio de Urología.Hospital de Sabadell. Corporació Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
La nefrectomía laparoscópica oncológica se describe en la literatura como un procedimiento seguro,
reproductible y con resultados oncológicos equiparables a los de la cirugia abierta. Presentamos
un video de una nefrectomia radical derecha tras llevar tres años realizando el tratamiento de los
tumores renales - la cirugía de patología beningna se inició previamente- mediante esta técnica
en nuestro servicio.
Entre los detalles a comentar cabe destacar que el abordaje fue trasperitoneal en todos los casos
y que a lo largo de estos años se han ido produciendo una serie de modificaciones en la técnica
empleada:
1. Progresivamente hemos intentado ir a buscar en una primera instancia el pedículo sin
decolar excesivamente puesto que en nuestra opinión esto facilita su disección.
2. El uso de bolsas para recoger la pieza se ha vuelto sistemático.
3. El empleo de elementos de coagulación o corte adicionales a la pinza bipolar y el
bisturí monopolar va a la baja puesto que encarece el procedimiento.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
19
V18
PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÓPICA
EXTRAPERITONEAL. EXPERIENCIA DEL PARC TAULI
POR
VIA
Peña J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera A.,Prats J.
Servicio de Urología.Hospital de Sabadell. Corporació Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
Presentamos una película sobre nuestra experiencia inicial con la prostatectomía radical
laparoscópica con abordaje extraperitoneal. Se muestran y comentan los aspectos quirúrgicos de
la técnica empleada que es la de Bruselas tal como la describió el Dr Bollens pero sin preservación
de bandeletas.
Desde Enero de 2005 hemos indicado 28 prostatectomias radicales por via laparoscópica en nuestro
centro. Dos de ellas fueron realizadas con ayuda de un maestro por lo que no entran en el objeto
de esta presentación. De las 26 iniciadas sin ayuda externa, hemos completado 15 casos (15/26,57%).
Las indicaciones de cirugía fueron las habituales. Cabe destacar que a partir del caso numero 10
únicamente hemos reconvertido tres pacientes (se han completado 13/16, 81 % ). Los motivos de
reconversión mas frecuentes han sido exceso de tiempo quirúrgico, dificultad para disecar el plano
de vesículas seminales e imposibilidad de realizar la anastomosis. El tiempo quirúrgico medio de
toda la serie ha sido 324 minutos (rango 247 a 475) y el de las laparoscópicas ha sido de 340 minutos
(mismo rango). La tasa de transfusiones ha sido del 15.3% (4/26) en la totalidad y de 13.3% (3/15)
en los laparoscópicos.
La prostatectomía radical laparoscópica extraperitoneal es factible en un centro de nuestras
características siempre y cuando se disponga de un equipo con experiencia previa en laparoscopia
y se este dispuesto a invertir un considerable esfuerzo especialmente en lo que respecta al número
de horas de quirófano.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
20
V19
DUPLICITAT COMPLERTA PIELOURETERAL AMB ABOCAMENT
ECTOPIC. TRACTAMENT QUIRÚRGIC LAPAROSCÒPIC
Vigués Julià, F., Lopez Costea, M.A., Pastor Lopez, S., Cuadrado Campaña, J.M., Rodriguez Tolrà,
J., Riera Canals, LL., Franco Miranda, E.
Hospital de Bellvitge
Es presenta el tractament quirúrgic laparoscòpic efectuat en un càs de duplicitat complerta
pieloureteral amb atrofia polar superior dreta i abocament ectópic del ureter corresponent a nivell
uretral.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
21

Similar documents

×

Report this document